La Boal de les Serveres, d’aixopluc per al bestiar a refugi de muntanya

PalmaEn aquest itinerari, visitam novament les terres de Son Fortuny. Avui migpartida, era la possessió més gran d’Estellencs i s’estén pel vessant de Tramuntana del puig de Galatzó (1.027 m). L’any 1981 el Consell Insular de Mallorca en va adquirir una franja de 283,5 ha (d’un total de 663 ha), situada a la part meridional i menys productiva de la finca. Ocupa la part més alta del municipi i fa partió amb altres possessions tan significatives com Son Fortesa i Son Nét, a Puigpunyent; Galatzó, a Calvià; i la Coma, el Grau, el Salt d’en Fenollar i el Salt del Putxet, a Estellencs. La caminada que proposam s’inicia al coll del Pi, on fa anys trobàvem una benzinera i un restaurant. Des d’aquí, seguint vells camins de carro i de ferradura, voltarem per sobre dels penyals de la Boal de les Serveres, transitant entre el domini públic i privat de Son Fortuny.

Una boal és l’estable on s’arreceren els bous per menjar i dormir. Un topònim molt estès a Mallorca. “Tot i que, com indica el seu nom, originàriament fou destinada a donar aixopluc al ramat boví, en altres èpoques ha servit també d’allotjament per a les guardes d’egües i de someres. Així, mentre que l’any 1842 només hi havia 10 bísties destinades a les tasques agrícoles, l’any 1898 ja es constata l’existència d’una guarda destinada a la cria, formada per un cavall i 31 muls i mules. L’edificació consta de dos cossos adossats. El més petit, destinat antigament a caseta del pastor, constitueix avui un refugi de muntanya, de dimensions reduïdes, amb un escalfapanxes. L’altra part, enrunada, correspon a l’estable pròpiament dit” (Son Fortuny, nom per nom. Antoni Ordinas Garau, Gabriel Ordinas Marcé i Antoni Reynés Trias. Consell de Mallorca, 1999).

Tot i que no hi ha parada de transport públic al coll del Pi, hi passa la línia 131 (Santa Ponça-Banyalbufar), mentre que la 202 (Estellencs-Palma) hi fa la volta abans de tornar cap a Ciutat. Abans de fer servir el cotxe particular, una altra opció és venir a peu des d’Estellencs, seguint el GR-221. Això ens suposaria haver d’afegir a la durada total de la ruta devers 45 minuts per trajecte.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada al coll del Pi per la Ma-10 en direcció a Estellencs. Després de mig quilòmetre per asfalt, a l’altura de l’hectòmetre 4 i 5 del punt quilomètric 95, hem de veure a la dreta de la calçada l’inici d’un senderó [05 min]. Rost i llenegadís, ràpidament ens situa sobre el camí de Son Nicolau, interromput per la construcció de la carretera actual. Orientats cap a xaloc (est/sud-est), avançam per un vell camí de ferradura. [15 min] Passam per baix d’unes balmes, just a l’inici d’un tram acinglerat del sender, que comença a guanyar altura amb força. Passam un portell sense barrera –Barrera del Pujador, segons la toponímia recollida pels autors de Son Fortuny, nom per nom– i de cop, un revolt que se’ns revela com una miranda tan natural com espectacular, és el Mirador de la Senyora [20 min].

Paga la pena aturar-s’hi un moment per gaudir de la perspectiva ampla i diàfana que ens regala aquest primer punt d’interès de la ruta. Ens trobam sota l’influx dels pendissos que baixen esponerosos del cim del Galatzó, baix els penyals de la Moleta Rasa i el Morro, només travessats pel camí que més tard seguirem per assolir la Boal de les Serveres, dins el domini públic de Son Fortuny. Als nostres peus, Estellencs, el poble i les possessions que l’envolten. A més, és ben visible la carretera Ma-10 i, un poc més a baix, la carretera vella d’Andratx, per on ara passa el GR-221. Amarats de geografia, de paisatge cultural i patrimoni natural, abandonam el mirador i prosseguim la nostra marxa.

[30 min] Després d’un breu i suau descens, arribam a una bifurcació, som a la rota del Pujador. Tot dret, el camí continua cap a les cases de Son Fortuny. Nosaltres voltam a la dreta, per davant un forn de calç, per un primer tram de sender que aviat desemboca sobre un camí de carro, provinent de les cases. Som al comellar de la Font d’en Miquelet, un dels pocs punts accessibles de baix cap al penyalar que trobam a mitjan coster. [45 min] Aviat sortim al camí que per dins el domini públic de Son Fortuny descriu un itinerari circular que, des de l’àrea recreativa de la Boal de les Serveres, s’eleva cap al puig de Galatzó pel pas del Cossi i el pas de na Sabatera; i retorna al punt d’inici per la Boal de les Fonts.

Els miradors

A partir d’aquí ja trobam la senyalització de fusta que ens permetrà orientar-nos més clarament en aquest tram de ruta. Des de la cruïlla que acabam d’assolir, a l’inici de la coma del Moro, que s’enfila entre el penyal dels Degotissos i el puig Babaiós, voltam a la dreta en direcció a la Boal de les Serveres. Continuam guanyant altura i perspectiva de l’entorn. El camí presenta un estat de conservació desigual, però se segueix sense dificultat. [1 h 10 min] Arribats al punt més alt de la ruta (460 m), trobam a la dreta un primer mirador. [1 h 15 min] Una miranda natural del camí de les Serveres, les puntes d’un penyalar que donen testimoni del territori que hem travessat fins aquí i del que ens queda per recórrer. Recuperam el camí, orientat ara cap a llebeig, ràpidament identificam la imatge inconfusible del Morralàs que s’alça per damunt de l’espès alzinar. Uns minuts més endavant, topam amb el segon mirador, condicionat amb una barana de fusta d’extrem a extrem del penyal.

Arribam a la Boal de les Serveres [1 h 20 min]. L’antiga caseta del pastor –avui convertida en refugi– i l’estable –totalment enrunat– el tenim dins una clota a la dreta del camí. Molt a prop, hi ha l’àrea recreativa, bon lloc per fer la berenada de pa en butxaca. El camí de la Boal ens treu a la pista que puja al refugi de la Coma d’en Vidal [1 h 25 min], una cruïlla ubicada als peus del Morralàs i d’un safareig contra incendis. Continuam la nostra marxa descendint cap a la carretera (Ma-10). [1 h 35 min] Sortim a l’asfalt a l’altura del km 97, giram a l’esquerra en direcció a Andratx, seguint els indicadors. Aviat sortirem per la dreta de la calçada per enganxar el camí vell d’Andratx, que lluny dels fums i els renous de la carretera, ens retornarà al coll del Pi [2 h 05 min], on donarem per finalitzada la caminada.

@Fita_a_Fita