La calculadora i el mirall

Els nostàlgics de Koeman, que n’hi ha, s’aferren ara a la calculadora per recordar-nos que Xavi –onze de divuit punts a la Lliga– no ha millorat gaire l’aritmètica de l’holandès, que en va sumar quinze dels primers trenta. Res de nou que al Barça no ens posem d’acord ni en les obvietats, però ningú no pot negar que les sensacions d’avui no tenen res a veure amb les de la derrota a Vallecas. Perquè el creixement del Barça no és tant una qüestió de puntuació com que hagi tancat l’any al camp d’un senyor equip fent-se respectar i remarcant la vocació de ser protagonista dels partits, encara que la davantera podria ser la del filial.

Per descomptat, la millora no és suficient. Ni des del resultat ni des de la continuïtat en els brots verds. A una primera part esplèndida davant l’Elx la va seguir un segon temps insípid que va posar en perill la victòria, de la mateixa manera que els blaugranes van acorralar el Sevilla quan jugaven onze contra onze i, en canvi, els va costar domar el partit en superioritat numèrica. 

Del mes escàs de Xavi a la banqueta se’n pot dir que hi ha un excés d’optimisme i una crítica més generosa, però alhora és poc discutible que el nou tècnic té clar què vol, que llegeix àgilment els partits i, per tant, identifica ràpidament què falla, fins i tot les qüestions estructurals, com les mancances en el joc de posició, cosa que el capacita per posar-hi remei. Vaja, que acabem l’any amb entrenador. 

I quan l’entrenador esprem al màxim el rendiment del que té, la pilota passa a la teulada de qui ha de fer mans i mànigues per donar-li eines que marquin diferències. És el moment del president, però, sobretot, és el moment de Mateu Alemany, que a l’estiu va debilitar la plantilla per imperatiu econòmic i que ara té pressió per fer quadrar la incomprensible equació de l’espai salarial i capgirar la dinàmica de desballestament. D’entrada, ja s’ha tret de la màniga l’acord per portar Ferran Torres, un gran jugador que pagarà a preu de semicrac i que inscriurà si fa encaixar totes les peces, inclosa la discutible –esportivament– renovació de Dembélé. Encertar-la al mercat és una ciència inexacta, però ara mateix el Barça no es pot permetre equivocar-se com ha passat amb Luuk de Jong o Demir.

Fa tant de temps que el Barça no se sent guapo que evitava mirar-se al mirall. Ara que s’hi ha posat de fit a fit, donem-li temps per arreglar-se. Les estadístiques i els objectius de curt termini quedaran en anècdota si tothom compleix la seva part del tracte.