Brian Oliván, el lateral que va aprendre a defensar fora de la bombolla de La Masia

BarcelonaL’Espanyol ja té el seu primer reforç per al curs 2022-23. El lateral esquerre Brian Oliván arriba lliure procedent del Mallorca i firma per tres anys, fins al 2025, disposat a competir amb Adrià Pedrosa per un lloc a l’onze inicial de Diego Martínez. “Si no pensés que puc ser titular no hauria vingut; vull aportar ambició, esforç i compromís”, ha assegurat el defensa en la seva presentació com a espanyolista. 

“Torno a casa en el millor moment de la meva carrera”, ha apuntat Oliván, que va marxar de Barcelona amb 19 anys per forjar-se un camí dins del món del futbol. Ara torna amb la carrera d’Inefc gairebé acabada i la ferma voluntat de consolidar-se a Primera. La seva trajectòria no ha estat gens fàcil, com ell mateix ha reconegut en algunes entrevistes. Els 12 anys que va passar a les categories inferiors del Barça, on va entrar amb 7 anys, van portar-lo a viure un futbol que no tenia res a veure amb el que va experimentar després. “M'anava tot de cara: anava amb les seleccions catalanes i espanyoles; estava en una bombolla, vivint una realitat que no és la del futbol real”, recordava fa un any. 

Marxar del club blaugrana, on va començar sent extrem, va suposar un xoc en molt sentits, començant pel futbolístic: “Al Barça, si ets lateral, només ataques. Els únics partits en tot l’any on has de defensar són contra l’Espanyol, en la Copa del Rei i la Youth League”, desenvolupa. Una situació que condueix joves talents com ell a una comoditat assimilada que, quan surten del Barça, els complica l’adaptació a altres clubs: “T’has dedicat tota la teva vida a atacar i t’adones que no saps defensar, que et falten conceptes tàctics i que has de millorar molt en l’un contra un, coses que he pogut anar aprenent en els clubs on he jugat”. 

Les presses per triomfar en el futbol no el van ajudar. Primer va provar sort al filial del Braga portuguès, on lluny d’arribar al primer equip amb prou feines va tenir minuts. Mig any després, va marxar al CSKA Sofia de Bulgària, on va tornar a viure mig any en l’ostracisme. Marxar sol a viure a l’estranger va ser una autèntica lliçó de vida. “Totes les decisions, fins i tot els sotracs, m’han ajudat a ser la persona que soc avui”, admet. Sortir de la zona de confort i viure un any fora sense pràcticament poder jugar li va obrir els ulls. Va tenir temps, però, per redreçar la seva carrera seguint un procés més natural fitxant pel Valladolid B. Allà va trobar dos entrenadors que li van donar la confiança necessària per recuperar sensacions. Primer, Rubén de la Barrera, entrenador del filial, que el va convertir en indiscutible. Després, Joan Francesc Ferrer Rubi, el tècnic que el va fer debutar a l’elit  amb tres partits entre la Copa del Rei i la Segona Divisió. En el primer d’aquests, contra l’Elx, li va tocar marcar de prop un vell conegut de l’afició espanyolista, Ferran Corominas. 

“Era un habitual en la dinàmica del primer equip, tot i que després jugava amb el filial. A mi era dels jugadors joves que més em sorprenia i m’agradava del filial, perquè era bastant potent i ofensiu”, explica a l’ARA l’exespanyolista Javi Chica, que va coincidir amb Oliván al Valladolid. L’actual entrenador del juvenil B blanc-i-blau considera que es pot complementar bé amb Pedrosa, un perfil més ofensiu. “Oliván ara és un jugador més fet i amb experiència, escull més quines accions ofensives fa”, el descriu. Personalment, Chica considera que pot encaixar a la perfecció dins del vestidor de l’Espanyol: “És un noi molt educat, familiar i estudiós, va bé tenir aquest tipus de persones a l’equip”. 

Dos 'play-off' i un ascens

El bon curs que va fer al Valladolid el va portar a fer un salt a un altre filial, el del Granada. Per compensar la seva sortida, el club val·lisoletà va fitxar Mario Hermoso, a qui dos anys després fitxaria l’Espanyol. A Andalusia va començar la seva consolidació com a jugador professional, però no al Granada, sinó al Cadis, on va aterrar el 2016. Amb 22 anys va viure el seu primer play-off d’ascens a Primera. El segon seria amb 25, aquest cop cedit al Girona. Cap d’aquests dos clubs va aconseguir l’èxit que va acabar trobant al Mallorca, on va aterrar el 2020 i amb el qual va ascendir al primer intent de manera directa. 

Va ser al club de Son Moix, de fet, on va poder debutar a Primera amb 27 anys. “No he tingut una trajectòria fàcil, no és fins ara que començo a gaudir una mica del futbol. Per arribar a Primera he hagut de picar molta pedra: ara ve el més difícil, mantenir-m’hi el màxim d’anys possibles”, va reconèixer Oliván, que torna a Barcelona sent un lateral ràpid i intens que no descuida les facetes defensives. “També ha actuat com a central en una defensa de tres, ens pot aportar una versatilitat interessant i una sèrie de valors com la perseverança, l’esforç o una agressivitat positiva que volem reinserir al club i a l’equip”, ha afegit el director esportiu, Domingo Catoira. 

Preguntat pel mercat, Catoira ha deixat entreveure que el futur de Melendo és lluny de l’Espanyol. “Se li va fer una proposta, però no farem públiques les converses privades. La seva situació està aclarida i tancada des de fa temps, se sabrà en els pròxims dies”, ha explicat. El director esportiu ha admès que tenen en marxa operacions en un mercat “bloquejat” per la falta de recursos econòmics en els clubs de la Lliga. “No ens hem d’alarmar per la falta de reforços, tenim clars quins perfils i posicions volem que arribin, però necessitem temps: acabarem tenint un gran equip i plantilla”, ha aclarit.