El Barça soc jo

BarcelonaAl rei absolutista francès Lluís XIV se li atribueix una frase que potser mai va arribar a pronunciar, però que exemplifica el seu regnat: “L’Estat soc jo”. Per alguna cosa l’anomenaven el rei Sol: el títol simbolitzava el seu poder il·limitat. El president Joan Laporta podria fer-se seus aquests conceptes: més enllà de la seva figura rutilant, sembla que al Barça no hi hagi ningú. No hi ha rastre de cap executiu fort ni d’un directiu capaç de detallar una estratègia econòmica concreta. Els que hi havia han plegat i el que hi ha ara no és a l’organigrama. Però… ¿i què? Quan el rei Sol parla, tothom calla i en lloa les innegables arts d’oratòria. L’oposició, si és que n’hi ha, reacciona amb comptagotes, i les masses s’entretenen amb el gran inici de Hansi Flick i el clàssic “ara sí que treballen el físic”. Laporta ja pensa en la reelecció perquè el Barça és ell i només ell. 

La roda de premsa en què va defensar la gestió del mercat de fitxatges va ser una exhibició perfecta de reescriptura del relat. Al departament de comunicació poden continuar de vacances, perquè és evident que el rei Sol no els necessita. No haver recuperat la pregonada normalitat del fair play financer i haver contradit els seus auguris optimistes va deixar de ser un fracàs per convertir-se en un èxit calculat. “No hem arribat a la regla 1:1 [fitxar sense restriccions] perquè no hem volgut”. No hi té res a veure la debilitat en unes negociacions amb Nike amb mandats judicials en contra, ni tampoc la incapacitat de sortir del laberint de la palanca fantasma de Barça Vision. El rei Sol ho té tot previst i tard o d’hora complirà alguna de les seves promeses. La fe en la seva paraula és infinita perquè el Barça és ell i només ell. 

Lloança als serveis mèdics

No hi ha res com deixar el Reial Madrid a quatre punts en quatre jornades per oblidar que Nico Williams és a l’Athletic Club, que no t’has reforçat amb un pivot defensiu de garanties i que Dani Olmo només ha estat inscrit fins al 31 de desembre gràcies a la baixa sorprenent d’un company. Laporta, sense cap mena de vergonya, va felicitar els serveis mèdics pel salvavides que els va estalviar haver d'avalar per tercer estiu consecutiu. I tampoc va amagar el trilerisme dels diners que van i venen en el fum del metavers sense que ni els auditors del club ni la Lliga es posin les mans al cap. Ningú no sap si mai arribaran a entrar tots els milions compromesos, però potser ja era igual des del principi. Laporta ho té tot controlat: el Barça és ell i només ell… però si la piloteta entra, molt millor.