Camins i llocs ancestrals

Costitx / SencellesLa comarca del Pla de Mallorca està configurada per 14 municipis i s’estén entre les serralades Nord i de Llevant, i els termes costaners de les badies del Nord i de Palma. Comprèn tant Sencelles com Costitx, que foren part del juz musulmà de Canarossa o Qanarusha, adjudicat en el Repartiment al vescomte de Bearn, Simó de Montcada.

La nostra ruta recorre espais rurals amarats d’història i retirats del s.XXI. Si arribam a Costitx per la Ma-3121, hi afinarem la capella de la Mare de Déu, erigida sobre la primitiva esglesieta de Canarossa, del s.XIII. El carrer Major va fins a la plaça del Jardí, presidida per l’església de la Nativitat (s.XVII-XVIII). Poc abans d’arribar-hi, hem de tòrcer a la dreta pel carrer dels Caps de Bou, on veurem, al núm. 7, un cup de vi i, després, el molí de Can Genestrar. Més enllà, el carrer de la Garriga s’esbranca per la dreta, vora una creu de ferro i pedra.

Camí de Son Ramon

Continuam pel caminal asfaltat de l’esquerra, que passa ran del puig d’en Pau (188 m) i, al cap d’un recorregut d’uns 800 m, marca un trencall. Prendrem per la dreta i ben aviat trobarem l’antic pou de Castell d’Amós, pròxim a les cases. L’etimologia del lloc és hebraica.

Obviam la desviació de Can Randa i prosseguim entre sementers verds, horts de cítrics i bosquets, fins a assolir una nova cruïlla, prop de les renovades cases de Son Ramon. La via de l’esquerra es dirigeix cap a la carretera de Sineu (Ma-3141), mentre que a nosaltres ens pertoca tirar per la de la dreta, ben sinuosa. Després d’un gir a la dreta i un altre a l’esquerra, ens hem de desviar a mà dreta, per una carrerada protegida per marges laterals. Ran del seu inici hi descobrim unes cases pageses, un pouet de capella i una era. Ens trobam a uns tres quilòmetres del poble.

Orientats cap a Son Vispó

El caminet, del tot plaent, discorre primer entre establits humils, de terra prima, amb ametlers, garrovers i barraques de porc. Per l’esquerra, veim les cases de Cas Frares i Can Bassa.

Entre ullastrar, el traçat apunta cap al puig de Son Seguí i, més tard, cap al castell d’Alaró. Un pagès ens contà que a l’indret li deien camí del Rei, ja que l’emprava el monarca per anar del seu palau de Sineu al castell. Després d’un canvi de sentit, desembocam en un camí ample, on torçam a la dreta i, tot seguit, a l’esquerra, i assolim el camí dels Horts, que comunica Cascanar amb Costitx. El poble queda a menys de 2 km al NE.

De Son Vispó a Binifat

Continuam cap a l’oest i tot d’una ens plantam davant les cases de Son Vispó, considerada la possessió més extensa del terme. Presenta una façana poc corrent, amb la teulada de vessants laterals. Al seu voltant s’hi congrega un conjunt d’edificacions que configuren un llogaret. En els tancats, s’hi amaguen dos talaiots.

Prosseguim pel camí dels Horts i, a menys de 200 m, ullam les cases de Binifat; un camí a l’esquerra hi dóna accés. Apareixen documentades en el s.XIII en mans del bisbe de Mallorca. En el XVI, es dividiren entre els Amengual. En el mateix solar hi hagué un poblat talaiòtic, del qual queda un gran talaiot de planta circular.

Imperceptiblement, entram al terme de Sencelles, entre grans sementers, i 1,2 km més endavant arribam al llogaret de Cascanar, plaçat en una cruïlla de camins: la Ma-3140 va de Sencelles a la carretera de Sineu. Cap al nord surt el camí de Costitx, de 4 km, que ens permetria tancar un itinerari circular, de tornada.

Cascanar, com a cloenda

El nucli ja incloïa, en el s.XVI, les pròsperes finques de Son Riera, Son Garau, Son Guillemet, Son Ramis Morro, Son Oliver, s’Hort de Cascanar i Can Florit; després s’hi afegiren Can Romanyà, Can Jeroni, Can Sanç i Can Poixot. Es dedidaven a cereals, vinya, figueral i ramaderia. La fil·loxera arruïnà la contrada. Ullam les belles façanes i carreres, bovals en abandó i un antic celler, vivificat ara per una jove indústria cervesera. Ens allunyarem encara uns 100 m pel camí del Campàs. A l’esquerra es localitzen dos talaiots quadrats, les monumentals Talaies de Can Xim, amb el pas absurdament barrat.