Buscant el nou Bobby Fischer
El jove Fabiano Caruana lluitarà per ser campió mundial contra Carlsen
BarcelonaEls Estats Units aspiren novament a regnar en el planeta escaquístic, com quan Bobby Fischer va fer escac i mat a l’antic bloc soviètic i es va proclamar campió mundial el 1972 en derrotar Borís Spasski a Reykjavík. En realitat, una condició que Fischer no va perdre mai, perquè simplement no es va presentar a la defensa del títol contra Anatoly Kàrpov per discrepàncies amb la FIDE (Federació Internacional d’Escacs) i, després, ja no va jugar mai més de manera oficial. Va preferir autodestruir-se.
Hi ha qui vol veure paral·lelismes amb l’italoamericà Fabiano Caruana (guanyador del recent Torneig de Candidats i pròxim rival del vigent campió, el noruec Magnus Carlsen, per la corona mundial del 9 al 28 de novembre a Londres), però Bobby Fischer, considerat l’escaquista més brillant de tots els temps, juga en una altra lliga. Tenen en comú que els dos es van criar a Brooklyn, a Nova York, i, sobretot, el talent precoç per aquest esport-art-ciència. Amb només 14 anys Fabiano Caruana es va convertir en Gran Mestre, fins i tot a una edat més jove que l’irrepetible i excèntric Fischer. Fill d’italians (va jugar per a la Federació Italiana entre els anys 2005 i 2015) però nascut a Miami, un dels seus primers entrenadors va ser Bruce Pandolfini, tot un mite a Nova York que en el cinema ha sigut interpretat per Ben Kingsley a la pel·lícula Searching for Bobby Fischer [Buscant Bobby Fischer]. Ara Fabiano Caruana serà el primer nord-americà que aspira al títol des del 1972.
Guerra Freda sobre el tauler
En realitat, aquest Torneig de Candidats ha sigut com una Guerra Freda encoberta entre els Estats Units i Rússia per aportar el reptador que s’enfrontarà a Carlsen per la corona mundial el mes de novembre a Londres. Però amb una petita gran diferència. Mentre el gegant euroasiàtic ha finançat els seus tres jugadors (Karjakin, Kràmnik i Grischuk) amb diners públics, Caruana ha comptat amb el mecenatge d’un particular, el milionari Rex Sinquefield, un home que somia a veure els nord-americans manant de nou als escacs. Igual que Wesley So, l’altre participant nord-americà, un filipí que competeix amb la bandera de les barres i estrelles i que va contribuir a la medalla d’or obtinguda pels Estats Units en l’última Olimpíada d’escacs.
Entre la tripleta de russos derrotats destaca Serguei Kariakin, un ucraïnès nacionalitzat rus a cop de talonari. Conegut com a Ministre de Defensa Rus pel seu talent a l’hora de sobreviure en posicions inferiors, va ser l’últim retador de Carlsen, però no va aconseguir destronar-lo tot i que Vladímir Putin va posar a la seva disposició tots els rubles que va requerir per preparar el matx. Per la seva banda, Kràmnik es va mostrar irregular i Grischuk va donar més espectacle a les rodes de premsa posteriors a les partides que als taulers, on es va mostrar una mica despistat, potser per la seva afició al pòquer online, una via d’escapament -i a vegades de perdició- de molts escaquistes que es passen tantes hores davant l’ordinador.
Però la decepció va ser un altre producte de la vella escola soviètica. L’armeni Aronian apareixia a les travesses dels especialistes com a principal favorit i va acabar cuer. Curiosament, és amic personal d’Estaban Granero, migcampista de l’Espanyol, de l’etapa del Pirata a la Reial Societat. Aronian, que té una bonica segona residència a la platja de la Concha (una de les zones més cares d’Espanya), va contractar els serveis mèdics i nutricionistes del club txuri-urdin per afrontar, sense gaire fortuna, aquesta competició tan llarga. Un torneig esgotador entre els millors jugadors del planeta de divuit dies , amb només quatre de descans. Fins al punt que alguns escaquistes van perdre quatre quilos de pes. ¿Encara hi ha algú que dubta que els escacs són un esport?
Comença el compte enrere per al matx Carlsen-Caruana. La feina de laboratori i l’ús d’ordinadors fins a l’extenuació de Caruana (25 anys) contra el talent natural de Carlsen (27), considerat el millor finalista de tots els temps.