Bernabéu: guanyar sense Pedri

Si això fos El senyor dels anells, les imatges aèries ens mostrarien el bàndol dels bons defensant el territori conquerit amb tres dels seus millors guerrers ferits sota una pluja de projectils. Pedri, embenat i trist, s’enduria un gran primer pla. També veuríem com van acostant-se els dolents, sempre temibles, forçuts i sorollosos, fent fugir tota mena de bestioles al seu pas. La percussió in crescendo de la banda sonora ens embolcallaria mentre la càmera ens enfocaria el líder de l’exèrcit dels bons motivant la tropa malgrat la complexitat de la situació: “Hem de ser més equip, hem d’imposar el nostre model de joc”. Enllaçant les seves paraules, hi hauria sang regalimant i cares que reflectirien la moral tocada per les dues batalles perdudes. 

La lluita maniquea entre el Barça i el Madrid sempre ha estat de pel·lícula i, aquesta vegada, el Bernabéu acollirà un duel més influent pel que fa al relat, que no pas per l’acció. L’anada de semis de Copa adquireix molta rellevància pel context que travessa el vestidor blaugrana, que necessita reaccionar, però l’eliminatòria es decidirà el 5 d’abril al Camp Nou i per al clàssic de la Lliga encara quedaran 16 dies. Tot i els ai-ai-ais del barcelonisme, el cas és que la situació continua sent privilegiadíssima. El conjunt de Xavi és qui té les de guanyar: si aconsegueix imposar-se al Santiago Bernabéu sense Pedri, Dembélé ni Lewandowski, la gesta serà extraordinària; si empata o perd competint bé, entrarà dins dels paràmetres discursius emparats per les baixes i sap que encara tindrà, com a mínim, 90 minuts més per remuntar. El que sí que ha d’evitar el Barça, de totes totes, és prendre mal i donar més munició als arguments dels blancs.

Bàsicament es tracta de fer bo el pla de supervivència mentre no hi sigui Pedri, la pedra filosofal sense la qual cau l’invent. No és casualitat la insistència de Xavi amb Bernardo Silva, quimera impossible durant l’estiu erràtic de les palanques en què sí que va ser prioritari encabir Raphinha i va acabar sortint Aubameyang —que ara seria una bona alternativa a Lewandowski—. És innegable l’esforç arriscat que es va fer per millorar l’equip, però la plantilla —que no s’enfadin els fans de Mateu Alemany— no és perfecta: hi ha posicions sense alternatives de garanties i la planificació ha tingut girs discutibles que ara es comproven. Sigui com sigui, en aquest punt de la temporada és clau remar junts mentre passa el temporal. S’ha de fer bona tota la feinada assolida fins ara, que no és pas poca cosa.

Madrid-Barça: de l'odi sempitern a la gespa a l'amor condicional als despatxos