Un campió que no patina

BarcelonaPer a Joan Mir (Palma, 1997) segurament el més fàcil hauria sigut calçar-se uns patins o enfilar-se en una planxa de surf. El seu pare té la botiga Roll and Roll al centre de Palma i per tant podria haver provat intentar destacar en algun esport relacionat amb la roda petita o amb el mar. Però no. Un dia va anar a veure un entrenament del seu cosí, Joan Perelló (que va arribar a córrer a la categoria petita dels 125 cc), li va agradar i va demanar-li al seu pare provar aquell esport. Li van deixar una minimoto i la benzina i les motos li van agradar tant que ha acabat fent d’aquella passió la seva professió. A diferència de la resta de pilots del Mundial, Mir va pujar per primer cop a una moto bastant tard. Va començar amb 10 anys, però quan va enfilar-s’hi va veure que allò li agradava. “No em puc queixar, faig el que m’agrada”, deia el pilot en una entrevista recent a l’ARA. Velocitat, motocròs, trial, supermotard... Mir té un imant per a tots els esports relacionats amb les dues rodes i els practica indistintament per entrenar-se i millorar.

“És un noi normal, tranquil, que intenta passar el màxim de temps a casa amb la família”, diu Daniel Vadillo, entrenador del pilot. És amb ell amb qui Mir passa més estona: quan no és als circuits s’entrenen junts, i quan és un cap de setmana de curses Vadillo és la seva mà dreta als traçats: “Faig un estudi de tots els seus rivals i 20 minuts abans de sortir a la pista ho comentem tot. Ell riu i diu que sembla que tingui una vareta, perquè sempre l’encerto”, diu Vadillo. Reconeix que una de les coses que més li ha costat amb Mir és fer-li entendre que no cal guanyar sempre. “Al principi sempre era guanyar o caure. Era difícil, perquè en els entrenaments en una volta queia tres cops. Però tot i que ha costat, hem aconseguit que canviï”, comenta. Tot i això, tothom destaca d’ell que és un pilot que té “el cap molt ben moblat”, madur per a la seva edat.

El paper dels pares

Vadillo recorda com, un dia, mentre ell entrenava els pilots de l’escola de la Federació Balear de Motociclisme (segueix sent professor allà, a més d’entrenador del mallorquí), el pare del ja campió de Moto3 se li va acostar i li va demanar si podia portar “personalment el seu fill Joan”. Mir, que abans d’arribar a l’escola de la Federació Balear havia passat per l’escola de Chicho Lorenzo -el pare de Jorge Lorenzo-, no s’ho va pensar. I uns anys més tard, un cop acabada l’ESO, va tocar prendre decisions: motos o estudis. Van apostar per estar un any centrats al 100% en les motos, i l’aposta, pels resultats recollits fins ara, ha sortit bé. Un títol de Moto3 al sarró i els dos peus a Moto2 l’any vinent amb un equip de garanties que li permetrà fer un bon paper.

Al pàdoc molts pensen que Mir pot arribar aviat a MotoGP. “Que es prengui les coses amb calma, així li costarà una mica més arribar-hi”, afirmava entre rialles Marc Márquez. L’estirada que ha fet (fa gairebé 1,80 m) l’ha convertit en un dels pilots més alts de Moto3 i, per tant, ho té una mica més complicat per adaptar-se a la moto més petita del Mundial. Això li ha provocat problemes d’esquena, que intenta tenir “controlats” (que no solucionats) amb hores de fisioteràpia. A Palma molts cops s’entrena amb una 600 cc, fet que permet intuir que l’adaptació a Moto2 podria ser més fàcil. “Ja ho veurem, això mai se sap”, apunta, i reconeix que ja té ganes que sigui “l’any vinent”.

Mentre no arriba l’esperat “any vinent”, Mir seguirà entrenant-se al circuit de Mallorca, l’únic de l’illa però on li han donat totes les facilitats per millorar la seva tècnica. A diferència d’altres pilots mallorquins que van decidir deixar-ho tot i canviar l’illa per la Península quan van veure que la seva carrera s’encaminava en el món de les motos, l’actual campió del món de Moto3 segueix vivint a Palma, a casa del seu pare i a la de la seva mare, separats des de fa un temps. Allà hi té els seus amics, els de sempre, als quals recorre quan el Mundial el deixa tornar a casa. Els amics, la xicota... i l’esquí nàutic, una altra de les seves passions. Com ell diu, “a Palma hi ha de tot, no cal marxar”. El seu pare, que diumenge estava emocionat al circuit de Phillip Island, segueix amb la seva botiga, però ha aprofitat l’aparador a Palma per vendre, al costat dels patins, samarretes i gorres de l’ara ja campió del món de Moto3. I és que ara, a Palma, tenen un nou campió del món, el segon després de Jorge Lorenzo. Un campió que vol seguir els passos dels grans.