Guardiola posa rumb a un partit “de joia”

Munic / BarcelonaEl futbol té aquestes sincronies, aquesta màgia, aquests capricis. Justament avui, exactament avui, fa tres anys que Pep Guardiola va disputar el seu últim partit com a entrenador del Barça al Camp Nou. Va ser contra l’Espanyol (4-0), amb recital de Leo Messi. "Us trobaré molt a faltar, qui més hi perd sóc jo. Us deixo en les millors mans. El cinturó m’estrenyia molt, jo me’l descordo. Vosaltres no, vosaltres tingueu-lo ben cordat, perquè això té llarga vida. Fins aviat, a mi no em perdreu mai", va pregonar emotivament el tècnic des del mig del camp després del derbi. Guardiola trepitjarà novament avui, justament avui, la gespa de l’estadi. Aquesta tarda farà entrenar un equip que demà jugarà de blanc, precisament de blanc. Qui li hauria dit al tècnic de Santpedor el 5 de maig del 2012 que tres anys després, exactament tres anys després, es plantaria al Camp Nou amb un equip que vesteix com l’etern rival.

Ningú a l’expedició del Bayern que acaba d’aterrar a Barcelona, en un viatge en què l'ARA era present com a únic mitjà català, era conscient de la casualitat de la data "Ah, sí? Va ser aquell partit en què Messi va anar a abraçar el Pep a la banqueta, oi?", reaccionaven somrients des del cos tècnic del Bayern quan l’avió estava a punt d’enlairar-se. Demà Messi estarà a l’altre cantó de Pep. Imparable? "Creiem que els crearem problemes, però al final pot passar de tot. És futbol", somreien. Les pistes, avui, només les d’enlairament i aterratge. "Crear problemes". El Bayern es conforma aparentment a posar en dificultats el Barça de Luis Enrique. En temps de plenitud, el campió alemany hauria declarat abans de volar: "Anem al Camp Nou a guanyar. Som bavaresos!". Però el seny reclama prudència. Sense quatre titulars (Badstuber, Alaba, Robben i Ribéry) i amb una altra estrella adolorida, Robert Lewandowski, Guardiola ha d’afrontar el partit del seu retorn al Camp Nou amb handicaps importants. "Llàstima d’això. Però ara es tracta de gaudir de la cita. És una semifinal! Un partit de joia", remarcaven a bord els que coneixen bé el tècnic de Santpedor.

A Pep gairebé no se’l va veure en el viatge cap a Barcelona. En arribar a l’aeroport de Munic, amb el temps just per embarcar, Guardiola va accelerar per baixar el primer de l’autobús del Bayern, va caminar decidit cap als mostradors del 'check in' i només va aturar-se instantàniament, amb bona cara, davant dels caçadors d’autògrafs, més ben dit, davant els caçadors de 'selfies'. "Pep està tranquil. Esclar que una part del seu cor és del Barça, perquè ho ha estat tot, allà, però per tot el que el conec, estic absolutament convençut que ho farà tot pel bé del Bayern", va relativitzar des de la terminal de l’aeroport muniquès el president del club, Karl Hopfner.

Eren les 10.52 del matí quan tots els jugadors del Bayern s’afanyaven a seguir l’estela de Guardiola en direcció a l’embarcament VIP, a punt d’agafar el vol. Les càmeres i els micròfons paraven especial atenció en Lewandowski, que era dubte fins a última hora per la commoció cerebral i la fractura a la mandíbula i al septe nasal que va patir en partit de Copa contra el Dortmund justament fa una setmana. El polonès ha esquivat com ha pogut la premsa, mut, fugisser. De fet, per anar encara més de pressa ha passat la zona de control policial per un arc on només hi havia un parell d’aficionats de mitjana edat, mentre els periodistes s’entretenien a guaitar quins moviments hi havia per la zona VIP. No ha comptat Lewandowski, però, que els fans que havien quedat rere seu eren massa curiosos. "Sí, estic bé. No és tan greu el que tinc, em sento prou bé amb la màscara", ha contestat, gairebé sense obrir la boca, per pura cortesia. Només en el moment de passar l’arc s'ha tret les enormes ulleres de sol que li servien per tapar una mica la cara traumatitzada.

I accelerament dels jugadors cap a l’avió. Guardiola ja és dins. La premsa que cobreix habitualment les informacions del Bayern gairebé no té accés a l’expedició. Només està autoritzada a volar amb l’equip en competició internacional, però no així a la Bundesliga o a la Copa. En viatges domèstics ni tan sols els familiars volen amb la plantilla. Corre el temps, vola l’avió. A les 11.51 hores l’aeronau de Lufthansa s’enlaira, amb uns minuts de retard. Els set seients de la filera 27 estan pràcticament ocupats per catalans, els únics, més enllà de Guardiola i els seus ajudants Domènec Torrent, Carles Planchart i Manel Estiarte. Cristina, la dona de Pep, amb els seus tres fills, la filla de Torrent i una altra noia catalana es distribueixen al llarg de la filera. Asseguren que a casa no tothom ha dormit bé. Massa nervis. Massa emocions. Passen les hostesses. L’amanida amb tires de pollastre, el iogurt i les galetes que ofereixen no acaben de passar bé en uns estómacs tancats. La petita macedònia tropical i els bombons, sí.

Compte enrere per aterrar a Barcelona. Guardiola només es corda el cinturó quan és necessari per volar. Avui, tres anys després, justament tres anys després, el cinturó que tothom va visualitzar al Camp Nou ja no escanya. Durant el partit de demà estarà ben cordat, perquè hi haurà molts revolts, moltes frenades i accelerades. Però Pep està preparat. Potser, neguitós de mena com és, voldria posar dos ciris a la catedral perquè el Barça no passi per sobre d’un Bayern delmat per les baixes, però segur que alguna en té al cap per sorprendre al Camp Nou. Són les 13.58 hores. Tothom a terra. Benvinguts a Barcelona. Benvolguda Barcelona. Una festa.