BarcelonaEl Barça, que mai havia fet bandera de Maradona perquè el seu pas pel Camp Nou va ser breu i amb un punt d’amargor, ahir va decidir deixar clar que el crac argentí també és patrimoni de la seva història. Crespons negres a les xarxes socials, banderes a mig pal a les instal·lacions del club i la difusió pels diferents mitjans oficials de les millors imatges de Maradona amb la samarreta blaugrana. És el que toca: dir-li al món que el mite Diego Armando Maradona també va ser jugador del Barça, per més que el seu record futbolístic tingui els colors de l’Argentina i del Nàpols.
El Barça actua amb respecte per la seva història, d’acord, però què pensen realment de Maradona els culers? Mentre el món plora la seva pèrdua, hi ha un sector del barcelonisme que es mira aquesta onada de laments i homenatges com si li parlessin d’un parent llunyà. Perquè mai han connectat sentimentalment amb la figura d’un futbolista que ho havia de guanyar tot amb el Barça i que va acabar marxant enfadat i sense sumar grans títols.
El fitxatge de Maradona pel Barça, gestat durant anys i culminat la primavera del 1982, va ser un esdeveniment celebrat amb eufòria pel barcelonisme. El Barça era un gran club que buscava la seva eclosió esportiva després de dècades de títols menors o, simplement, de derrotes constants. I, és clar, els culers veien en l’arribada de Maradona el punt d’inflexió de la seva existència patidora.
Maradona es va estar dues temporades al Barça i el seu balanç en títols va consistir en una Copa, una Copa de la Lliga –les dues contra el Madrid– i una Supercopa. Un botí insuficient, necessàriament agreujat per les lesions –maleït Goikoetxea–, malalties i polèmiques extraesportives. Però, escàndols al marge, també és cert que aquí Maradona va deixar anar espurnes de l’excepcional jugador que era. Tots recordem el seu gol al Bernabéu en què va deixar assegut Sandokán Juan José o la meravellosa vaselina que va clavar a l’Estrella Roja de Belgrad. També són memorables els escalfaments previs als partits del Camp Nou, en què Maradona regalava als espectadors una exhibició de filigranes que van fer que anar al camp abans del que era habitual es convertís en costum per a molts socis.
Maradona va fer suficients partits bons amb el Barça i va oferir suficients tastets de la seva extraordinària categoria perquè, un cop passats els anys i vist el seu rendiment global, molts tinguem la sensació que la seva etapa de blaugrana va ser una ocasió desaprofitada. Veure com després de deixar el Barça va convertir un equip de segona fila com el Nàpols en una potència del futbol europeu o com va fer campiona del món una selecció argentina més aviat normaleta encara fa més frustrant el record del seu pas pel Barça.