La batalla interna al Barça per definir quant costarà anar al nou Camp Nou

BarcelonaQuan el Barça va presentar els pressupostos d’aquesta temporada, a la seu de la Lliga gairebé van tenir un cobriment. Amb el Camp Nou tancat per reformes, l’exili a Montjuïc suposava una ruïna econòmica. "Sabíem que hi perdrien diners, però no tants!", exclama un alt executiu de la patronal. Però el pitjor estava per arribar. Dels 229 milions aconseguits el curs 22-23 es passava a 151 de pressupostats per a aquest 23-24. I, un cop acabat l’any, tan sols se n’hauran aconseguit 130, en realitat. Un centenar de milions de diferència. "Quan veus això entens que tinguin tanta pressa per tornar a casa", admet la mateixa font. Inicialment, s'hi havia de tornar el novembre, però tot apunta que serà al gener del 2025, com a molt aviat.

Tothom al club sabia que el trasllat a Montjuïc tindria conseqüències econòmiques greus. Per això, als despatxos, i sobretot a l’àrea econòmica, van posar-se a treballar per minimitzar-ne l’impacte. Una de les primeres solucions implicava explotar els productes vip, motiu pel qual es va invertir una quantitat notable de diners per habilitar sales, llotges i seients de luxe al Lluís Companys. Però hi havia dos esculls insalvables: que la capacitat de l’estadi queia a la meitat (dels prop de 100.000 seients a un màxim de 54.000) i que es perdien els ingressos dels tours al museu. La solució exigia apujar els preus, tant de les entrades com dels abonaments.

La proposta va generar molta tensió a la junta, on hi ha dos blocs molt diferenciats: els directius amb més recursos econòmics, que són els que es van afegir posteriorment a l’equip de Joan Laporta, i els que en tenen menys, que majoritàriament ja formaven part del nucli dur del president en anteriors etapes. En aquest segon grup, on hi ha noms com els de Rafael Yuste, Elena Fort, Josep Ignasi Macià o Josep Cubells, sempre s’han posat a la pell del soci abans de prendre decisions traumàtiques. "Ja van ser al club el 2008, recorden la moció de censura i saben que hi ha algunes línies vermelles que és millor no creuar", apunta una font propera a la directiva.

En canvi, a la llista de nouvinguts, com Antonio Escudero, Juli Guiu o Eduard Romeu, eren partidaris d’apujar les quotes. "Tenen un altre perfil, no veuen ser soci com un sentiment sinó com un privilegi". De fet, Romeu, exvicepresident econòmic –va abandonar el càrrec al març–, havia arribat a proposar fins i tot una derrama als socis per eixugar el deute, però Laporta s’hi va negar en rodó, tal com va admetre en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Tornant a Montjuïc, i malgrat que el president fos partidari de no apujar les quotes, els executius el van convèncer. Entre altres arguments, hi havia la necessitat de facturar el màxim possible per tenir fair play de cara al mercat de fitxatges de l’estiu. "Ens estem equivocant!", va protestar Elena Fort en aquella reunió de junta, celebrada a la Jonquera, on s’acabava aprovant aquell augment. Els passis de temporada a tribuna costarien 1.738 euros (un 49,3% més respecte dels 1.164 al Camp Nou), al lateral 1.002 (+49,6%) i al gol 723 (+40,4%).

Paradoxalment, Fort, en condició de portaveu, havia de defensar públicament una mesura que acabaria sent un fracàs: dels 23.785 abonaments que es van posar a la venda tan sols se’n van adquirir 6.000. La majoria, a les zones més econòmiques. El que va passar després és ben conegut: la junta va rebaixar els preus a la meitat. A tribuna, de 1.738 euros a 870; i al mateix al lateral (de 1.002 a 500), al córner (905 a 450) i al gol (723 a 360). Així i tot, no es va aconseguir vendre tots els passis, tan sols 17.902.

Revisió del pressupost i augment de les entrades i productes 'vip'

Les noves tarifes van obligar a rebaixar el pressupost d’ingressos derivats de l’estadi, a la vegada que s’intentava compensar augmentant el preu de les entrades per al públic en general. Així, en partits clau com els del PSG, una entrada estàndard a tribuna amb bona visibilitat costava 544 euros i una de vip s’enfilava als 2.000. La mesura va generar crítica entre la massa social, però econòmicament va donar els seus fruits.

En el clàssic Barça-Madrid, per exemple, la recaptació va ser de 7 milions. De totes maneres, malgrat aquests esforços, no s’ha arribat a l'objectiu. "Vam fer un pressupost molt ambiciós i no l’hem complert. Montjuïc no té l’atractiu del Camp Nou, i la temporada, esportivament, tampoc ha estat bona", justifiquen des de les oficines. Han faltat 30 milions.

Amb aquests antecedents, la junta es tornava a reunir al maig per pactar els preus de la temporada vinent. A grans trets, la discussió va ser la mateixa. Però, escarmentats, els més crítics amb la política dels preus baixos van accedir a la decisió de president sense protestar gaire. Això sí, es van encarregar de deixar clar que les mesures populars no poden ser eternes i que, un cop el Camp Nou estigui acabat del tot, els preus s’hauran de revisar a l’alça "tant sí com no".

La promesa de Laporta als grups d'opinió barcelonistes

Fa uns mesos, en una reunió de Laporta i Fort amb diversos grups d’opinió del Barça, una de les preguntes estrella va ser sobre el preu dels abonaments. President i vicepresidenta es van comprometre a no apujar-los més enllà de l’IPC –partint de la base dels preus d’abans de les obres–. És just el que va aprovar la junta la setmana passada. Ara bé, el compromís era mantenir aquesta política només a curt termini, fins a les eleccions, que seran precisament el 2026, data en què està prevista la finalització de les obres de l’estadi.

"No podem comparar l’estadi antic amb el nou, que estarà totalment cobert i tindrà totes les comoditats. Tribuna i lateral seran el mateix, a efectes pràctics. Per tant, caldrà revisar la llista de preus i de condicions. Ja s’està estudiant, però de moment no hi ha res decidit. L’únic que està clar és que hauran de ser més cars. Quin percentatge? Tant de bo que fos mínim, però molt probablement es determinarà en funció de les dificultats per retornar el crèdit. Quan arribi el moment, el tema és si es farà un augment de cop o si serà de manera progressiva perquè sigui més fàcil de pagar per a tothom", expliquen des de les oficines.

Al fons de titulització, el document notarial on s’acordava el crèdit de 1.450 milions per finançar l’Espai Barça, s’incloïa un informe sobre la previsió d’ingressos del nou estadi. Segons els càlculs, el nou Camp Nou ha de facturar 346 milions anuals. D’aquests, al voltant de 50 milions correspondran als abonats –n’hi haurà 2.400 de nous gràcies a l’augment de capacitat del coliseu–. Però com que també augmenten els ingressos vip, els tours i les entrades per al públic en general, el text diu que als abonats "només se’ls ha d’apujar un 1% el carnet en concepte de fidelitat". Això diu el text. Una altra cosa és què acabarà passant realment.