Biniagual, una ‘mirada estràbica’ sobre el paisatge de Mallorca

PalmaMirada estràbica és una cançó del grup Xiula (Jan Garrido, Rikki Arjuna, Adrià Herèdia i Marc Soto) que des de fa tres anys s’ha convertit en una eina pedagògica fonamental per fer front a la diversitat familiar, intel·lectual o física. Més enllà de la cançó, la mirada. La necessitat de veure la realitat que ens envolta d’una altra manera, amb empatia i solidaritat. El paisatge és l’entorn modelat per les persones que l’habiten i transiten. En aquesta ruta, recorrem les terres de la DO Binissalem, on la vinya ha estat un recurs agrícola que ha mogut l’economia d’un grapat de municipis del Pla i el Raiguer. L’eix de la nostra ruta és Sencelles, alfa i omega d’una caminada que té com a punt de referència Biniagual (Binissalem), topònim d’origen àrab que, segons la font consultada, podria significar ‘fill del guenyo’ (benī ahwal). La línia 304 connecta Palma amb Sencelles (consultau-ne horaris i rutes a tib.org).

La ruta

[00 min] Des de la plaça de l’església de Sencelles partim cap a migjorn pel carrer de Sor Francinaina Cirer. Deixam a la dreta el convent de les Germanes de la Caritat (Can Xiroia), casa natal de la beata sencellera, i el molí de Can Picapebre. Així arribam a una important cruïlla [05 min], senyada per la Creu de sa Cometa, dita antigament del Capdamunt. Deixam a la dreta la carretera de Santa Maria (Ma-3020) i continuam tot dret per la carretera d’Algaida (Ma-3110). Primer travessam sa Cometa i remuntam fins a trobar a la dreta el camí de Morelló [10 min], per on continuam la caminada orientats cap a garbí (sud-oest).

Ja hem destacat que Sencelles és un municipi sense gaire desnivell, gairebé pla del tot. [20 min] Es Puig Agut és el nom prou eloqüent d’una possessió, envoltada de vinya i olivar, a banda dreta del primer terç del camí de Morelló. La via és estreta, asfaltada i closa entre paret seca. Si miram cap a la nostra esquerra veurem les muntanyes de Galdent i Cura. Un poc més endavant [40 min] deixam a l’esquerra el camí de Morelló Nou, de terra, a l’altura del camí del Terrer Blanc, a la dreta, i continuam tot dret fins a assolir la cruïlla amb el camí d’Aireflor. Som al bell mig de Son Sant Joan de So na Rossa, important possessió documentada en el segle XVI. [1 h 00 min] Giram a la dreta pel camí de So Na Rossa o de sa Costa, cap a mestral, en direcció a Biniali.

Descendim ràpidament cap a la plana solcada pel torrent de Solleric. Deixam a l’esquerra el pou de Biniali i creuam la carretera general (Ma-3020), a l’altura del pont. [1 h 10 min] Entram dins el poble pel carrer del Pou cap a l’església parroquial de Sant Cristòfol (s. XVII), sobre la qual circula una bella llegenda –El peu de Sant Cristòfol. Rondalles Mallorquines, volum XXIV. Som al centre d’aquesta antiga alqueria musulmana, el segon nucli de població del terme, avui convertit en un poble de segones residències i d’un grapat de bars molt actius, per ser aquest un punt estratègic en la ruta cicloturística del Pla i del Raiguer. Continuam pel carrer Major fins a la plaça de la Concepció, en direcció nord. Abans de sortir del poble, voltam a la dreta pel carrer de Sant Joan [1 h 15 min]. Aquí trobam algunes cases històriques d’interès –amb curioses inscripcions que cal trobar– com Son Macià, Can Grau i Can Jordiet.

Un cop som a foravila, el vial pren el nom de camí d’Inca. En un primer revolt a l’esquerra, deixam a la banda dreta ses Rotes. Mentre ens allunyam de Biniali, el camí ens du cap a un pèlag de vinyes; no debades som a una de les zones vitivinícoles més importants de Mallorca, de gran tradició i qualitat. La Denominació d’Origen Binissalem, reconeguda l’any 1990, aplega una dotzena de cellers petits i mitjans, de tradició familiar, repartits entre els municipis de Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Santa Eugènia i Sencelles, amb una extensió total de 154,75 km2. Els vins produïts en aquestes terres del Pla i Raiguer gaudeixen d’un gran reconeixement nacional i internacional.

[1 h 40 min] Sortim al camí vell de Muro, giram a la dreta per dirigir-nos cap a Biniagual. Deu minuts després, deixam a la dreta l’entrada a les vinyes i celler que duen el nom d’aquest històric llogaret binissalemer. [2 h 00 min] Passam una petita rotonda, on s’ajunten els actuals camins de Binissalem i Sencelles amb el camí vell de Muro i continuam tot dret cap a l’interior de Biniagual. Arribam a una placeta amb una font de quatre canons al centre; a la dreta, l’antic quarter de la Guàrdia Civil –obert a començament del segle XX, atesa la importància del lloc com a cruïlla de camins; al costat oposat, podem veure una església petita, beneïda el 1741 sota l’advocació de la Puríssima Concepció. No obstant això, sant Gall és el patró de Biniagual. A començament de setembre, Biniagual celebra la festa de Sant Gall, que serveix alhora de preludi per a la festa del Vermar de Binissalem. Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella escrigué els Goigs a llaor de Sant Gall que es venera a l’esglesiola de Biniagual. En reproduïm una part: “Lloquet de Biniagual / –flor perenne i camperola– / guardes un tresor cabdal / dins la teva esglesiola, / que s’entrega amb goig diví, / com la ritual oferta. / Sant Gall, divinal clarí, / guardau-nos l’amor desperta”.

El declivi de Biniagual

El llogaret el configuren un grup de 14 cases amb una llarga història. Ja en l’època musulmana era una alqueria dedicada a l’horticultura. Després de la reconquesta i el posterior repartiment se substituí el sistema islàmic d’horticultura per olivars, vinyes i cereals. La vinya fou font de riquesa durant el segle XIX, però la plaga de la fil·loxera posà fi al negoci. Aquest fet marcà l’inici del declivi de Biniagual, que a mitjan segle XX estava pràcticament en ruïnes. L’any 1968, el magnat alemany Klaus Graf comprà el llogaret, en reactivà l’agricultura i anà restaurant les cases del poble.

Acabam de recórrer (nord-est) el carrer central de Biniagual –camí vell de Muro–, que desemboca sobre l’actual carretera que envolta el llogaret i tombam a la dreta. Tot seguit ho feim a l’esquerra per un camí de terra que mena cap a Sencelles. [2 h 25 min] Sortim al camí de Son Roig, a l’altura de Binialmara, voltam a la dreta i continuam tot dret fins a arribar al Pou Major [2 h 30 min], ubicat en el punt on el torrent de Solleric travessa la part nord del terme. Entram dins el poble pel carrer del Pou Major i entre els molins de Can Mascaró i Cas Ferrerico ens acostam a la plaça de l’església, final de la ruta [2 h 40 min].

@Fita_a_Fita