Les boles miren a Kíev

El Barça no sortia del bombo 2 des del 1997, quan va quedar eliminat a la fase de grups com a últim

Les boles miren a Kíev
Roger Requena
24/08/2017
3 min

BarcelonaVint anys després, el Barça tornarà a viure un sorteig de la Lliga de Campions enquadrat al bombo 2. El conjunt blaugrana i els altres 31 clubs europeus classificats per a la fase de grups coneixeran la seva sort en la màxima competició europea aquesta tarda (18 h, TV3, Barça TV, BeIN Sports i Atresmedia), quan se celebrarà el tradicional sorteig des del Fòrum Grimaldi de Mònaco.

A diferència del que havia passat en les edicions anteriors de la Champions, els blaugranes no seran aquest curs en un bombo 1 que, des del curs passat, està reservat al campió de l’última edició de la Champions (el Reial Madrid) i els set guanyadors de les principals lligues europees (ordenades segons el coeficient UEFA). L’únic curs que el Barça s’havia trobat en aquesta situació va ser el 1997-98, quan va quedar enquadrat en un difícil grup amb el PSV Eindhoven, el Newcastle United i el Dinamo de Kíev. Els blaugranes van quedar-ne eliminats com a últims amb un sol triomf. En aquell dur grup va passar el conjunt de Kíev, ciutat que acollirà per primer cop la final de la Lliga de Campions (es jugarà a l’Estadi Olímpic, el 26 de maig).

Els riscos i avantatges del bombo 2

Més sort volen tenir ara els homes d’un Ernesto Valverde que viurà la seva quarta experiència en una fase final de la Champions. Amb l’Olympiacos i l’Athletic va caure a la fase de grups, mentre que amb el València no va poder superar el PSG als vuitens.

Ara, però, dirigeix un Barça al qual el bombo 2 pot comportar alguns riscos, com per exemple enfrontar-se a rivals d’entitat com el Chelsea, el Juventus o el Bayern de Munic, campions de tres de les lligues europees més dures. La posició dels blaugranes, però, també pot tenir diversos avantatges: d’entrada, al bombo 1 també poden creuar-se amb conjunts com el Mònaco (debilitat per les vendes de Bernardo Silva, Mendy i Bakayoko, i amb la incògnita del futur de Mbappé), el Benfica, el Xakhtar Donetsk o l’Spartak de Moscou, vencedors de lligues amb menys potencial.

A més, el Barça no podrà coincidir amb els rocosos rivals del mateix bombo 2: PSG, Borussia Dortmund i els dos clubs de Manchester, el City i el United. Aquests últims, en canvi, sí que li poden tocar a un Madrid que, com que no pot enfrontar-se a l’Atlètic ni al Sevilla, només té el Porto com a rival assequible al bombo 2. Al bombo 3, els principals perills són el Nàpols de Sarri, el Liverpool de Klopp i Coutinho o un Roma que s’ha renovat sense l’etern capità Francesco Totti. Al sorteig d’avui el Barça podria topar amb un grup de la mort amb el Chelsea, el Nàpols i l’RB Leipzig, però també amb un altre de molt més assequible amb l’Spartak de Moscou, l’Anderlecht i l’Apoel.

La fase de grups arrencarà els dies 12 i 13 de setembre, i s’acabarà el 5 i 6 de desembre, mentre que el sorteig de vuitens se celebrarà l’11 de desembre.

Màxim de 57,2 milions per al campió

En la primera ronda, els clubs poden arribar a guanyar fins a 21,7 milions en premis: 12,7 per assolir la fase de grups, i 1,5 per cada triomf. En cas d’empat, la UEFA reparteix mig milió per club. Accedir als vuitens suposa endur-se 6 milions. Fer-ho als quarts, 6,5 més. Per als semifinalistes n’hi haurà 7,5. El finalista en guanyarà 11, mentre que el campió en sumarà 15,5. Guanyar la Champions, per tant, pot suposar 57,2 milions en premis.

stats