El camí dels Cingles, la joia de la corona de la Pedra en Sec

PalmaUn altre tram del GR-221 amb escassa i deficient senyalització és el que uneix Valldemossa i Deià pel camí de l’Arxiduc, el puig Caragolí i els Cingles de Son Rutlan, una de les etapes més belles de la llarga travessa de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. La desviació del traçat original, que pujava per la font de l’Abeurada, el pla del Pouet, coll de l’Estret de Son Gallard i les Tres Osques, ha estat substituït per un altre que se’n va per la part pública de Son Moragues i la coma dels Cairats. Un fet que li ha llevat caràcter i essència, atès que tradicionalment les connexions entre Valldemossa i Deià es feien per aquesta ruta.

En aquesta caminada recorrerem el camí dels Cingles, un itinerari amarat d’història i amb unes vistes espectaculars de Deià. Més de 800 metres de desnivell per camins amb solera i alzinars espessos que atresoren anècdotes i experiències de tot color.

El nostre punt de partida s’ubica a la parada del Clot del bus TIB (L210), a l’altura de Can Quet i l’hotel Es Molí, a 900 metres del poble. Molt a prop de la connexió del GR-221 amb el refugi de Can Boi i la seva continuació cap a Sóller per Son Coll i el camí del Grau.

La ruta

[00 min] Des de la parada del bus començam a caminar en direcció a Deià. Al cap de pocs metres trobam a la dreta unes escales que ens duran a l’hotel Es Molí. [05 min] Travessam una àmplia esplanada davant l’establiment, a la dreta, i prenem el camí del Molí, un vial asfaltat que s’enfila entre mig de les instal·lacions.

[15 min] Deixam una desviació a l’esquerra i continuam tot dret. El camí perd l’asfalt i esdevé de terra. Poc abans de Can Borràs, on mor el camí, veurem a l’esquerra un indicador -Teix/Valldemossa- a l’inici del vell camí de ferradura que unia Deià amb el llogaret de Son Rutlan. Uns primers revolts molt tancats ens situen als peus del castell del Moro, dins terres de Can Borràs. Es tracta d’una construcció defensiva d’època medieval situada sobre un penyal de roca massissa, a 289 metres sobre el nivell de la mar. Gairebé es podria considerar un castell roquer si no fos perquè es tracta d’una construcció relativament petita; el seu estat actual és de ruïna i l’accés, complicat.

En el llibre Rondaies de Mallorca de 1895, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria recull una rondalla, Es Moros des Castellet, que explica que “dins es Castellet hi habitaven quatre moros i vivien de lo que robaven. En es molí de prop des Castellet hi anaven a robar farina, i perquè no los atrapassen, se’n tornaven de cul arrere perquè amb ses potades no poguessen sebre per on se n’havien anats”. Un pastor els sentí que parlaven entre ells de l’estratègia que seguirien en cas que els acorralassin dins el castell: el primer es tiraria penyal avall dins una alfàbia, diria als altres si s’havia fet mal i, en cas que no, els altres farien igual. El pastor ho digué als vilatans, que els encerclaren dins el castell, i quan el primer moro es tirà cap avall el pastor digué als altres que s’hi tirassin, que no s’havia fet res. Fou així que els altres moros s’hi tiraren i així moriren els darrers moros de Deià.

Deixam aquesta petita fortalesa enrere i continuam la nostra ruta per un camí de ferradura, que les mates, el càrritx, els pins i les argelagues s’han anat engolint amb el temps. No obstant això, se segueix amb facilitat i sense problemes. [30 min] Deixam a l’esquerra la Caseta de ses Rotes i, tot seguit, el Pou de ses Rotes, que trobarem al costat esquerre del camí, dit de Can Borràs, sota un marge.

Amb relació a aquesta font, Andreu Morell (fontsdetramuntana.com) ens informa que es tracta d’una “font de mina a baix d’un marge, feta de pedra en sec de secció rectangular i volta de canó. Està en molt bon estat i és perfectament accessible. Al fons hi ha un pou o dipòsit on s’acumula l’aigua que ve de les filtracions baix terra i de les parets. Una canaleta ja molt plena de calç davalla per la dreta de la galeria fins a fora, on hi ha un abeurador a l’esquerra de la boca de la mina i que segur servia per calmar la set del bestiar que per allà passava o per carregar-la per a altres feines”.

[40 min] Després d’un parell de revolts, topam amb la paret que fa partió amb Son Rutlan. El camí la voreja i a poc a poc abadonam els marges que altre temps ocupaven les oliveres i qualque garrover -ara envaïts de pins i mates- i ens endinsam per un alzinar espès. Aquest tram de camí carreter és ben rost, amb llaçades que ens fan tornar a guanyar altura ràpidament. Trobam a la dreta una pica excavada a la roca, hem de parar atenció perquè uns metres després abandonam el camí en un revolt a la dreta [50 min], on sortim a un replà amb un sitja, una barraqueta i un forn. Per darrere s’inicia el camí dels Cingles.

Una autèntica joia

Aquest caminet de ferradura de traçat agosarat i costerut és una autèntica joia dels camins de muntanya, i un dels itineraris més espectaculars de la travessa de la serra de Tramuntana. Les ziga-zagues se succeeixen sempre cercant el punt del pendent més assequible, connectant petits ranxos de carboner fins a situar-se sota els penyals on comencen els cingles pròpiament dits.

[1h 10 min] Un tram rectilini, aferrat a la paret que tenim a l’esquerra, acaba en un revolt tancat on entram de ple dins la cinglera. A partir d’ara, el caminet travessa costers ben rosts i penyalars vertiginosos. El traçat és segur, però hi hem d’anar en compte i no hem de sortir del camí en cap moment. Uns minuts després trobam un marge un poc esbaldregat que ens ajuda a salvar un punt crític del pas, altre temps hi havia una barrera que devia barrar el pas del bestiar.

Els cingles de Son Rutlan són quatre llaçades ben comptades que esdevenen un mirador natural de dimensions èpiques. D’esquerra a dreta i de la muntanya a la mar, tenim la Talaia Vella; les cases Son Rutlan, Son Marroig i la Foradada als nostres peus; tot seguit, la punta de Deià i els Còdols Blancs, Deià, la Galera i els contraforts del Teix. Al fons, la punta de Sóller i, per darrere, el port de Sóller, la torre Picada i el puig de Bàlitx.

[1h 45 min] Sortim dels cingles per un bosquet d’alzines que, de tornada a Deià, ens servirà de fita natural per saber el punt precís on prendre el camí. A partir d’aquí tenim un traçat nou -antigament el camí moria dalt la cinglera- que ens permet connectar còmodament amb el camí de l’Arxiduc [1h 55 min]. Voltam a l’esquerra i en un parell de minuts l’abandonam per assolir el cim de la nostra ruta, el Caragolí (945 m) [2h 00 min]. Tornam pel mateix camí.

@Fita_a_Fita