Una boxejadora italiana es retira contra una rival acusada de tenir cromosomes masculins

Enviat especial a ParísEl combat de boxa de la categoria wèlter (-66 kg) entre la italiana Angela Carini i l'algeriana Imane Khelif portava tot just 46 segons quan la púgil napolitana s'ha aturat. "Em fa mal, em fa mal", ha expressat, mirant els seus entrenadors. "¿Creus que pots acabar el primer assalt? Així en parlem i decidim què fem", li preguntava Emanuele Renzini, de la Federació Italiana de Boxa. "No, no puc. No és just el que està passant", ha respost Carini, que ha abandonat el ring. L'Arena París Nord ha esclatat en un crit d'alegria, ja que era ple d'aficionats algerians residents a França. Però tothom sabia que començava l'escàndol. "No vull jutjar la rival, no vull culpar ningú. Jo sempre lluito fort i el primer cop m'ha fet molt de mal, no podia seguir", ha dit Carini. La rival, Khelif, ha estat acusada de tenir cromosomes masculins.

Els dies previs al combat, la Federació Italiana s'havia queixat per la presència en el quadre de boxa femenina de dues boxejadores admeses pel Comitè Olímpic Internacional (COI) que anteriorment havien estat desqualificades en proves del Mundial de boxa per tenir cromosomes masculins. Una d'elles, Imane Khelif. La segona, la taiwanesa Lin Yu-ting, que debuta aquest divendres en la categoria de 57 kg. Totes dues no van complir les proves d'elegibilitat de gènere en el Mundial de Nova Delhi l'any passat, cosa que els va provocar les desqualificacions. Però el cas és molt complex, ja que segons el COI, si compleixen tots els requisits per ser considerades dones, poden competir. Elles, de fet, sempre s'han sentit i viscut com a dones. I durant anys van competir superant tots els exàmens sense problemes, fins aquell del 2013. Els darrers mesos han estat anomenades per rivals, periodistes o directius com a transgènere o intersexuals, paraules amb les quals elles no s'identifiquen. Per acabar-ho de complicar, el COI no reconeix la Federació Internacional de Boxa pels seus nombrosos casos de corrupció i la Federació Algeriana creu que la sanció a la seva boxejadora en el Mundial es va fer per beneficiar rivals d'altres estats.

La Federació Internacional, que organitzava el Mundial de Nova Delhi, inicialment, no va voler donar explicacions quan les va expulsar el 2023. "No es van sotmetre a un examen de testosterona, sinó que van ser sotmeses a una prova separada i reconeguda, per la qual cosa els detalls romanen confidencials. Aquesta prova va indicar de manera concloent que les dues atletes no complien els criteris d'elegibilitat necessaris requerits i es va trobar que tenien avantatges competitius sobre altres competidores femenines", deia el comunicat. De fet, mai han mostrat o donat detalls d'aquelles proves. Però el rus Umar Kremlev, president de l'Associació Internacional de Boxa, sí que va parlar a mitjans del seu país i va dir que les proves de cromosomes dels boxejadors van tornar com a XY. Les dones solen tenir dos cromosomes X, mentre que els homes solen tenir una X i una Y. "A partir de proves d'ADN, vam identificar una sèrie d'atletes que van intentar enganyar els seus col·legues perquè es fessin passar per dones", va dir llavors Kremlev.

El COI, però, sí que les accepta als Jocs com a dones. "Compleixen les normes d'elegibilitat per a la competició", va dir el portaveu del COI, Mark Adams, durant una roda de premsa. "Aquests atletes han competit moltes vegades abans durant molts anys", va afegir, recordant que les dues ja havien estat als Jocs de Tòquio, quan van perdre sense guanyar medalla. Khelif va perdre als quarts de final contra la irlandesa Kellie Harrington i la taiwanesa contra la filipina Nesthy Petecio en segona ronda. "Diuen que és un risc combatre contra elles, quan ja han estat derrotades en el passat. És una campanya vergonyosa", explicava el president de la Federació Taiwanesa de Boxa.

El cas ha obert un fort debat, similar al que va passar anteriorment amb l'atleta de 800 sud-africana Caster Semenya, que tenia uns nivells de testosterona massa alts i va ser sancionada sense poder competir com a dona. De fet, una sentència l'obligava a medicar-se per rebaixar-se la testosterona si volia competir amb altres dones. Ara, el cas afecta un esport molt físic, la boxa. "No estic d'acord que se'ls permeti competir en esports, especialment en esports de combat. Pot ser increïblement perillós", va dir la capitana australiana de boxa Caitlin Parker. A les xarxes socials, el boxejador català Sandor Martin ho ha definit de "vergonya".

El Comitè Olímpic d'Algèria critica els atacs "maliciosos i poc ètics" contra Khelif, i diu que ha pres "totes les mesures necessàries per protegir-la". "Aquests intents de difamació, basats en mentides, són totalment injustos, sobretot en un moment crucial en què es prepara per als Jocs Olímpics, el punt àlgid de la seva carrera", deia el seu comunicat. Khelif, ambaixadora de l'Unicef els darrers anys, guarda silenci. En el passat havia explicat com havia patit per voler ser boxejadora en un país on les dones ho tenen difícil, per practicar esport. El seu mateix pare, de fet, ho rebutjava durant molts anys. Khelif viu en un país sense drets per a les persones intersexuals o transgènere.

Segons Amnistia Internacional, "les persones les característiques sexuals de les quals queden fora de les normes típiques binàries de masculí o femení", com podria ser el seu cas. Ella nega ser-ho. Segons ella, seria una dona amb uns índexs molt alts de testosterona i cromosomes XY, com Semenya. Podria ser un cas de síndrome de Swyer, on dones tenen aquests cromosomes.

La dreta ho aprofita a Itàlia

A Itàlia, el cas s'ha convertit en un escàndol polític en què ha pres partit el govern de dretes de Giorgia Meloni, que ha dit: "Estem amb la nostra Angela. No ha lluitat en condicions d'igualtat, en aquest cas fa anys que estem en desacord amb el Comitè Olímpic". El cas els ha servit per defensar la seva agenda contrària als drets de persones intersexuals o transgènere.

Abans del combat, la ministra italiana de Família, Natalitat i Igualtat d'Oportunitats, Eugenia Roccella, va queixar-se: "És sorprenent que no existeixin criteris certs, estrictes i uniformes. I que precisament als Jocs Olímpics, un esdeveniment que simbolitza l'equitat esportiva, es pugui sospitar, i molt més que sospitar, una competència desigual i fins i tot potencialment arriscada per a un els contendents. A les competicions esportives sempre s'ha separat els atletes de les atletes, basant-se en un criteri elemental d'equitat a la competició, així com d'igualtat d'oportunitats. La presència de persones transsexuals a les competicions esportives implica, per tant, la necessitat d'identificar i garantir requisits d'admissió estrictes, certs i inequívocs per a una competició honesta i equilibrada. Més quan es tracta d'esports que impliquen un combat cos a cos entre esportistes, un enfrontament físic directe que pot posar en perill i perjudicar la persona".

El COI va actualitzar les seves regles sobre l'elegibilitat de gènere dels atletes, incloses les seves directrius de participació transgènere, el 2021. En el cas de la boxa, el COI ja no reconeix la Federació Internacional (IBA) com a òrgan de govern de la boxa olímpica, motiu pel qual va crear una unitat de Boxa de París 2024, unitat desenvolupada pel COI, pels seus estàndards d'elegibilitat.