És un bon negoci emetre bons per salvar l'economia del Barça?

BarcelonaMés enllà de la creixent tensió, a les portes de l'inici oficial de la campanya, entre Joan Laporta i Víctor Font pel que fa als noms propis de l'àrea esportiva, el debat dels últims dies en clau electoral culer ha girat al voltant de l'emissió de bons que proposa la candidatura de l'expresident (2003-2010) per obtenir liquiditat a curt termini. El responsable econòmic d'Estimem el Barça, Jaume Giró, va presentar el 13 de gener aquesta opció per dues vies. Una amb bons "patriòtics" dirigits a fans de tot el món a canvi d'experiències i una altra d'"institucional" per a inversors professionals, regulada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). "Amb això pagaríem venciments pròxims sense deixar d'invertir", va justificar.

Giró ha insistit en aquest plantejament als debats sectorials en què ha participat des que va saltar a l'arena electoral, tot i que ha relaxat la postura sobre l'obligació de passar els bons "institucionals" per la CNMV. La contradicció ha encès Font, que a més creu que aquesta forma d'emetre deute "posa en risc el model de propietat del Barça". Enmig de la polèmica, l'ARA ha consultat tres experts en finances per intentar explicar si els "bons Laporta" serien un bon negoci per salvar la caixa de l'entitat.

El primer pas és la mera definició. "El bo és una forma d'emetre deute privat que permet obtenir diners i tornar-los de cop en un termini establert per l’emissor, que en aquest cas és el club", explica Marc Ciria, soci del Barça i especialista en solucions financeres. "La diferència entre un bo i un crèdit és el temps que trigues a tornar els diners. Amb el crèdit amortitzes part del capital cada any, mentre que el bo el tornes quan acaba el venciment, que sol ser de quatre o cinc anys", il·lustra l'economista Josep Fabra. "L'emissió de bons es fa habitualment per reestructurar deute o afrontar inversions", completa Ivan Cabeza, economista expert en el món del futbol. És a dir, que el producte que proposen Laporta i Giró permetria afrontar despeses immediates sense ampliar el deute a curt termini. "No és cap invent, sinó una forma més de buscar finançament fins que la indústria del futbol recuperi els ingressos que s'han perdut per la pandèmia", rebla Cabeza.

La tramitació d'aquests bons pot ser regulada a través de la CNMV, que és l'encarregada de validar-los en funció del projecte a finançar. Seguidament, una agència de ràting avalua el risc en funció de la capacitat d'endeutament de l'empresa que necessita els diners. I, per acabar, els bancs col·locadors busquen inversors per a la causa. Tot plegat a canvi d'interessos, esclar. "Considerant totes les parts que hi intervenen, et pots posar tranquil·lament en un interès del 7% o el 8% anual de sortida, fet que en quatre anys pot arribar a suposar un 25% d'interessos sobre la quantitat emesa. Si parlem de 150 milions, el Barça estaria obligat a tornar-ne 190", explica Ciria, que, a més, recorda que el pas per la CNMV allarga els terminis per motius burocràtics: "Per això, a mesura que han passat els dies, Giró s'ha adonat que fer-ho així és un merder i que és millor buscar un tràmit més curt amb una entitat privada, però amb menys garanties i un interès similar". Aquest matís explicaria el canvi de parer del responsable econòmic de Laporta, que comença a veure que els bons regulats per la CNMV farien perdre sentit a la naturalesa del mateix bo, que és tenir liquiditat a curt termini.

"Menys lectures alarmistes"

Els experts coincideixen que la urgència que té el Barça convidaria, per tant, a emetre bons sense la mediació de la CNMV. Així s'acceleraria el procediment, però les condicions seguirien sent desfavorables. "Els bons tenen associat un ràting i ara mateix el club no té arguments per tenir una bona nota, fet que repercutiria en negatiu en el tipus d'interès", explica Josep Fabra. "Si Laporta i Giró aconsegueixen un bon acord, el bo seria un complement ideal per reestructurar el deute, però amb el club perdent 300 milions en dos anys m'imagino que potser la cosa no surt gaire a compte", observa Ivan Cabeza, que aplaudeix el responsable econòmic d'Estimem el Barça perquè "com a mínim ha intentat aportar una solució concreta".

Per la seva banda, Ciria creu que Giró "no emetrà els bons si veu que l'interès es dispara", considera que aquesta és una solució ideal "quan hi ha un context de beneficis" –que no és el cas– i, en conseqüència, advoca per "negociar un crèdit sindicat amb vuit o deu entitats per obtenir liquiditat a curt termini". Tot i això, opina que Font es passa de frenada quan diu que el bo posaria en risc el model de propietat: "Això estaria igual de compromès que amb qualsevol tipus de préstec que el club no pogués pagar". En aquesta línia, Fabra reclama "lectures menys alarmistes i més profunditat en el tema".