"Em fa por retirar-me, no sé si les empreses em voldran"

Sabadell"Si fa uns anys em diuen que arribaria a ser la millor jugadora del món no m'ho hagués cregut", assegura Bea Ortiz (Rubí, 1995) mentre mira amb satisfacció el trofeu que l'acredita com a la millor waterpolista del món. "Ha estat un camí dur, molts dies fora de casa, però és un plus per seguir amb més forces i que se'm reconegui el meu treball de tot l'any", afegeix. L'any 2024, sens dubte, mai l'oblidarà. I no només per haver aixecat la Champions i la Supercopa d'Europa amb l'Astrapool Sabadell, o per haver guanyat l'or olímpic a París amb Espanya. Encara n'hi ha més, i segurament més important. "He tornat a ser feliç jugant a waterpolo, feia molt que no en gaudia tant", afirma alleujada.

Els pares de la Bea volien apuntar-la a fer cursets de natació quan ella només en tenia tres anys. En aquell moment, però, no li agradava gens l'aigua, així que es va decantar per la gimnàstica esportiva. "Els meus germans sí que jugaven a waterpolo des de petits. Jo sempre anava a la piscina amb els pares mentre ells entrenaven, i allà vaig conèixer la que avui en dia és la meva millor amiga. Jugava a waterpolo i gràcies a ella i als meus germans ho vaig voler provar quan tenia 8 anys”, recorda en conversa amb l'ARA. Ortiz va començar a les categories inferiors del Club Natació Rubí abans de fitxar pel Sabadell. "Amb el Rubí, cada setmana jugava quatre partits amb quatre categories diferents. En tinc molt bon record. Tant de bo el meu últim any de waterpolo el pugui acabar a Rubí", destaca.

De no saber si continuar jugant a waterpolo a fer quatre gols en una final olímpica

"La preparació pels Jocs Olímpics va ser molt dura. Vam estar concentrades tot el mes de desembre amb la selecció per poder disputar el Campionat Europeu d'Eindhoven al gener i el Mundial de Doha al febrer", diu. A Eindhoven van penjar-se la plata i a Doha, el bronze. “Totes teníem clar que no volíem perdre cap final més i que si érem a París era perquè volíem guanyar l’or. Quan vaig arribar als Jocs, vaig veure les cares de totes les meves companyes i estava segura que l'anàvem a guanyar", confessa. I així va ser, Espanya va vèncer a la final davant les australianes per 9 gols a 11. Ortiz va fer-ne quatre.

Però aquells quatre gols mai haurien pujat al marcador si mesos abans no hagués demanat ajuda per poder continuar jugant al màxim nivell: “Vaig arribar al maig molt saturada, me'n recordo que li deia a la meva parella que no sabia si seguir, que no sabia si tenia ganes de fer-ho”, rememora. “He necessitat ajuda per poder treballar la ment. Li vaig dir a la meva psicòloga que no podia més, però que volia guanyar l’or olímpic. Sense cap dubte la ment és més important que el físic”, afegeix.

Aquest 2025 Ortiz arribarà a la trentena i milita al CN Sabadell, de qui assegura que té "equip per guanyar qualsevol cosa". Tot i això, ara mateix només pensa en "continuar gaudint del waterpolo i deixar de patir". És conscient que cada cop està més a prop del final. “Em fa por retirar-me. No sé el que em vindrà quan acabi el waterpolo, ni si les empreses em voldran. Estic preparada acadèmicament –ha estudiat un grau en Comunicació Audiovisual, un màster en Direcció i Producció cinematogràfica i ara està estudiant un altre màster en DIRCOM–, però no tinc l’experiència que les empreses demanen perquè estic matí i tarda entrenant. I quan viatjo amb la selecció, em passo moltes setmanes fora de casa”, conclou l'actual millor jugadora del món.

'Don Florentino' i la desaparició de l'oposició al Madrid