El brasiler que va néixer amb un Mundial sota el braç

GIRONA“La meva connexió amb el futbol va començar el dia que vaig néixer. El meu pare explica que mentre jo arribava al món el Brasil jugava contra Turquia en la primera jornada del Mundial 2002, l’últim que va guanyar. Diu que no sabia si estar atent al metge o al partit”, ha recordat Yan Couto, el lateral del Girona cedit pel Manchester City, en una entrevista a l’agència Efe. El brasiler és un dels indiscutibles per a un conjunt que ha guanyat vuit dels últims deu partits de Segona i que ha escalat fins a la cinquena posició. Aquesta jornada els gironins visiten el Màlaga (19 hores, #Vamos).

De fet, la gran dinàmica va començar a Las Palmas amb un gol de Couto. Abans, però, el jove jugador de només divuit anys va haver d’acceptar un rol que no coneixia. “Quan vaig aterrar a Girona no estava bé físicament i al Brasil vaig passar el coronavirus. També vaig necessitar un temps d’adaptació perquè els entrenaments són molt diferents a Europa. Mentalment va ser dur. Em va tocar veure molts partits des de fora i molts dies plorava. Mai havia passat per una situació així. Sempre havia jugat en tots els equips, i no entenia per quin motiu no participava ni estava bé. Semblava que no era jo i em sentia trist, a casa. Però ho donava tot, sense dir res, fins que he capgirat la situació”, admet Couto, que amb prou feines havia gaudit d’estonetes durant el curs.

Francisco, al Tu diràs de RAC1, ja havia reconegut que era conscient de la tristesa del brasiler. “Esclar que sabia que ho havia passat malament, i és normal, perquè ha viscut un canvi immens. És molt complicat per a un noi tan jove, no devia tenir clar ni si a Girona hi havia platja o no hi havia platja, quan li van dir que acabaria aquí. Però té un potencial brutal”. Couto, nominat per Goal entre els cinquanta futbolistes amb més talent nascuts a partir del 2002, va estar a un pas de fitxar pel Barça. “Podia escollir entre ells, el City i el Bayern. I anava al Barça, perquè m’oferia jugar al primer equip. Però a l'últim moment, dos dies abans de signar, vaig decidir fitxar pel City, perquè té un equipàs i perquè hi ha Pep Guardiola”, raona.

Samu Saiz, fora de la convocatòria

El Girona, després d’igualar el seu sostre de cinc victòries consecutives al futbol professional, busca la sisena a Màlaga. Francisco, que no tocarà gaire l’onze malgrat disputar tres partits en només vuit dies, no podrà comptar amb Samu Saiz. La resta seran els mateixos que han aconseguit sumar 25 dels últims 30 punts i arribar al tram final de la competició –tan sols queden tres partits– depenent d’ells mateixos per acabar en llocs de play-off. De fet, la derrota de l’Almeria, tercer classificat, fa que en cas de triomf el puguin atrapar.

L’últim cop que el conjunt blanc-i-vermell va guanyar sis partits seguits jugava a Tercera Divisió. Era la temporada 2006-07, que acabaria amb l’ascens a Segona Divisió B. Els rivals van ser el Manresa (1-0), el Sabadell (0-1), el Barça C (2-0), el Peralada (0-1), el Prat (4-0) i el Santboià (1-3). Sembla mentida.