Les capacitats físiques de l'esportista no ho són tot
No n'hi ha prou a tenir capacitat, s'ha de saber donar-hi valor. La sort i l'èxit depenen d'altres que factors que sovint no es tenen en compte
PalmaSi bé és cert que les capacitats físiques tenen un paper determinant en l'èxit d'un esportista, també són claus la psicologia i el mètode d'afrontar l'activitat física, des de l'entrenament diari, les competicions, fins als èxits i els fracassos. Actualment hi ha molts esportistes que, malgrat tenir capacitat, no arriben a triomfar. No hi ha una concordança directa entre el que et mereixes i el que inverteixes per aconseguir-ho. No n'hi ha prou a tenir capacitat, cal saber donar-hi valor. La sort i l'èxit depenen de com ens relacionam i interpretam el nostre entorn.
Una de les bases per afrontar l'activitat física amb motivació i evitar el desànim és marcar-se fites a curt termini. Partint d'aquesta base, aquests consells poden servir a l'esportista perquè mantingui l'autoestima i la motivació òptima per rendir a un alt nivell competitiu.
La importància de l'entorn
Tot i que l'esportista competeix sol i habitualment lluita contra ell mateix per superar els reptes que s'ha marcat, l'entorn té un paper determinant. La família, els amics, els companys... tots tenen un paper molt important en la vida esportiva de l'atleta perquè no es rendeixi i perquè continuï lluitant pels seus somnis. L'entorn és el que ajuda l'esportista a afrontar el fracàs i a assumir l'èxit.
Resiliència
La resiliència és la capacitat per adaptar-se i superar l'adversitat. La vida de l'esportista està marcada pels èxits i els fracassos i aquests darrers són, a la llarga, els que marcaran la vida esportiva de l'atleta. L'acceptació del fracàs i la lluita contra un mateix per tal de superar-se contínuament fan de l'esportista un competidor pur. Les persones amb resiliència se centren en el positivisme, a creure en les persones, a pensar que el futur els portarà el premi per al qual tant han lluitat.
Tenir clares les pròpies limitacions
Aquest és un dels grans hàndicaps de molts esportistes. Molts atletes no saben quines són les seves limitacions i quin és el màxim rendiment al qual poden arribar. La frustració quan no es tenen clares les limitacions conviu amb l'esportista. Així, val més ser constant i rendir cada dia al màxim del propi rendiment sense obsessionar-se amb les marques.
Fortalesa mental
La psicologia té un paper clau en la vida de l'esportista. Tot i que l'atleta ha de tenir clares les seves limitacions, és primordial fixar-se fites complicades. L'esportista té la necessitat de superar reptes diàriament i, quan no ho fa, ha d'afrontar la situació, tot i això l'esforç és sempre innegociable. Com més s'arrisca més no a prop de l'èxit s'està.
Motivació d'assoliment
Resulta molt aplicable a l'àmbit esportiu d'alt nivell, perquè és evident que els esportistes d'alt rendiment es caracteritzen perquè es concentren en factors personals relacionats amb la probabilitat d'èxit, com l'orgull, triant situacions de risc i buscant reptes, en lloc d'evitar el fracàs.
Jugant net ('fair play')
El comportament lleial, sincer i humil fa que l'esportista pugui aconseguir una millor interacció esportiva, ser més eficient i aconseguir el respecte dels companys i sobretot dels rivals.
Creure en un mateix
Ningú ha aconseguit mai l'èxit sense creure en les possibilitats intrínseques per poder aconseguir-ho, la fe en un mateix i en l'equip és indispensable per acostar-se a la meta.
Oferir la millor versió individual
Lliura el millor de tu, encara que vinguis d'una mala temporada, encara que estiguis competint amb esportistes millors que tu. Sempre hi ha algun moment en la vida que et dona pas o algú que confia en tu per donar-te aquesta oportunitat.
No deixar d'aprendre mai
L'esportista no ho sap tot mai. Els atletes han d'aprendre noves tècniques, conèixer el seu cos, escoltar consells i ajudes de companys i professionals. Quan un esportista s'encalla en una rutina esportiva en què no varia res amb el pas dels anys el seu rendiment tampoc no variarà. L'esportista ha d'anar creixent personalment dia a dia sense aïllar-se del món que l'envolta.