El boom de la boxa femenina: "Augmenta l'autodefensa, la seguretat i l'autoestima"

Barcelona“La boxa femenina està en auge tant a l’alta competició com en la base”, diu fermament la boxejadora de 21 anys Carmen González, que va començar a practicar aquest esport fa quatre anys i un any després ja competia internacionalment. En el seu cas, tot va començar perquè el gimnàs on feia taekwondo va fer obres a l’estiu i va decidir “provar la boxa” per seguir activa. “Al cap de sis mesos em vaig trobar debutant en un campionat d’Espanya i fins avui, que m’hi dedico professionalment”, explica. I el que ha fet no és una carrera en solitari, sinó que assegura que, sortosament, hi ha bastants referents femenins, amb figures locals en campionats internacionals i també entre les mateixes esportistes de l’equip estatal, integrat per noms com Laura Fuertes, que “ha estat molt rellevant”, després de ser la primera espanyola amb una medalla al Mundial de boxa ara fa un any. En aquest clima propici per al creixement de la boxa, González també posa en relleu la represa del projecte de boxa femenina desplegat al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Múrcia, que pronostica que es convertirà en la “seu de la boxa femenina a l’estat espanyol”. Per a ella, ara mateix hi ha “molt d’interès en la boxa femenina” gràcies a la normalització en la presència de les dones, i a l’espera que l’afició creixi: “Com més visibilitzada i normalitzada estigui, més creixerà”, diu.

En aquesta normalització, ella i les altres esportistes estan “intentant canviar la imatge de la boxa i acostar-la a tots els perfils”. A més, volen fer entendre que no és un esport “només per a les classes més baixes, segons s’acostuma a pensar”, i que les noies joves que podrien creure que no és un esport per a elles canviïn d’opinió. Segons González, la lluita feminista i les seves consecucions en altres àmbits és el que ha permès a les dones entrar en aquest esport, tot i que remarca també la tasca de la Reial Federació Espanyola de Boxa (FEB), que a casa nostra se suma a la tasca de la Federació Catalana de Boxa Amateur, fundada el 1923, que aplega els esportistes al voltant de diferents competicions.

Estereotips superats

Des del comitè de dona i esport de la FEB, la vocal Ana Isabel Soria celebra que les dones han demostrat ser capaces de competir en aquest esport posant en relleu “la seva capacitat física i psicològica”, de manera que, tot i ser un fenomen recent, cada cop són més les que s’acosten a la boxa tant als gimnasos com en competicions, on la boxejadora María Jesús Rosa va donar el “tret de sortida” aportant una imatge allunyada de la que els aficionats esperaven. A més, Soria destaca que, amb la pràctica de la boxa, les dones assoleixen un bon estat general, com en la pràctica d’altres esports, així com “un plus de seguretat en si mateixes i en les seves capacitats d’autoprotecció”.

La també vocal d’aquest comitè Irene López subratlla la diversitat de l’edat de les esportistes i el “significatiu increment” femení, especialment des del 2015. Per a ella, el qüestionament dels estereotips n’és el responsable. Igualment, l’entrenadora estatal i també vocal d’aquest comitè María Perrino destaca que, si abans es donaven casos aïllats i “esporàdics”, cada cop hi ha més llicències femenines i es veu més en gimnasos amb “molta popularitat” actualment, en part de la mà de la visibilitat que s’està donant a les esportistes. “Ara ja hi ha una major base perquè s’arribi a l’elit competitiva”, celebra, mentre que en l’àmbit de l’esport amateur considera que “definitivament ha esclatat en els últims cinc anys”, afegeix. “Si bé en els Jocs Olímpics moderns sempre hi ha hagut boxa masculina, les categories femenines, i no totes, van començar a Londres el 2012”, recorda, de manera que considera que cal més temps per igualar percentatges.

Un esport de base

En l’àmbit de l’esport de base, des del Club de la Lucha Barcelona, el seu fundador, Jordi Lloveras, assegura que efectivament “ja fa anys que les dones s’animen a unir-se a aquests esports que abans semblaven més del sector masculí”. En el seu centre fa temps, fins i tot abans de la pandèmia, que han notat un augment del sector femení tant en la boxa com en els esports de contacte, i “les classes són sempre mixtes”. “Creiem que a moltes sempre els ha agradat, i ara no hi ha cap excusa per no començar. Moltes ens diuen el primer cop que venen a informar-se o a provar: «Sempre m'ha agradat la boxa i no feia el primer pas, i ara ja soc aquí!»”, detalla. També tenen algunes dones que ho fan perquè els hi agrada i per fer esport, per aprendre a defensar-se o per reduir l’angoixa de la feina. Tanmateix, el gruix més gran de persones que practiquen aquest esport segueixen sent homes, amb percentatges de fins al 80%, tot i que “el sector femení té cada cop més força”.

Per la seva banda, el responsable de boxa i director de l’acadèmia de formació de clubs DiR Nacho Negredo, confirma la tendència creixent de les dones a practicar boxa en les seves instal·lacions: “Sens dubte, veiem les classes amb força presència femenina, especialment entre els 20 i 35 anys”, un increment que els consta haver registrat en els últims anys. Aquests gimnasos van incorporar la boxa fa 14 anys i “al principi el públic femení era un percentatge molt petit, però amb el pas del temps s’ha anat incrementant”, amb un augment molt marcat en els últims cinc anys, tot i que encara amb percentatges del 80% d’homes. “La boxa està plena de clixés i falses creences que, afortunadament, amb el temps, la pràctica i el sentit comú veus que només formen part del subconscient”, celebra Negredo. Per a ell, la boxa enganxa i fa entendre que “és un esport com qualsevol altre, amb uns valors inherents que generen una atracció com pocs esports fan". Sembla, doncs, que només és qüestió de temps que els percentatges s’igualin i el rol de Hilary Swank com a boxejadora a Million Dollar Baby sigui més la norma que l’excepció en un esport en el qual és tan important la força com el seu control mental.