De ser campió d’Espanya d’esquaix a coronar-se al desert

BarcelonaQuan es parla de Carlos Sainz, la majoria de gent recorda aquella imatge del pilot madrileny amb Luis Moya, el seu copilot, al ral·li d’Anglaterra del 1998, mirant el seu Toyota que, a 500 metres de la meta, els havia deixat tirats i els feia perdre les opcions d’un títol que uns metres enrere tenien pràcticament a la butxaca. “Tracta d’arrencar-lo, Carlos, per Déu”, li cridava Moya, davant la impotència de Sainz, que li responia: “L’hem cagat, Luis”. Durant la seva carrera, el pilot madrileny, que ara acaba de guanyar el seu segon Dakar, ha sigut protagonista d’amargues derrotes, com la que tothom recorda, però també d’èpics i importants triomfs. Malgrat aquest record de malastrugança que el persegueix, la veritat és que Sainz ja acumula quatre títols importants sobre quatre rodes: dos al Mundial de ral·lis (1990 i 1992) i dos Dakars (2010 i 2018).

Abans de passar-se als esports on l’olor de gasolina ho impregna tot, un jovenet Sainz també destacava en altres disciplines esportives. De petit ho va provar tot: va iniciar-se en l’esquí, amb set anys va fer classes de tenis, va provar sort amb el futbol, la boxa... i l’esquaix, en què va arribar a ser campió d’Espanya i va participar en algunes competicions europees. Però la seva passió, més enllà del motor, sempre ha sigut el futbol i el seu Reial Madrid, del qual va intentar formar part l’any 2006 quan es va integrar a la candidatura de Juan Miguel Villar Mir per presidir el club blanc. Van perdre davant de Ramón Calderón. El pilot, tot i no poder arribar a dirigir l’entitat madrilenya, es manté fidel al color blanc i va al Bernabéu a animar l’equip sempre que pot.

La primera retirada

La seva filla petita, l’Ana, va ser la primera que li va fer posar el peu a terra. Ella va ser l’excusa per anunciar la seva retirada de la competició l’any 2004, per dedicar “més temps a la família”. I és que Sainz es va assabentar que la petita de la casa era l’única de la seva colla d’amigues que no sabia anar amb bicicleta i allò el va fer decidir que havia d’estar més temps amb els seus. Però l’adeu a la competició va durar poc i abans d’un any ja anunciava que correria el Dakar amb Volkswagen el 2006.

El Dakar, competició que des del primer dia t’atrapa o odies, va ser el seu nou repte personal. El desert de l’Argentina, on ha fet la major part dels Dakars en què ha participat, un terreny que coneixia de la seva etapa del Mundial de ral·lis, l’ha vist assaborir la glòria però també la decepció, com quan el 2009 va caure per un barranc entre Fiambalá i La Rioja. Aquest any li ha tornat a tocar cara. I dissabte, després de pujar al capó del Peugeot per celebrar al costat de Lucas Cruz el triomf al Dakar, va assegurar que estava “molt content” perquè va recordar que “sobre aquests mateixos camins” de Córdoba (per on transcorria l’última etapa del ral·li) ell va guanyar la seva última cursa del campionat mundial de ral·lis el 2004.

Conegut com el Matador, ell, que confessava no haver anat mai a una corrida de toros, es va convertir el 2010 en el tercer pilot que es coronava al Mundial de ral·lis i també al Dakar, darrere dels finlandesos Ari Vatanen i Juha Kankkunen. Ells acumulen quatre títols al Mundial de ral·lis i un Dakar i, per tant, encara els té al davant. La seva experiència al ral·li més dur del món li ha servit, a més, per convertir-se en assessor de la Brigada Cuirassada Guadarrama XII en temes referents a desplaçaments i vida en zones desèrtiques.

Ara, amb 55 anys i després de recuperar el somriure al volant d’un cotxe de competició (no hi ha hagut cap pilot de més edat que s’hagi coronat en la categoria de cotxes al Dakar), Carlos Sainz torna a parlar de retirada. De moment, ho fa amb la boca petita. Peugeot, l’equip amb què s’ha coronat al Dakar aquest any, ha anunciat que no tornarà al ral·li i, per tant, el madrileny no sap si lluitarà per revalidar el títol l’any vinent: “Encara no sé què faré. El primer que vull fer és gaudir i assaborir aquest triomf, tornar a casa i parlar amb la meva dona”. Encara té un any per pensar-s’ho mentre anima el seu fill Carlos (ja no vol ser Carletes, com el coneixia la família), que aquest any disputarà la temporada sencera del Mundial de fórmula 1 amb Renault. Ahir, el Carlos petit reconeixia a Twitter que era “el fill que més orgullós està del seu pare del planeta Terra”. “Enhorabona, papa! Has guanyat el Dakar més dur de l’Amèrica del Sud. Amb 55 anyets (bon número) i a la teva manera”, deia. 55 anys, el mateix número que Carlos Sainz júnior porta al capdavant del seu monoplaça de fórmula 1. Tot molt rodó.