Enganys i amenaces per protegir-se de l’escàndol del Barçagate

Els darrers mesos de mandat de Josep Maria Bartomeu l’ambient a les oficines del Camp Nou era “irrespirable”, segons expliquen alguns treballadors del club propers a l’àrea de direcció. “Quan es demanaven explicacions per saber què eren aquelles factures, et deien que no es podia dir res, ja que venia directe de Direcció", confessen responsables d’algunes de les àrees on es van fraccionar factures per evitar passar les despeses per la comissió de control del club. A més, quan es va saber que el cas s’investigava, hi va haver pressions sobre els treballadors perquè no parlessin amb la premsa i ajudessin a “defensar la imatge del club”. En realitat, es tractava d’intentar protegir les persones que han acabat acusades de presumpta administració deslleial i corrupció entre particulars.

Tal com va explicar l’ARA dimarts, els Mossos d'Esquadra creuen que Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer, van obstaculitzar la seva feina. A més, tampoc volien permetre a la responsable de compliment normatiu del club, Noelia Romero, que investigués el cas tal com consta al sumari del cas Barçagate, al que ha tingut accés l'ARA. Romero va obrir una investigació entenent que era la seva responsabilitat professional fer-ho, però en lloc de trobar facilitats va ser suspesa de sou i feina. I pocs dies després, acomiadada. Abans, però, va redactar un informe crític amb la gestió de Bartomeu, Masferrer, Òscar Grau i Romà Gómez-Ponti, als quals acusava d'eludir els mecanismes de control i contractació del club.  Així, Noelia Romero va enviar per correu electrònic el seu informe als 14 directius de la junta el 2 de juny de 2020, tres dies abans que fos suspesa de sou i feina. Bartomeu no l'havia deixat defensar el seu informe davant de la Junta, motiu pel qual va enviar el correu electrònic, que no va rebre cap mena de resposta per part dels membres de la Junta.

De fet, l’ARA ha pogut confirmar que treballadors del Barça van rebre pressions i amenaces de comiat per evitar que la feina de Romero pogués arribar a la premsa o tenir cap mena de ressò. Aquest informe, però, va servir als Mossos per omplir forats de la investigació i els va permetre descobrir que el club els havia amagat factures i documentació. Documents que han aparegut en els escorcolls d'aquest dilluns, en alguns casos al domicili privat de Josep Maria Bartomeu, que guardava alguns dels contractes del Barça amb I3 Ventures. Quan els Mossos van obrir la investigació, Romero va entregar tots els seus dispositius mòbils. Els Mossos donen per fet que la raó de l'acomiadament de Romero és que va voler fer bé la seva feina. A més, han documentat tàctiques per amagar documentació del cas als treballadors del club, com ara “caràtules secretes”, per evitar que aquests papers arribessin a la comissió de control.

La negativa de Hong Kong

Romero no va ser l’única persona dins del club que no només es va negar a col·laborar en el Barçagate, sinó que hi va plantar cara. El primer a fer-ho va ser el cap de l’oficina comercial de l’Àsia, amb seu a Hong Kong, Xavier Asensi, que es va negar a signar unes factures que van arribar a la seva oficina per pagar serveis que no havia rebut ni demanat. En un correu electrònic que li va enviar al CEO del Barça, Òscar Grau, Asensi diu: “Com més hi penso i llegeixo el que fan aquestes empreses, més clar tinc que no ens en podem refiar. Jo no puc fer-me responsable, ni me'n faré, de gairebé 230.000 euros per a unes empreses a paratges remots que no sé què fan, ni qui són, ni per què les han contractat”. Asensi rebria pressions per signar, però es va negar a fer-ho al rebre el suport del seu cap, el responsable de màrqueting, Francesco Calvo. Tant Asensi com Calvo i Romero no han volgut parlar públicament, però van declarar davant dels Mossos. Cap dels tres segueix al club. Romero, acomiada. Calvo va tornar a Itàlia, el seu país, on va fitxar pel Roma. I Asensi ha acceptat fa poc una oferta per marxar a treballar a l’Inter de Miami, equip de futbol dels Estats Units. Van ser uns mesos de clima molt tens, on personatges importants com el mateix CEO, Òscar Grau, va ser acomiadat. Al final, Bartomeu el va salvar just abans de signar els documents per fer-lo fora.

També el director de La Masia, Xavi Martín, va rebre pressions quan va descobrir que s’havien pagat 192.000 euros fraccionats en diferents factures per serveis que ni sabia que existien. Les explicacions que va rebre d’Òscar Grau no el van convèncer, així que va seguir preguntant. Ningú li va saber explicar què eren aquelles feines. També es van passar factures a través de la Fundació del Barça, una entitat jurídica diferent. Segons va explicar RAC1, les operacions amb I3 Ventures a nom de la fundació van ser per un valor de 176.400 euros.

En l'intent de protegir la seva reputació, els acusats del cas Barçagate tampoc van facilitar la feina a l’empresa PriceWaterHouseCoopers (PwC), a la qual havien contractat perquè fes una auditoria externa. “Bartomeu i Grau van intentar controlar en tot moment el contingut de l’auditoria”, expliquen els Mossos, que calculen que el perjudici per al club és d’entre 843.300 i 1.220.700 euros.