El Born i el moll de la Riba, el camí de la mar dins Ciutat

PalmaFins que la Riera no fou desviada del seu curs natural per dins Ciutat, aquest torrent –puigpunyentí de naixement– era el camí natural d’una part de les aigües de la Tramuntana cap a la mar. Fou a causa del diluvi de l’octubre de 1403, en què moriren devers 5.000 persones. La Rambla, el carrer de la Riera, Unió i el Born configuren l’empremta fòssil d’aquest fet. Aleshores, segle XV, la mar entrava ben endins i fins a la plaça de la Reina, aquest passeig urbà era una petita rada, accessible en vaixell. La dessecació de la Riera suposà el naixement d’un nou camí, d’una via pública que ens parla constantment, amb el cor a la mà, de la història i del patrimoni, de catàstrofes naturals i de celebracions festives, de la vida i de la mort. El Born i el moll de la Riba són la nostra caminada urbana per entendre la relació de la ciutat amb la mar, de la memòria de camins.

En aquesta ruta no detallam horaris, només desnivell i altura màxima. Tan sols es tracta d’una passejada planera i familiar per carrers i places farcits d’històries, llegendes i un immens patrimoni arquitectònic i cultural que requereix temps i calma per transitar-lo sense presses i amb els cinc sentits. Una iniciativa del diari ARA Balears i de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears per transmetre i donar a conèixer el patrimoni secret dels nostres ports, amb especial esment als de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina de Formentera. En aquesta ocasió partim de la plaça Weyler de Palma en direcció a la mar. Per aquí hi fan parada les línies 3, 4, 7, 20 i 35 de l’EMT. En acabar la ruta, podem torna enrere a peu o en bus, L-1 (emtpalma.cat).

La ruta

L’obertura del Gran Hotel, l’any 1903, suposà una passa endavant molt important en l’oferta d’allotjament turístic de Palma. Avui seu del CaixaFòrum, ens trobam davant una de les joies del modernisme a Mallorca, projectada per l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner. “Un edifici gran i formós de cinc pisos, amb una façana imponent i finestres amb balcó que guaiten a la petita plaça central de la ciutat”, tal com el descrigué l’escriptora britànica Margaret d’Este, que s’hi allotjà amb la seva mare la primavera de 1906. Molt a prop, el Forn del Teatre –plaça Weyler– i els edificis Can Casasayas i la Pensió Menorquina –plaça del Mercat– són altres mostres representatives del modernisme a la nostra ciutat.

Des de la mateixa plaça Weyler, ens posam a caminar en direcció al passeig del Born, pel carrer de la Unió. Voltam a l’esquerra per la popularment coneguda com la plaça de les Tortugues, i entram dins el passeig del Born. Aquesta és la veritable artèria que dona vida a la ciutat i que serveix alhora de portal major per a tots aquells que hi accedeixen des del port. “És el rovell de l’illa, és allí on passa el meridià, és el pinyol, el cor i l’ànima”, en va dir el pintor i escriptor Santiago Rusiñol.

Al marge de tota l’ornamentació de l’entorn, fruit de la intervenció pensada i dissenyada per Tomàs Abrines el 1833 com a part del projecte anomenat El Saló de la Princesa, en homenatge de la infanta Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó, futura reina Isabel II, el passeig del Born és “una delícia urbana, un carrer per estar”, segons el periodista i escriptor Josep Pla. Altre temps, pel centre del Born només hi passejava la gent d’altura, ara hi passa tothom. Entre la Llotja i el palau de l’Almudaina, la mar hi penetrava fins gairebé la confluència dels carrers de la Unió i de Jaume III. La dessecació d’aquest espai en el segle XVI, transformà 250 metres de ‘port fangós’ en una via de vida intensa, que flueix sense adonar-se’n per un immens i potent entorn patrimonial. Així podem contemplar el Casal Solleric, del segle XVIII, i alguns dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Gaspar Bennàssar i Moner, Can Ribas i el Cinema Born, de començament del segle XX.

Sortim de l’antic Saló de la Princesa i entram dins la plaça de la Reina. El monument a Isabel II que donava nom a la plaça caigué el 16 d’octubre de 1868, com a conseqüència de la proclamació de la Primera República. A l’esquerra, tenim un jardinet projectat per Josep Frontera el 1863 i un monument a Joan Alcover de 1927, La musa, obra d’Esteve Monegal. A la banda dreta, paga la pena guaitar un moment al carrer de la Mar. El portal de la Gabella de la Sal o de l’Almodí, vestigi de l’antiga murada medieval i el més genuí dels accessos a Palma des de la mar. A la dreta, a l’inici del carrer, sobre el mur d’un antic quarter militar del segle XVI, hi trobam una placa que recorda la presència en aquest entorn de l’escriptora francesa George Sand (Aurore Dudevant) i el músic polonès Frederic Chopin, amb els dos fills d’aquella, Maurice i Solange, l’hivern de 1838 a 1839, sempre queixosos del tracte rebut i de l’absència de posada pels viatgers a una ciutat “tan propera de les grans civilitzacions d’Europa”.

Reprenem la passejada per l’avinguda d’Antoni Maura en direcció a la mar. Fem una aturada als jardins de l’Hort del Rei i donam un cop d’ull a l’antic port reial de la Ciutat, als peus del palau de l’Almudaina. Una vella infraestructura portuària d’època medieval musulmana. Travessam el passeig de Sagrera, passam pel costat del monument a Ramon Llull, del 1967, obra de l’escultor Horacio de Eguia. Deixam a l’esquerra els edificis de Capitania Marítima i de Duanes. A l’altre costat del passeig, a l’inici del moll de la Riba, trobam a l’esquerra els dos edificis que componen la seu de l’Autoritat Portuària de Balears. El primer i més antic és de 1933, té una funció més institucional; al seu costat, un altre de més modern i funcional destinat a oficines. Sobre l’esplanada on ens situam ara tenim, a la dreta, el monument al Capità Toni (Remigia Caubet, 1972), el tinent general de l’Armada Antoni Barceló i Pont de la Terra, Fill Il·lustre de Palma i gran corsari del segle XVIII. I a tan sols uns metres, un tram de via del tren que connectava la plaça d’Espanya amb el port, primer en superfície i després soterrat, entre els anys 1877 i 1965.

Capella lde Sant Telm

Giram cap a la nostra dreta, en direcció a ponent, vorera la mar. Passam per sobre de l’Escala Reial del moll de la Llotja. A la dreta, la Llotja i el Consolat de la Mar, connectats ara per l’antiga porta del Moll, conseqüència del desenvolupament del port i de la seva agitada activitat entre els segles XV, XVI i XVII. Ens dirigim ara cap al moll de pescadors i el Reial Club Nàutic de Palma, contemplam l’escultura de Lluïsa Granero i Serra, El geni de les illes, de 1986. Abans de posar punt final a la nostra ruta, ens aturam davant la capella de Sant Telm, del segle XVII. Ubicada inicialment a la cantonada del passeig de Sagrera amb el carrer de la Mar, el 1947 fou traslladada pedra per pedra fins a aquest nou emplaçament. Lloc de culte, taller de veles, oficina de duanes, estanc i fins i tot taverna, es tracta d’una peça clau del patrimoni històric per entendre Palma i la mar. “A la Riba, el passeig era llarg i pausat d’abast domèstic, apte per a badocs. [.../...] La Riba era aleshores un dels límits de Palma. La seva farola, solitària com totes les faroles, senyalava el final del moll i, per tant, l’inici del món de fora Mallorca” (Memòria de Camins, de Miquel Rayó. Nova Editorial Moll, 2022).

@Fita_a_Fita