Bernardo Silva, una operació per tornar a primera divisió
Activades les palanques televisives i recuperada l'economia, el següent pas és recuperar el crèdit perdut en el mercat de fitxatges
BarcelonaQuantes vegades s’ha sentit a dir l’expressió: “El jugador va boig per anar a tal club”? El cas de Bernardo Silva no és gens diferent del de qualsevol fitxatge de la història del futbol. El Barça està interessat en els seus serveis i el futbolista ja ha donat el sí per poder canviar d’aires. Encara que, com també passa tantes vegades, el club d’origen fa el desmenjat: primer diu que no el vol vendre i després diu que potser sí però a canvi d’una quantitat astronòmica. Aquesta és, a grans trets, la situació entre el Barça i el Manchester City per al migcampista portuguès.
Res de nou sota el sol, en un món on els jugadors es venen a preus astronòmics i on tothom està acostumat al mercadeig. La diferència és el context. I, més concretament, l’ambició del Barça per tancar una operació de primer nivell i deixar enrere dos estius de penúries econòmiques i de veure’s obligat a quedar-se amb les engrunes del mercat. Al Camp Nou busquen un cop d’efecte i Bernardo Silva, per qui el City demanarà entre 80 i 100 milions, és un nom idoni per tornar a la primera divisió dels equips compradors. “Laporta necessita donar un cop de puny sobre la taula i l’arribada d’un crac mediàtic l’ajudaria molt. No només seria reforçar l’equip, seria enviar un missatge a tot el món per dir que, d’alguna manera, el Barça ha tornat”, comenten des dels despatxos nobles del Camp Nou.
L’activació de la primera “palanca”, el 10% dels drets televisius de la Lliga, permetia al Barça sanejar el compte de resultats de la temporada 2021/22. El següent pas ha de ser la venda del 15% restant –la directiva té autorització dels compromissaris per vendre fins a un 25%–, generar una plusvàlua d’uns 400 milions i poder posar sobre la taula 200 milions per fitxar aquest estiu. Una declaració d’intencions que va fer Laporta la setmana passada, tot i que aquest dilluns ell mateix rebaixava l’eufòria. “Hi estem treballant però és complicat”.
El problema és que el Barça parteix d’una situació econòmica nefasta. Els dos darrers anys, per salvar els comptes s’han hagut de fer diferiments i renovacions salarials que implicaven cobrar poc durant la pandèmia i ingressar la resta a partir d’aquesta temporada. Dit d’una altra manera, que malgrat que s’augmentin els ingressos –per aquesta via extraordinària dels drets televisius–, també augmenten les despeses. Una circumstància que xoca frontalment amb la Lliga i el famós límit salarial. Encara que el club tingui tresoreria, no té espai per poder inscriure nous jugadors.
El Barça no en tindrà prou amb els drets televisius per tenir límit salarial positiu
El resum de tot plegat és que el Barça té dos problemes. El primer, que no n’hi ha prou quedant-se a zero i revertint el patrimoni net negatiu, també cal generar nous ingressos per fer lloc a noves incorporacions. I el segon, que al Barça no li cal només un reforç, sinó diversos, i que difícilment hi haurà diners per a tot. Ara mateix, a l’espera de la pluja de milions provinent de la televisió, el Barça està superat i només pot fitxar venent jugadors: per cada 3 milions d’estalvi, se’n pot gastar un. L’horitzó passa perquè la regla sigui 1 a 1. És a dir, que tot el que es generi es pot destinar a les incorporacions. Per arribar aquí caldrà la palanca televisiva i, molt important, despendre’s de jugadors.
El Barça ha tornat a la feina aquesta setmana amb només dues cares noves, les de Kessie i Christensen, arribats a cost zero. Però la carta als Reis que va fer l’entrenador abans de marxar de vacances era molt més extensa. A l’interès per Bernardo Silva s’hi afegeixen les ofertes per Lewandowski (40 milions) i Raphinha (50), que ja són formals. I també s’ha de concretar l’arribada de Koundé, Marcos Alonso i Azpilicueta. “És agosarat pensar que es pot contractar tots aquests jugadors per 200 milions”, apunten des del club. “En el futbol tot és possible, però jo no hi posaria la mà al foc”, diu una de les fonts consultades.
Vendre els drets televisius, negociar bé i trobar sortida per als descartats. Laporta vol que el Barça torni a fer-se respectar i, malgrat l'escepticisme en algunes àrees del club, també es respira un cert optimisme. Serveix el cas de Frenkie de Jong com a exemple. El Barça el va posar a la venda fa unes setmane, i el Manchester United era un dels més interessats en els seus serveis. Quadrats els comptes, però, Laporta ja advertia que les regles del joc havien canviat i que ja no hi havia tanta pressa com abans. Per tant, venia dir als red devils que, si volien quedar-se amb el migcampista holandès, havien d’apujar l’aposta.