Buscar els límits per arribar fins al triomf

BarcelonaEls entrenaments lliures dels Grans Premis, els de divendres i matí de dissabte, serveixen per intentar fer un bon temps que permeti als deu pilots més ràpids passar directament a la lluita de la 'pole' (sense haver de competir en la repesca per les altres dues places), però també per anar posant la moto a punt i que els pilots vagin agafant dades i confiança a la pista. Per a Marc Márquez, aquestes estones en què surt a la pista sense jugar-s'hi res serveixen també per buscar els límits. Durant els entrenaments lliures no és estrany veure'l rodolant per terra (per sort, acostuma a no fer-se mal), però és aquí quan el de Cervera va marcant fins on pot arribar amb la seva moto.

Al Circuit de les Amèriques, aquest cap de setmana passat, Marc Márquez va caure fins a dos cops durant la tercera sessió d'entrenaments lliures als tres revolts enllaçats de l'últim sector, primer al revolt 18 i uns minuts més tard, al 15. Només així va ser capaç de saber fins on podia tirar amb l'Honda, fins on podia arriscar el diumenge per no sumar un nou zero al caseller, que li hauria complicat una mica la lluita pel Mundial amb només tres curses disputades.

L'Honda d'aquest any no és encara la moto que Márquez vol, encara està en procés. Cal que millori l'acceleració a la sortida dels revolts i, per tractar d'esgarrapar dècimes, el de Cervera s'esforça en les frenades. "És molt important haver guanyat aquí, però veurem realment com estem a Jerez, Le Mans i Mugello, tres circuits diferents però amb estil europeu on haurem de clavar la posada a punt perquè se'ns està escapant alguna cosa. Hi ha alguna cosa que no tenim clara, a la moto; hem guanyat però no sento que sigui la meva moto", va dir Márquez després de guanyar a Austin. Content, però alerta. Un petit toc d'atenció a la fàbrica japonesa per tal d'intentar que li ofereixin una moto a l'altura de la Yamaha.

11 triomfs en territori americà

Que Amèrica és territori Marc Márquez no és cap secret. A Austin, els cinc cops que hi ha participat ha guanyat i s'ha posat el barret de 'cowboy' al podi. Però és que el de Cervera ha guanyat les últimes nou curses que s'han disputat en territori americà, en uns circuits amples (i de vegades molt tècnics) on les motos corren en sentit contrari a les agulles del rellotge.

"És un circuit on sempre me n'he sortit prou bé. Tenia pressió perquè tothom esperava un triomf o que hi punxés i no guanyés a Amèrica, però hem allargat la ratxa un any més", va reconèixer el pilot, satisfet. I això que, de nou, com ja va passar a Qatar, es va arriscar i va canviar el pneumàtic davanter a última hora. Cinc minuts abans de sortir, va decidir canviar el pneumàtic dur, tot i que des del seu equip no l'hi havien recomanat. El seu company a l'equip Repsol Honda, Dani Pedrosa, no el va canviar, es va quedar amb el pneumàtic mitjà al davant i, tot i que va sortir bé i va aguantar al davant al principi, en la part final de la cursa es va quedar sense goma i va acabar tercer. "L'equip no volia que muntés el pneumàtic dur, però no volia tornar a equivocar-me", va dir. Fa cinc anys que va debutar a MotoGP i segueix aprenent. I s'entesta a no fer bona la dita que diu que l'ésser humà és l'únic animal que s'entrebanca més d'un cop amb la mateixa pedra. Si més no, els dies de cursa, quan realment es reparteixen els punts.