La cara B de Pedri també sona que trona: els apunts en calent del Barça-Athletic

BarcelonaEl 10, present. Hores després que un diari exhibís el seu contracte amb llum i taquígrafs, per encàrrec de no se sap qui, Messi es va calçar les botes i es va posar el braçal de capità per guanyar l'Athletic Club i intentar animar la tristor que amara el Barça a base de desgovern, crisi transversal, retrets i, últimament, filtracions. Un cop més, malgrat que l'assenyalin com a principal responsable dels mals que arrossega el club, va donar la cara per tirar endavant un partit gos contra un rival desagradable. D'aquí el significat del seu gol 650 com a blaugrana, el que va servir per desfer la igualada inicial gràcies a una falta meravellosament executada. Un missatge implícit en forma de rosca perfecta per superar tots els esculls possibles.

Prova superada. Amb Lenglet amb dolor al genoll, Koeman va haver de posar Umtiti per segona jornada consecutiva a la Lliga per acompanyar Araujo, líder de la defensa del Barça des de la lesió de Piqué. De l'eclosió de l'uruguaià, un marcador especialista cridat a instal·lar-se a l'onze blaugrana, ja n'hem parlat a bastament en les últimes setmanes. De l'ex del Lió, en canvi, no tant. I més enllà de la novetat que suposa el fet que no s'hagi lesionat des que va reaparèixer a principis de desembre, s'ha de reconèixer que el seu paper contra dos corcons com Williams i Raúl García convida a cert optimisme. Una, per espavilar Lenglet. I dues, per compensar que Eric García probablement no vindrà fins al juliol. Que torni a justificar el seu sou, ara que es parla tant del de Messi, potser costarà més.

Feina fosca en edat adolescent. Pedri no només està sent la millor notícia en clau Barça de la temporada gràcies a la quantitat de recursos que té amb la pilota als peus, sinó també quan no l'hi té. Especialment en els últims partits, amb De Jong més present en fase ofensiva, el canari està compensant un petit sotrac de creativitat –en relació a fa unes setmanes– amb mostres inequívoques de la seva capacitat per treballar en balanç defensiu, córrer en sentit a Ter Stegen i saltar a la pressió. Pedri aparenta ser un futbolista nyicris, però a la pràctica és resistent i es buida com un veterà. Contra l'Athletic, un equip cepat, va sumar ni més ni menys que 12 recuperacions de pilota. Una animalada.

L'art de pegar. Hi ha jugadors experts en el joc soterrani, preparats per marcar el terreny sense que els àrbitres trobin motius evidents a primera vista per amonestar-los. L'art de ser agressiu sense fer soroll el domina perfectament Dani García, migcentre defensiu de l'Athletic. Si a la final de la Supercopa es va fer un tip de tallar el joc interior del Barça al límit del reglament –cosa que va desesperar Messi–, a la visita dels bascos al Camp Nou va aplicar la mateixa recepta: fermesa, sacrifici i, el més important, contacte. Mateu Lahoz, de criteri sempre original, no el va amonestar. Després de 16 partits de Lliga, encara no ha complert el cicle de cinc targetes. Té mèrit. Que porti el 14 no és precisament un homenatge a Johan Cruyff.