Búger, el poble que il·lumina tots els seus camins

PalmaBúger és un municipi de la comarca del Raiguer, i limita amb Selva, Campanet, sa Pobla i Inca. Establert sobre una antiga alqueria musulmana, dalt d’un turó, la seva existència i desenvolupament ha estat lligada sempre al poble veïnat de Campanet, de qui s’independitzà l’any 1821. L’actual edifici de l’Ajuntament de Búger, d’estil clarament regionalista, va ser inaugurat l’any 1952. En aquest itinerari tastam camins plens d’història i de llegendes, com el que du el nom d’aquella senyora que anava a peu de Sant Llorenç des Cardassar fins a l’església de Sant Miquel del pla de Tel, na Pontons! Un itinerari a peu que té el seu inici davant la Casa de la Vila i que continua il·luminat per la presència gairebé fantàstica d’una bugia que, segons l’heràldica parlant, explica el nom del poble. Camina, caminaràs...

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus TIB (L-314/consultau-ne horaris i disponibilitat al web tib.org), als peus de la Casa de la Vila, a la plaça de la Constitució. Des de fa algunes dècades, la plaça apareix centralitzada per una font o brollador amb la representació del símbol de Búger, una espelma o bugia, que evoca el nom del poble. D’aquí ens dirigim cap al carrer Major, al final del qual trobam l’església de Sant Pere, del segle XVI. Al llarg del carrer, podem veure dues de les cinc creus de terme de Búger, normalment situades a les entrades o sortides del poble. Sense pilar o fust, aquestes es troben dins uns nínxols en el mur exterior de les cases: la primera és la creu del Sant Crist o de Can Perico, al número 11 del carrer Major; la segona, al número 20, és la creu de la Mare de Déu del Roser o de Can Mestre. Poc abans d’arribar al temple parroquial, tombam a l’esquerra pel carrer de la Mare de Déu de Lluc.

Davallam entre cases tradicionals i algunes de nova construcció. En aquest tram de caminada obtenim unes primeres perspectives del Pujol, nucli que ens queda just davant, a l’altre costat del comellar que ens separa. Al final del carrer, giram a la dreta pel camí del Rafal, per davant el molí de Can Borralló [05 min]. Aquest és un molí de vent fariner del segle XIX, el qual es manté en bon estat de conservació. Avui habilitat com a habitatge, encara conserva la torre cilíndrica i la base, també de forma rodona. Lloc ideal per recordar aquests versos del pollencí Miquel Bota Totxo, publicats en el Diari de Buja el mes de juny de 1980: “Com joia de l’antigor/a Búger hi ha vuit molins/que vigilen l’horitzó/i mesuren els confins;/mentre tot l’ametllerar/florit sense parió,/encén de goig i blancor/el paisatge cap al pla/i manté viva l’amor/d’aquest poble secular”.

Ample i asfaltat, el camí que seguim ara avança cap a llevant –amb sa Pobla i la badia d’Alcúdia sobre l’horitzó de les nostres mirades– entre un grup d’antigues rotes, fet que determina bona parta de la toponímia d’aquell entorn. La via flanqueja els camins de Son Puput o Son Pere Genet –que puja fins al pinar de Son Alemany– i del Maiol. Un poc més endavant, a la dreta, apareix el camí de Son Genet. Un cop hem abandonat el turó de Búger, el camí s’aplana. Deixam enrere les rotes i els camps de secà –ocupats majoritàriament per vells ametllers– i penetram un fresc alzinar, espès i breu. Vorejam les terres de la Mata Grossa i, després d’una clariana, descobrim les vistes sobre el massís del puig Tomir (Escorca) i el puig de Ca –o del Camp– de Míner (Pollença). [25 min] Aviat, el camí del Rafal se solapa amb una altra via històrica i llegendària, el camí de na Pontons.

Això era i no era... na Pontons

Es tracta d’un camí llegendari que, segons tradicions locals vives a Caimari i a Campanet, partia de la comarca de Manacor, travessava el Pla de Mallorca i acabava a Caimari o a l’oratori de Sant Miquel de Campanet, segons les versions. D’altres parlen de Lluc com a destinació final. La variant més popular fou recollida per Antoni Maria Alcover a Campanet i a Sant Llorenç des Cardassar a la rondalla na Pontons: “Era una senyora de Sant Llorenç des Cardassar, d’en temps dels moros, que anava a missa a l’esglesieta de Sant Miquel del cementeri de Campanet; i, per anar-hi, comprà un camí que passava pel Rafal de Búger i sa Pobla, cap a l’oratori de Sant Vicenç del terme de Muro i, llavors per dins aquesta mateixa vila, Santa Margalida, Petra i Manacor fins a Sant Llorenç. Diuen que els actes antics dels bocins de terra d’aqueixos endrets donen per confronta el camí de na Pontons. Això ho conta la gent vella de Campanet” (Rondalles Mallorquines, tom XXIV, pàg. 83).

Si no ho hem fet abans, paga la pena, després de llegir la rondalla, recórrer un centenar de metres de l’esmentat camí, en direcció a Campanet, a la nostra esquerra. Després, continuam la marxa pel camí del Rafal cap a sa Pobla. Uns metres més endavant, topam amb una important cruïlla. Just davant, Can Mir des Rafal; aquí nosaltres hem de prendre cap a la dreta, seguint el camí de na Pontons. Progressam en la nostra ruta i ara, a punt d’assolir-ne l’equador, deixam a l’esquerra, cap a llevant, les cases de la possessió de Son Puça Nou. Giram novament a la dreta i vorejam ara el torrent de Búger, a la nostra esquerra. Es tracta d’un tram del torrent de Maçanella, un dels més importants de Mallorca. Neix a Mancor de la Vall, travessa Selva, Inca, Búger i sa Pobla. Caminam en direcció a les cases de Son Puça, cap a ponent, rere les quals guaita el perfil del poble de Búger, amb els seus molins. Aviat el nostre camí gira a l’esquerra, travessa el jaç i ens situa dins terres pobleres. Remuntam un suau costeret, i de cop la vista s’eixampla pels sementers infinits que s’estenen des de la nostra posició cap a gregal. El camí gira a la dreta, torna a aparèixer l’asfalt i la tirada, oberta entre camps, desemboca sobre la carretera de Búger a sa Pobla (Ma-3422) [50 min].

Giram a la dreta i avançam pel costat esquerre. Just quan la carretera descriu un revolt tancat a la dreta, al costat de la possessió de Sa Llebre, nosaltres continuam tot dret pel camí vell de sa Pobla a Inca. Ara vorejam les antigues terres de Can Carraixet, a la nostra esquerra, fins a arribar al pont de Can Bombarda [1 h 10 min], a la dreta, que salva el torrent de Búger. El travessam i avançam cap a mestral. Deixam a l’esquerra el poliesportiu municipal i, poc després, els terrenys de Son Sabater, a la dreta. Passam una cruïlla, on continuam recte, al costat del cementiri municipal de 1885. Tot seguit ens venen les escales i la costa de Son Bielí [1 h 25 min] –les cases, des de fa dècades, són la seu de la fundació musical ACA, del compositor Antoni Caimari Alomar (1943-2021). Pels carrers des Molins i de les Picaroles arribarem a la plaça de l’Església, on posam punt final a la ruta [1 h 35 min].