El bàsquet, l'antídot inesperat de l'heroïna, la sida i l'amuntegament

BarcelonaLes presons dels anys 80 eren molt diferents de les actuals. La droga i les malalties infeccioses formaven part de la normalitat en uns centres penitenciaris massificats. Quan la seva gestió es va traslladar a la Generalitat (1984), un dels objectius va ser buscar eines per accentuar la inclusió social dels interns. El bàsquet va servir d'excusa per construir i reforçar relacions de solidaritat, de companyonia i també d'esforç i superació.

"Quan es va fer la transferència, Catalunya es va trobar amb unes instal·lacions molt precàries. Les condicions de vida eren molt dures. Era l'època de l'heroïna i la sida. Els centres estaven superpoblats. La vida als centres penitenciaris era molt dura i els serveis es limitaven a assegurar la seguretat. Els responsables van intentar millorar la qualitat de vida de les persones que estaven privades de llibertat per humanitzar el sistema", explica José María Montero, director general d'Afers Penitenciaris.

L'any 1986 la direcció general d'Institucions Penitenciàries i la Federació Catalana de Basquetbol van acordar introduir el bàsquet per reduir el comportament sedentari, promoure l'activitat física i millorar el benestar emocional de la població penitenciària. L'activitat es va portar a terme a Wad-Ras (dones), Trinitat (joves) i, d'una manera més regular i continuada, a la Presó Model de Barcelona. El Centre Cultural La Model va ser l'escenari d'un emotiu partit que va reunir diferents interns de les presons de Can Brians 1, Quatre Camins, Puig de les Basses i de Joves per recrear els enfrontaments dels seus predecessors.

El CB Llibertat es va convertir en un símbol de reivindicació d'una població molt estigmatitzada. Un dels seus entrenadors va ser Rafael Elies. "Les primeres vegades que anava al centre hi anava amb respecte, però a poc a poc vam construir un projecte molt interessant. Els interns estaven encantats de la vida, ja que alguns no havien sortit de la Model en 4 o 5 anys", recorda el tècnic. Una de les grans estrelles a les quals va entrenar va ser Jesse James Wotten, que va ser capaç de sumar 62 punts i 21 rebots en un partit.

Un dels jugadors que van participar en el partit de dijous va ser l'Alejandro, un intern de Quatre Camins que juga habitualment a bàsquet. "Des que era un nen que practico aquest esport. Ara em serveix per mantenir una bona condició física. Quan surti en llibertat, m'agradaria fer el curs d'àrbitre, ja que cada vegada soc més gran i vaig perdent facultats", diu. Actualment, el 62,6% dels interns i el 52,4% de les internes practiquen esport com a mínim un cop per setmana.

"Dia a dia saludable"

"L'esport i els valors que transmet ajuden a traspassar barreres. El projecte de col·laboració que tenim està més viu que mai, però volíem fer valdre la feina que van fer els seus impulsors. Des de fa més de 40 anys el bàsquet i la justícia van de bracet per aconseguir que el dia a dia dels interns sigui més saludable. Nosaltres creiem fermament en la integració social", recorda Ferran Aril, president de la FCBQ. L'organisme, a través de la Fundació del Bàsquet Català, ha organitzat una exposició que recupera molta informació de l'època.

Un dels voluntaris que van participar en la implantació del projecte és Ignasi Anglarill. "L'acceptació que va tenir el projecte va ser molt bona. Primer competíem entre galeries, però després va acabar provocant l'organització de diferents partits fora dels centres penitenciaris. Fins i tot es va disputar un partit contra la selecció catalana d'aquella època", avança.