Té el Barça de Xavi un discurs realista?

MadridXavi Hernández ha viscut aquesta setmana les compareixences de premsa més dures des que és entrenador del Barça. Perquè després d'un estiu amb una forta inversió en fitxatges —s'han complert totes les seves peticions a excepció de Bernardo Silva i Azpilicueta—, el seu "projecte en construcció" és encara massa tendre i s'ha endut dues patacades dures. Després de l'empat contra l'Inter, el tècnic va parlar d'errors en defensa, però va escudar-se en "una primera part molt bona de l'equip" i en el fet que els seus jugadors ho intentessin "fins al final". La realitat és, però, que l'equip estarà eliminat de la competició si els italians derroten el Viktoria Plzen. "La Champions ha estat molt cruel amb nosaltres", reitera l'egarenc.

Després de la derrota al clàssic, Xavi va parlar de "decepció" i de la necessitat de "millorar" i va assumir responsabilitats, i va negar que assenyali els jugadors. Però va tornar a faltar autocrítica. "A la primera part no hem estat malament, hem dominat i hem tingut el Madrid al seu camp. A la segona part ens han dominat ells, fins que han arribat els nostres canvis, que ens han aportat més intensitat i agressivitat. Ells han aprofitat les seves oportunitats i nosaltres no". Un discurs que xoca amb el partit: el Madrid, sense fer gran cosa, va despullar un Barça que només va jugar bé a estones.

Paral·lelament, Joan Laporta va pagar la seva indignació anant al vestidor dels àrbitres a demanar explicacions. La mala imatge al Bernabéu i el penal no anul·lat per un previ fora de joc de Rodrygo van desfermar la ira del president, que va patir una jornada complicada a Madrid. Dies abans del clàssic, alguns directius, afectats encara per la decepció a la Champions, van valorar la possibilitat de no viatjar a la capital espanyola. Finalment, les veus més optimistes de la cúpula els van dissuadir de canviar de plans, però el rendiment de l'equip a la gespa els va tornar a despertar l'enuig. A més, en l'àmbit personal, el president executiu va haver de quedar-se a Madrid després del partit per atendre el seu fill petit, que va ser detingut per un presumpte maltractament a la seva parella. Aquest dilluns el jutge l'ha deixat en lliure sense càrrecs.

De Koeman a Xavi: el discurs de les excuses

Malgrat la indignació de Laporta amb la comitiva arbitral al Bernabéu, Xavi no hi va incidir gaire en les seves declaracions després de la desfeta contra el Reial Madrid. L'entrenador no va utilitzar l'actuació de Sánchez Martínez com un argument per explicar la derrota, sinó que va optar per una visió més focalitzada en el que havia fet bé el seu equip i amb poca autocrítica. Tot i les notables diferències entre un i altre, el discurs de l'egarenc té una certa similitud amb el de Ronald Koeman.

L'etapa del tècnic neerlandès va ser especialment turbulenta, amb la petita alegria de guanyar la Copa, però el Barça va encaixar dures derrotes tant en la Champions com contra el Reial Madrid. Què va dir Koeman després de l'1-4 de l'anada dels vuitens contra el PSG al Camp Nou? Va posar excuses? Sí. "La primera part ha sigut més igualada que la segona. Hem tingut una oportunitat clara de l'Ousmane desaprofitada quan guanyàvem 1-0 i ells ens han empatat molt de pressa. En alguns aspectes del partit han demostrat ser un equip més complet, més físic i molt efectiu", va arrencar. "El resultat sempre és responsabilitat de l'entrenador. Crec que hem intentat dominar, però a la segona part no hem pogut frenar els seus davanters. És una reflexió del moment en què som. Ells són un equip amb fitxatges i nosaltres un equip en transició i s'ha d'acceptar", va afegir.

Koeman disparava contra els àrbitres de forma molt més evident que Xavi, es queixava de la falta de fitxatges per la situació econòmica del club i de les lesions importants, com la d'Ansu Fati. En la seva segona temporada en el càrrec, ratificat amb la boca petita per Laporta, deia sovint que tot era més difícil després de la marxa de Messi i Griezmann i que "el Barça no estava per guanyar gaires coses".

També va dir que no se li podia exigir guanyar la Champions i que acabar "en una posició alta a la Lliga seria un èxit". Això, de fet, ho va comunicar amb la lectura d'un comunicat en una roda de premsa en la qual no va acceptar preguntes el 22 de setembre de l'any passat, un mes i poc abans de ser cessat. El neerlandès segurament tenia raó en moltes de les seves queixes, però no era gaire de fer autocrítica i sí d'excusar-se. Va voler enviar un missatge realista, però no va encertar ni el moment ni el to. El joc deficitari del seu equip tampoc acompanyava. Amb Xavi, per contra, aquest curs havia emergit un discurs optimista gràcies als fitxatges i al bon inici de curs. Però aquesta setmana, amb els exàmens de pes, s'ha viscut un bany de realitat.

Les desfetes de Setién i Valverde

Abans, van viure el mateix Quique Setién i Ernesto Valverde. "Quant et guanyen 4-0 no pots posar excuses", diria el tècnic extremeny després de la vergonyosa eliminació per 4 a 0 a Anfield el 7 de maig del 2019. El tècnic càntabre va ser el pedaç escollit per rellevar-lo després de la negativa, entre altres tècnics, de Xavi. La seva breu etapa va ser dramàtica i recull un dels episodis més foscos de la història del Barça: l'eliminació per 2 a 8 a mans del Bayern de Munic. "És una derrota que fa moltíssim mal. Són massa gols, molts dels quals, és veritat, merescuts. No hem començat malament, però l'equip s'ha vist desbordat sovint i ells han sigut molt efectius. La seva contundència ens ha superat".

Després d'aquesta desfeta, Setién sabia que seria fulminat. "Vergonya, aquesta és la paraula. Ningú és imprescindible. Si ha de venir sang nova i canviar la dinàmica, soc el primer que m'ofereixo per anar-me'n", va dir, llavors, Gerard Piqué. El central continua en un club on encara falta una autocrítica sincera.