De Búger a Son Vivot per camins de festa i tradició

PalmaEn aquest itinerari revivim el passat de Búger a través de la toponímia que determina camins i possessions, de la seva riquesa patrimonial, i de les històries i tradicions que continuen vives en aquest entorn de la comarca del Raiguer. Escriptors mallorquins com Llorenç Moyà (Viatge al país de les Cantàrides) i Alexandre Ballester (Naixement al turó, de la col·lecció d’articles ‘Pobles de Mallorca’), a més del català Josep Maria Espinàs (A peu per Mallorca), han trescat i parlat de Búger. D’una manera o altra, tots apunten a la naturalesa aturonada d’aquesta vila, gairebé bessona de Campanet. Els seus camins són plens d’història i de llegendes, com el que du el nom d’aquella senyora que anava a peu de Sant Llorenç des Cardassar fins a l’església de Sant Miquel del Pla de Tel, na Pontons!

Però si hi ha una tradició d’arrels gairebé fantàstiques que impregna aquest territori és la festa del Jai. Una celebració que va lligada a la Fira de Maig de Sineu i a l’assistència dels bugerrons i bugerrones a aquest important esdeveniment agrícola, ramader i artesanal. Totes les persones que no hi podien anar es reunien al voltant del Bosquet de Cas Pubil, vora el camí de Llubí, també dit de Sineu. S’hi acudia amb tota la il·lusió del món a recollir tots tipus de sorpreses, llepolies, avellanes i caramels que duien de la fira els adults, els padrins, els jais. Els més jovenets esperaven també un siurell. Però les economies domèstiques no estaven per despeses supèrflues; de manera que només els infants que feien una petita aportació monetària rebien el seu premi –un siurell!– i, per tant, podien siular. “Tu siularàs” és la frase que s’aplica als que, a més de demanar un desig, hi posen els mitjans per aconseguir-lo.

La ruta

[00 min] Partim de la plaça de la Constitució, on hi ha la Casa de la Vila, la parada del bus TIB (L-314) i un brollador al bell mig de la plaça, amb la representació del símbol de Búger, una espelma o bugia que evoca el nom del poble. Segons la Guia dels pobles de Mallorca, sembla que l’origen del topònim, Búger o Buja, és llatí (habitació, casa, predi rústic, pasturatge o prat). Sortim del centre del poble cap a migjorn pel carrer Mascaró. Uns metres més endavant, tombam a la dreta pel carrer de la Creu, el qual al final esdevé l’inici del camí dels Pous. Aquí trobam el primer punt d’interès, la creu de can Monavi o del Pou Nou [05 min]. Es tracta d’una peça contemporània, ja que l’original va ser tomada el 1936 i reconstruïda després amb l’actual creu de fusta, sense gaire interès artístic o patrimonial.

Deixam la creu a l’esquerra i continuam la caminada tot dret pel camí dels Pous, que ara davalla flanquejat per un conjunt de cases adossades, amb el puig d’Inca ben de cara. Al final de la costa, pegam al pont dels Pous, que travessa el Torrentó o torrent del Pont Petit, tributari del torrent de Maçanella. Tot seguit, a la dreta, la plaça dels Pous [10 min]. El nom en plural es deu al fet d’haver-hi dues perforacions, una de les quals manté una roda manual d’extracció. Seguim dret pel camí asfaltat fins al pont de Binissetí (1975), on voltam a la dreta [20 min]. Abans, però, podem recórrer uns metres en direcció a sa Pobla, cap a l’esquerra, per anar a guaitar al molí de Can Barraca, un singular híbrid de molí d’aigua i de vent.

Continuam la caminada pel camí Vell d’Inca a sa Pobla, amb el puig de Santa Magdalena just a l’enfront i el torrent de Maçanella a la dreta. Hem sortit del terme de Búger i hem entrat al d’Inca. L’entorn és encisador, un oasi de verdor, ombra i pau. És el bosc de la Torrentera. Tot just deixam enrere l’espès i gegantí alzinar, podem veure a l’esquerra les cases de Binissetí. Continuam tot dret, entre grans sementers de garrovers i ametlers, fins a assolir una cruïlla [40 min], vora el pou dels porquers, on voltam a l’esquerra. Ara som al camí Vell d’Artà a Lluc, per Son Vivot. La tirada és ampla, amb escassa circulació i envoltada de pletes i ametllerars.

Arrecerada als costers de llevant del puig de Santa Magdalena, hi trobam les cases de Son Vivot [45 min], tot just a la dreta del camí Vell d’Artà a Lluc. Tot i que el vial hi passa ben per davant, des de la nostra posició tot just albiram la torre, una petita part de la carrera i també la pèrgola del jardí històric. Tal com apunta Tomàs Vivot en el seu llibre Possessions de Mallorca –selecció essencial. El Gall Editor, 2022”, la possessió pertany a la família Sureda, integrada dins el grup conegut popularment com de les Nou Cases. Entre els segles XVIII i XIX, aglutinà més d’una vintena de possessions de gran extensió a Mallorca, a part del distingit casal barroc de la parròquia de Santa Eulàlia de Ciutat (entre altres petites propietats dins la capital). Denominada també Son Vivot del puig d’Inca, fou coneguda en el segle XVII com Son Suau. El 1664, la senyora Francina Tomàs Sureda, esposa del II comte de Formiguera, Ramon Burgues Safortesa (el Comte Mal), adquirí de la Cort del batle de la Ciutat l’esmentada possessió. A la mort de la comtessa, el 1674, la finca passà a mans dels Sureda, lleials a la causa borbònica durant la guerra de Successió i beneficiats amb el marquesat dels Vivot el 1717.

El bosquet de Cas Pobil

Prosseguim la nostra caminada, entre un bell boscatge i uns sementers infinits, per sobre dels quals –a la nostra esquerra– obtenim una bella perspectiva de Búger, dalt del turó. Després de superar la vinya de Son Vivot, arribam a una important cruïlla [1 h 10 min]. Voltam a l’esquerra pel camí de Talapi, ara dins el terme municipal de sa Pobla. Poc temps després, voltarem novament a l’esquerra pel camí de Llubí [1 h 25 min]. Emproats cap a Búger, fem les darreres passes de la ruta per un camí amb història i tradicions. Passam la intersecció del camí de Llubí amb el camí Vell de sa Pobla, dita els Quatre Cantons [1 h 40 min], on seguim tot dret. Ara la via és estreta i serpenteja entre finques. A la dreta, el torrent de Búger, continuació del torrent de Maçanella, que travessa el bosquet de Cas Pobil. Aquí se celebrava originàriament la festa del Jai, abans de desaparèixer arran de la Guerra Civil. El pont de can Damianet (1840) ens ajuda a superar el torrent i entrar dins el poble per la creu de Monavi [1 h 50 min]. Ara tot just ens queda desfer passes pel nucli urbà fins a la plaça de la Constitució, on posam punt final a la caminada [1 h 55 min].

@Fita_a_Fita