El Betis enfonsa una mica més un Espanyol que no deixa de creure en la salvació

L’Espanyol va marxar del Benito Villamarín amb una bala menys, però amb la sensació d’haver trobat una idea de joc amb la qual intentar aferrar-se a Primera. Caure contra el Betis (3-1) després de mostrar una de les millors primeres parts de la temporada no és un consol per un equip que necessita punts per sortir de les posicions de descens, però la nova imatge dels blanc-i-blaus amb la pilota als peus és un motiu per creure que la salvació encara és possible. 

Sembla difícil, i realment ho és, després d’acumular sis derrotes consecutives i de veure com els rivals directes en la lluita per la permanència comencen a sumar punts fins i tot en escenaris insospitats. Però quan resten nou jornades, l’Espanyol no té una altra alternativa que creure en l’ideari del seu nou tècnic. Luis García no podrà arreglar en poc més de dos mesos tots els mals de l’equip, però si intentar canviar la dinàmica que fa mesos que ve arrossegant un Espanyol a qui li falta equilibri. 

Atrevit, decidit i amb les idees clares en atac, el conjunt blanc-i-blau va sortir al Benito Villamarín disposat a demostrar des del primer minut tot el que es jugava, tal i com havia demanat Luis García. El tècnic va donar-li galons a Melamed, que va posar-se l’equip a les esquenes i va generar perill entre línies, partint des de la dreta i marxant cap a dins, i també servint córners i faltes. L’Espanyol va demostrar una capacitat associativa inèdita aquesta temporada, recordant que tenia arguments per jugar força millor del que venia fent. L’ambició i valentia que hi va posar, malgrat acabar sent penalitzada pel Betis, fa difícil no pensar que hauria donat a l’Espanyol força més punts dels que té si l’hagués tingut des del principi de temporada. El passat, però, ja està escrit. 

Al Benito Villamarín, l’Espanyol no va trobar premi a tots els mèrits que va fer en atac i, sobretot, va recordar als rivals quin és el seu principal punt feble: l’esquena dels laterals. El Betis va trobar petroli quan va fer córrer enrere Cabrera i Rubén Sánchez. Dos gols en set minuts, d’Ayoze i Miranda, un dur correctiu per un Espanyol que vivia els seus millors minuts. Res li surt de cara als blanc-i-blaus aquesta temporada. Tot i les baixes dels andalusos en atac, els de Pellegrini van gaudir d’un bon grapat d’ocasions per eixamplar l’avantatge contra un Espanyol que va pagar el desordre que va patir al mig del camp. 

L’Espanyol no va rendir-se i va intentar aixecar-se de nou, com ja havia intentat en les últimes jornades contra el Girona i contra l’Athletic. Just després del descans, César Montes va escurçar distàncies una espectacular xilena. Pocs minuts després, de nou el mexicà i més tard Joselu van tenir l’empat en sengles rematades de cap. Com enyoren els blanc-i-blaus l'encert d'un Joselu que ha perdut la pòlvora en les últimes jornades. El punta no va tenir l’encert que sí que va trobar un William Carvalho que va sentenciar el partit just després de l’entrada de Pedrosa, que va tornar a jugar un any després. Ve de patir una pubàlgia i probablement jugarà al Sevilla la temporada vinent, però els blanc-i-blaus el necessiten en aquest tram final: va assistir a Braithwaite, que va marcar al temps afegit un gol anul·lat per fora de joc. L’Espanyol comença a veure brots verds, però ja no pot conformar-se amb jugar bé a estones. Encaixar tants gols és una llosa que pesa massa. El descens només s’evita amb punts i ja només en queden 27.