Barçagate: "La informació no s'havia de filtrar perquè els periodistes la tergiversen"

BarcelonaJa fa tres anys i mig que va esclatar el cas Barçagate, però el procés d’instrucció encara no està clar quan acabarà. Ara mateix, la data marcada és el 29 de juliol, però és probable que s’allargui sis mesos més. En cas que la jutgessa acabi optant per aquesta decisió, serà la cinquena pròrroga que viurà la instrucció. De fet, segons va avançar el Què t’hi jugues de SER Catalunya i ha pogut confirmar l'ARA, dos dels investigats en aquest cas per presumpta administració deslleial i corrupció entre particulars, l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer, han demanat que la instrucció s’allargui sis mesos més, fins al gener del 2024, i tenir l'opció de declarar després que descartessin fer-ho quan els Mossos d'Esquadra els van detenir el març del 2021.

Bartomeu i Masferrer no volen declarar fins que els Mossos d’Esquadra hagin presentat tots els seus informes, que s’estan fent esperar per la dificultat dels investigadors d’extreure informació dels dispositius tecnològics de dos dels investigats, Oscar Grau, ex director general del Barça, i el mateix Masferrer. Molts missatges han estat esborrats i això complica la reconstrucció dels fets per part del cos policial. A més, els Mossos exposen en un ofici informatiu que forma part del sumari del cas, al qual ha tingut accés l'ARA, que després de la publicació de la notícia del Barçagate a SER Catalunya el 17 de juny del 2020 "algú des del club va donar instruccions al cap del departament d'informàtica (Sergio Jerez) per agafar els telèfons dels investigats i preservar-los". Per tant, els que ara estan analitzant els Mossos "són els telèfons que els van substituir".

Nova declaració davant la jutgessa

De moment, la instrucció del Barçagate ha viscut aquest dijous la que podria ser l'última declaració d'un testimoni del cas davant la jutgessa del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Alejandra Gil. Mario Ruiz, cap de premsa del futbol formatiu del Barça entre el 2015 i el 2021, ha prestat declaració a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, on, segons advocats de la causa consultats per l'ARA, ha estat preguntat per una conversa de WhatsApp que va tenir amb Masferrer en la qual li deia que "ara ja es filtrarà tot, la informació no pot anar a mans del jutge" després d'assabentar-se que s'havia admès a tràmit la denúncia d'un grup de socis del club pel Barçagate el juny del 2020 i que la jutgessa havia sol·licitat tota la informació del cas.

Les fonts expliquen que Ruiz, qui ha reconegut davant la jutgessa que és amic de Masferrer, hauria contestat que es referia al fet que no s'havia de filtrar documentació en general perquè ell, com a periodista que és, era conscient que si arribava a mans de la jutgessa les parts ho filtrarien als periodistes, els quals considera que tergiversen aquest tipus d'informacions.

La Masia va ser una de les àrees del club blaugrana que va rebre informes diagnòstics procedents de Nicestream, el grup empresarial que tenia contractes amb el Barça i que va crear perfils falsos a les xarxes socials. Ruiz, sempre segons els advocats de la causa consultats, hauria afirmat durant la declaració que li havien estat útils (a diferència de la resta d'ex treballadors del club que també els van rebre i que han declarat davant la jutgessa durant la instrucció del cas) pel creixement digital de La Masia i que, gràcies a això, aquesta àrea del club havia tingut més ressò internacional mitjançant la publicació d'informació per part de periodistes internacionals. De totes maneres, les defenses apunten que els articles s'haurien publicat abans que Ruiz rebés els informes diagnòstics de Nicestream, que com a molt d'hora els hauria tingut en el seu poder l'abril del 2018.

Els pagaments a periodistes, dins la causa

D'altra banda, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha inclòs dins la causa del Barçagate els pagaments que, segons els Mossos, el club hauria fet als periodistes Albert Lesán i Marçal Lorente a l'admetre el recurs presentat pel Barça després d’haver admès anteriorment la petició dels investigats perquè això no en formés part. El cos policial considera que Lesán i Lorente rebien diners de l'entitat blaugrana mitjançant Amalgama Marketing, una empresa proveïdora del Barça propietat de Miquel Sambola. L'ordre d'aquests pagaments procedia del mateix president del club aleshores, Josep Maria Bartomeu.