El Broll des Buscastell, terres de llacor i de llegendes

PalmaLa proposta de ruta per a aquesta setmana ens du pel cor d’Eivissa, lluny del brogit del món turístic. Caminarem fins a l’entorn del Broll des Buscastell, en el municipi de Sant Antoni de Portmany, emmarcat dins l’àrea geogràfica dels Amunts, al nord de l’illa. Es tracta d’un “important naixement d’aigua que hi ha prop del punt on el torrent d’en Verd, que ve del nord, conflueix amb el torrent de Buscastell, que està ubicat a la venda de Buscastell, de Sant Antoni de Portmany. De les seues aigües se n’abasteixen tradicionalment els nombrosos horts que hi ha al tram nord del torrent de Buscastell i que li han donat una fesomia peculiar.” (font: eeif.es) L’aigua i el seu aprofitament tradicional –pous, síquies i safareigs per abastir horts i terres de conreu– són el fil conductor d’aquest itinerari, que té, a més, un component fantàstic, llegendari, sorgit de les profunditats de la terra. Una terra ‘de bruixes, llembres i crespells’, tal com la definí Tomàs Vibot en el seu llibre Les Pitiüses per la passa i la mirada (El Gall Editor / Institut d’Estudis Baleàrics 2009).

L’inici de la ruta, que no és ben bé circular –tan sols en un petit tram–, el trobam a l’encreuament de la carretera de Sant Rafel a Corona amb la de Sant Antoni a Sant Mateu, allà on s’ubica la capella de Forada, bastida a partir d’un projecte de l’arquitecte eivissenc Josep Ribas González i inaugurada el 10 de desembre de 1967 sota l’advocació de la Puríssima. En el mateix indret hi trobam l’històric i molt popular bar de Can Tixedó, obert com a cafè-botiga el 1943 per Vicent Riera.

La ruta

[00 min] Abans de dirigir les nostres passes cap al Broll des Buscastell, farem una visita al pou de Forada, situat a llevant de la capella i a tan sols 150 m de distància en direcció a Sant Mateu d’Albarca. [05 min] Ens penjam la motxilla a l’esquena i feim les primeres passes cap a aquest pou d’ús públic que es troba a la dreta de la carretera que va de Forada a Benimaimó, on és tradició celebrar una ballada pagesa cada any el segon diumenge d’octubre. Davant el pou es poden veure dues piques que havien estat dos antics molins d’olives d’època punicoromana (segles II aC / I dC) i que més recentment s’empraren per abeurar els animals i rentar roba, especialment en temps de sequera, ja que aquest pou difícilment quedava sense aigua.

Tornam a l’encreuament de camins de Forada [10 min] i prosseguim la nostra marxa per la carretera (EI-500) en direcció a Santa Agnès de Corona, de la qual sortirem a la tercera camada a la dreta. [20 min] Les nostres passes continuen ara per una pista de terra, més amable i tranquil·la, que ens guiarà cap al camí del Buscastell (oest/nord-oest). A poc a poc assolim una interessant panoràmica del paisatge que ens envolta, format per tancats de paret seca i amplis sementers, alguns dels quals sembrats de garrovers, ametllers i figueres, a més d’espais d’espessa garriga. Un cop el nostre camí s’ajunta amb el del Buscastell [35 min], a l’altura de Can Raconada, amb una gran era de batre al davant, continuam tot dret, comellar amunt, cap a gregal.

A partir d’ara, l’entorn pren un nou color i una nova forma, gràcies a una llacor abundosa que propicia la formació d’horts i conreus arreu. De manera progressiva el camí s’engorja entre el puig d’en Frit, a l’esquerra, i el puig d’en Socorrat, a la dreta, sempre paral·lels al curs del torrent del Buscastell. La vall s’obre momentàniament cap a mestral, per on baixa la canal d’en Costa, subsidiària del torrent principal.

[50 min] El camí creua el torrent per un gual i remunta el suau coster de la falda del puig d’en Francolí. A la dreta, resten unes magnífiques feixes de torrent ben conrades amb una casa que albergà altre temps un molí hidràulic. Un poc més amunt passarem vora el pont d’en Maimó, on la tradició situa, en aquesta gorja humida i obaga, la residència de set bruixes que sortien a camí. I qui no ho cregui que ho vagi a cercar. Poc després la vall s’eixampla cap a la nostra dreta i dona pas a una zona de conreu ordenada i ben irrigada. Som a l’entorn del Broll des Buscastell. [1 h 05 min] Deixam a l’esquerra els camins que connecten amb les cases de Can Tonica i de Ca sa Mestra i continuam uns metres més endavant per vigilar a la dreta (est) l’entrada a un carrerany esglaonat que descendeix a la zona de feixes que tenim a la vista, molt a prop del Molí d’en Tià [1 h 10 min], de cup rodó, un dels béns etnològics més destacats del Buscastell. Just per darrere, cap a llevant, rere un tancat, podem veure la balma sota la qual se situa un safareig trapezoidal i el Broll, una surgència d’accés vertical limitada per un graellat. Podem sentir la màgia d’aquest paratge encisador, on es congrien històries i llegendes populars.

Els crespells del Buscastell

“Al Broll des Buscastell hi ha un conjunt d’éssers particulars, entre els quals destaca el crespell gros. És una espècie de monstre que gruny, té el cos ple de berrugues enormes, és arrugat i té un sol ull pel qual treu foc a la nit. Viu amb els seus set fillets a la cova dels Crespells, situada a les penyes del torrent, on també hi ha altres éssers, com les cuques, les llembres i les llonganisses, que també apareixen a la nit i que la gent identifica amb l’ànima dels difunts. Diuen que quan els al·lots eren dolents i la mare els volia fer creure, els feia por amb els crespells, que rodaven per la casa. Els infants no podien estar fora de casa quan es ponia el sol, perquè els crespells apareixien i se’ls menjaven” (Bernat Campins Llebrers, Antoni Ordines Garau i Margalida Truyols Sureda: Les Illes Balears, poble a poble. Eivissa i Formentera –Cofuc, 2007–).

Sobre l’origen del bell topònim ‘Buscastell’ hi ha dues teories: la primera apunta a la presència a Portmany d’un poblador català, Guillem de Buscastell, el 1279; la segona, defensada per Enric Ribes, s’explicaria per una derivació del llatí ‘alveus castell’ (torrent del castell).

Un cop amarats de la bellesa i de la màgia del Buscastell inciam el retorn cap a Forada. Aquesta vegada no abandonarem el camí principal, de manera que en ser a l’altura de Can Raconada prendrem el camí de la dreta, que baixa paral·lel al curs del torrent, i no aturarem fins a arribar al pou dels Escarabats (1 h 40 min), un altre dels elements arquitectònics tradicionals d’interès en aquesta contrada. Aquí s’hi fa una ballada popular el primer diumenge passada la festivitat de Sant Joan Baptista. Llàstima que l’estat de conservació del pou i de l’entorn no sigui l’adequat a la importància del bé en qüestió. Sortim a la carretera de Sant Rafel a Corona [1 h 45 min], on voltam a l’esquerra i continuam tot dret fins a l’encreuament de Forada [2 h 05 min], on posam punt final a la nostra ruta.

@Fita_a_Fita