Borja evita la derrota del Girona (1-1)

GironaUn punt, i gràcies. Perquè el Girona, que s’ha estrenat a la Lliga empatant contra l’Sporting (1-1), no ha merescut gairebé res més, i segurament l'empat és un premi excessiu. És la nova realitat d’un club que no fa gaire guanyava al Santiago Bernabéu i que ara veu com la Segona Divisió no li posarà cap facilitat.

Montilivi ha rebut la primera patacada una hora abans del partit, quan ha sabut que Cristhian Stuani no formava part de la llista de convocats. La versió oficial del club és que l’uruguaià té unes molèsties al soli, que encara no cal patir per un possible comiat. El seu nom, però, comença a anar de boca en boca. I la incertesa durarà, com a mínim, fins al tancament de mercat. Tampoc hi havia Marc Muniesa, que es debat entre continuar o marxar a l’Al-Arabi, on ja té un peu i mig. Ni Samu Saiz, el fitxatge més il·lusionant de l’estiu, per decisió d’un Juan Carlos Unzué que ha repetit el 3-4-2-1, amb l’entrada a l’eix defensiu d’Ignasi Miquel, del migcampista Diamanka i de l’extrem Jairo Izquierdo, que s’ha estrenat amb nota.

El Girona ha demostrat que li falta molta feina per fer, perquè està molt lluny de ser l’equip sòlid i compacte que tothom s’imagina que hauria de ser. Més enllà d’una convincent arrancada, d’una ocasió de Jairo i d’intentar imprimir un ritme generós amb la pilota als peus, el domini i la possessió han sigut de l’Sporting, que no s’ha deixat intimidar. Escarmentats per la derrota i la mala imatge contra l’Osca en l'últim amistós, els gironins s’han protegit més del que tocava. Frustrats perquè les ocasions no arribaven, han sigut massa previsibles. Amb Borja García allunyat de la pilota, han sigut incapaços de generar joc amb cara i ulls. I l’Sporting, que se n’ha adonat a temps, ha començat a alçar la veu a còpia de contraatacs.

Perquè el més lògic hauria sigut que els asturians arribessin al descans amb avantatge. La part positiva és que el Girona ha comprovat que té un porter de garanties, perquè Juan Carlos ha desviat un xut de Pérez, que no s’ha cregut una jugada en què ha estat més pendent de buscar Manu García que de rematar. Babin, amb un cop de cap, i Djuka, molt actiu entre línies, també ho han intentat. Que l’afició només s’hagi engrescat quan Jairo Izquierdo ha esprintat per pispar una pilota al contrari explica força bé el futbol que s’ha vist.

Un cop més, la sortida del Girona a la segona part ha sigut elèctrica, perquè Borja García ha fet lluir Mariño a la primera ocasió que ha tingut. De mica en mica, els d’Unzué han anat decantant el partit cap a on volien, i l’entrada de Samu Saiz i Gumbau ha anat de la mà de l’enèsim canvi de sistema a mig partit. Tal com feia Eusebio. Això no sigut sinònim de millorar, perquè l’equip, totalment partit, ho ha passat malament malgrat que l’Sporting s’ha quedat amb 10 per l’expulsió de Damián: Juan Carlos ha hagut de treure dos gols cantats a Djuka i el travesser ha escopit un xut d’Aitor, que quan faltaven tres minuts semblava que donaria la victòria als seus. Per sort, Borja ha evitat mals majors.