De Caimari al pla de Tel a través de bells i secrets comellars

PalmaEn aquesta ruta explorarem un entorn poc conegut: els comellars que, paral·lels a la Tramuntana, solca el torrent de Sant Miquel, entre Binibona i el pla de Tel. Una caminada llarga i agradosa que ens permetrà descobrir una nova perspectiva de la comarca del Raiguer, rica en històries i anècdotes. Caimari és el punt d’inici i final de la caminada i hi podem accedir amb el transport públic (L-312; tib.org).

La ruta

[00 min] Just a l’entrada del poble, allà on conflueixen els camins de Selva, Mancor de la Vall i el pont d’en Blai, s’hi aixeca la Creu (1888), d’estil neogòtic, obra de l’escultor Llorenç Ferrer. Partim en direcció sud pel camí de ses Deveres, enrevoltats de camps d’ametllers, oliveres i amples sementers per on pasturen guardes d’ovelles. [15 min] Quan el camí gira cap a llevant, a l’esquerra trobam el camí del Pou. El seguim en direcció nord, acompanyats per una filada de xiprers a banda dreta de la camada. Allà on acaba, la nostra vista s’eixampla cap a tota la Comuna de Caimari, conjunt de muntanyes –puig de la Creu, n’Alí i puig dels Albellons– que envolten el poble i fiten el camí de pujada cap al santuari de Lluc.

Hem fet una petita voltera i ens hem situat a migjorn de Caimari per poder visitar el pou Comú [20 min], que, segons una antiga tradició, dataria del segle XIII i estaria relacionat amb la figura mítica de na Pontons, personatge que explicarem en arribar al pla de Tel. Pel mateix camí, tornam a entrar dins Caimari. Deixam l’església a mà esquerra i, pel carrer de Sant Jaume i la placeta Vella, enllaçam amb el camí de Binibona. Ens endinsam en el paisatge del Raiguer, amb belles vistes cap a Caimari mateix, Selva, Inca, el puig de Santa Magdalena, Moscari i Campanet. Ben distrets, assolim el primer punt d’interès de la ruta, el llogaret de Binibona [1 h 00 min]. Hi trobam les cases de les antigues possessions de can Beneit i can Furió, avui convertides en agroturismes. Coneguda abans del segle XVI com a Binimala, el canvi de nom es produí per raons òbvies.

Seguim els indicadors de la finca Es Castell i sortim del llogaret per la dreta de la plaça central. El camí volta una vinya de nova planta i travessa el gual per on baixa el torrent de Sant Miquel, suma dels torrents de Comafreda o del Guix i el dels Picarols. Uns metres abans de la barrera de la possessió d’Es Castell, després d’una breu capamunta, trobam a la dreta un camí de terra que hem de prendre per voltar les cases sense necessitat de passar pel mig [1 h 10 min]. Un cop hem recuperat el camí, deu minuts després, continuam la nostra marxa en un nou i llarg descens progressiu. Passam una barrera que habitualment està tancada, però que es pot botar sense problemes pel costat esquerre. [1 h 35 min] Assolim un planiol, cobert de vegetació de ribera, per on entra novament el torrent de Sant Miquel, ara de dreta a esquerra, per travessar les planes de Santiani.

[1 h 40 min] Assolim una bifurcació, cap a la dreta sortiríem al camí de Can Tabou. Voltam a l’esquerra en direcció a Santiani, ja dins Campanet. El camí baixa i ens situa sobre una llarg comellar, paral·lel a la tramuntana, solcat pel torrent de Sant Miquel. Un paisatge bell on destaca una torreta solitària que sobresurt entre un pinaret que l’envolta. Segons el geògraf i investigador històric Antoni Ordinas Garau, a partir d’una hipòtesi plantejada per l’historiador Josep Segura Salado –reforçada per testimonis orals i la mateixa toponímia–, es tractaria d’una de les torres de senyals que componien una línia de telègraf òptic que en el segle XVIII travessava Selva i Campanet i que tenia com a punts de comunicació les possessions de Son Penya, Son Sastre, Santiani i Monnàber.

Situats al centre del comellar, amb el torrent de Sant Miquel a banda esquerra [1 h 50 min], marxam paral·lels al curs d’aigua fins a la següent bifurcació. Deixam a la dreta el pont que salva el torrent en direcció a les cases de Santiani Vell i continuam tot dret per un camí de cada vegada més bucòlic, on es respira pau i tranquil·litat sota el verd mantell d’un espès alzinar. [1 h 55 min] Topam amb una barrera amb pany que ens obliga a girar a l’esquerra, perfectament alineats amb la possessió de Monnàber Vell. Passam el torrent per un pont estret de formigó, deixam a la dreta una vella sínia i prenem unes escales que rere un portellet, a la dreta, s’enfilen fins a les cases [2 h 05 min]. En ser sobre el planiol, a l’esquerra, tenim la torre dels Coloms, que formava part de l’antiga línia de telègraf òptic, esmentada abans. Des del portal forà de les cases prenem tot dret pel camí asfaltat que ens conduirà fins al camí Blanc, a prop de l’església de Sant Miquel [2 h 25 min]. Voltam a l’esquerra i en cinc minuts arribarem a la cruïlla, on arriba el camí de na Pontons. A l’esquerra tenim la primera església del repoblament fora porta, documentada el 1248 [2 h 30 min].

El camí de na Pontons

El camí de na Pontons és una via amb connotacions llegendàries que, segons tradició encara viva a Caimari i a Campanet, partia de la comarca de Manacor, travessava el Pla de Mallorca i arribava a l’oratori de Sant Miquel de Campanet o, més amunt encara, a Lluc. La tradició campanetera més popular fou recollida per Mn. Antoni M. Alcover a Campanet i a Sant Llorenç des Cardassar a la rondalla titulada ‘Na Pontons’, que conta que la senyora Pontons, resident a Sant Llorenç, era molt rica i devota del Sant Crist de Sant Miquel i, per anar a resar-hi, feu construir un camí que partia de Sant Llorenç i discorria per Manacor, Petra, Muro, l’oratori de Sant Vicenç, sa Pobla, es Rafal (Búger) i acabava a l’oratori de Sant Miquel. Altres fonts asseguren que la destinació final de la pelegrina era el santuari de Lluc i la tradició popular li atribueix la construcció de dos pous: el de Son Ferrer, a Moscari, i el Comú, a Caimari. (Font: Històries, curiositats i tradicions de Mallorca, núm. 70. Gaspar Valero i Martí).

Per a la tornada a Caimari prendrem el camí Blanc en direcció a Campanet. Podem adreçar pel camí del Sant Crist, a banda esquerra de la calçada. En tocar el poble [2 h 55 min], hem de girar cap al sud-oest pel camí d’Alboraiet, que tot seguit esdevé de Can Tabou. Passarem la cruïlla del camí de Moscari a Binibona i, poc després, les cases de la Font Torreta (sala d’esdeveniments). [4 h 05 min] Devers 150 metres més endavant trobam a la dreta el camí vell de Moscari a Caimari, que seguirem per tancar el circuit allà mateix on l’hem iniciat, a la Creu [4 h 25 min].