El camí vell de Puigpunyent a Estellencs i el Grau de Superna
La tradició popular puigpunyentina conta les peripècies i els fracassos dels que han anat a cercar el tresor amagat dins la muntanya
PalmaDins el cor de la vall de Superna, a Puigpunyent, es troba sa Campaneta, antiga possessió de muntanya on el temps sembla aturat. Aquesta ha estat la proposta per a la tercera excursió que organitza l’ARA Balears amb Interesport amb la intenció de fer una excursió cultural amb un guia. La propera està preparada per al març.
El camí Vell d’Estellencs fou la via de comunicació històrica entre Puigpunyent i Estellencs. Aquest darrer poble va ser sufragani de Puigpunyent fins al 1836. El camí, que al principi era de ferradura, té les arrels en l’època medieval.
Iniciam l’excursió al cantó nord de Puigpunyent, al barri conegut com Son Bru de Dalt, molt a prop del km 1 de la carretera que uneix el poble amb Esporles. Passarem la barrera d’entrada a la possessió de Son Fortesa i a continuació en travessarem els espaiosos sementers, amb el puig de na Fàtima (477 m) a la dreta. Continuam avançant vora una tirada llarga de plàtans gegantins fins a arribar al peu de les cases de la possessió. A partir d’aquest moment s’accentua el pendís. A l’esquerra deixarem un immens safareig.
En pocs minuts, i després de dos decidits revolts, arribarem a la Teulera Vella, petita indústria actualment abandonada. Encara està sencera la volta del forn, feta de toves refractàries.
Continuam pel camí i en escassos tres minuts assolirem la font de la Muntanya, surgència de mina amb una pica on s’abeura el bestiar que pastura pels redols. Després d’un revolt cap a l’esquerra, ens trobarem vora les austeres cases de la Muntanya, petita possessió dependent de Son Fortesa.
Des d’aquí, en direcció nord-est, passarem un primer portell i, després d’alguns pendissos, assolirem un segon portell, que ens endinsarà a l’alzinar.
Des d’aquí, el camí pren cap a la dreta, tot seguint la paret seca que antigament separava els conreus del bosc. Més amunt assolirem una desviació que correspon a l’entrada a l’ermita de Sant Nofre. Aquest antic reducte espiritual, ubicat als costers meridionals del puig de la Parra (765 m), es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire de pau, que omple la contrada.
Continuam pujant fins a una cruïlla, on prendrem cap a la dreta, en direcció al Grau. El camí voreja el puig de la Parra i assoleix el coll natural de na Jordana. Aquí el camí inicia un ràpid descens, amb un tram empedrat, el qual, a la part final, s’enclota entre dues parets seques. Aviat serem a la pista forestal d’accés a la possessió de sa Campaneta, les cases de la qual se’ns apareixen elegants i genuïnes al fons, amb dos magnífics lledoners que les vigilen. Prendrem a la dreta i descendirem per la pista fins que, després de 25 minuts, sortirem al costat de les cases del Grau de Superna.
Pujam per la carretera fins al coll del Grau i des d’aquí continuam a la dreta per l’antic camí de ferradura, del qual queden quatre trams. El penúltim ens deixa a prop del pla d’en Curt, al cap del qual resta el fragment empedrat més interessant del recorregut. Des d’aquí, el puig de na Fàtima s’alça majestuós. La tradició popular puigpunyentina conta les peripècies i els fracassos dels que han anat a cercar el tresor amagat dins la muntanya. Sembla que només fou una al·loteta l’única capaç de treure’l.
El darrer quilòmetre de la ruta és per carretera. Tot i això, és molt agradable gràcies a les vistes damunt la vila de Puigpunyent. Abans d’arribar-hi, deixarem a la dreta el garrover de les Sabates, on, segons la tradició oral, els jornalers que treballaven a Superna deixaven les sabates brutes per assistir a missa.
