Carlos Alcaraz demostra no tenir sostre i també regna a Roland Garros

Barcelona“Tens 21 anys i ja ets una llegenda” li deia Alexander Zverev a Carlos Alcaraz després de la final de Roland Garros. El jove murcià ja seu al tron que solia ocupar Rafa Nadal, després de guanyar el tercer Grand Slam de la seva carrera en imposar-se a l’alemany en cinc sets a la pista central de París (6-3, 2-6, 5-7, 6-1 i 6-2). Alcaraz ja ha aixecat tres títols del Grand Slam sense repetir escenari. El primer va ser sobre la pista ràpida de Flushing Meadows, a Nova York, ara fa dos anys. El segon, sobre l’elegant gespa anglesa de Wimbledon el 2023 i el tercer ha arribat sobre la terra batuda francesa. Mai cap jugador havia guanyat tres títols així en tres superfícies diferents abans dels 22 anys. Ni Nadal, ni Agassi, ni Federer.... Ningú. Normalment, tots els tenistes pateixen sobre algun escenari. A Nadal li costava l’herba on brillava Federer; al suís no li anava bé la terra batuda. Però Alcaraz sembla adaptar-se de forma camaleònica a tots, cosa que insinua que pot dominar la dècada vinent del tenis. El dubte ara mateix és saber si serà una tirania o l’italià Jannik Sinner serà el seu gran rival. De moment, l’italià és el número 1 mundial, però a París va caure en semifinals davant de l’espanyol.

Veient jugar Alcaraz, es fa inevitable pensar en Nadal. El seu llenguatge corporal, aquests punts brillants en què salva pilotes que semblaven perdudes. Un joc agressiu, però amb molta feina darrere, intentant analitzar els punts febles del rival. A Zverev, per exemple, l'ha castigat amb moltes deixades, conscient que l'alemany sol jugar molt al fons de la pista. L'any que Nadal potser s'ha acomiadat de Roland Garros, precisament després d'una derrota contra Zverev, Alcaraz ha aconseguit el torneig després d'un partit amb alts i baixos, en què l'alemany ha plantat cara. Per afegir-hi drama, la final s'ha decidit en cinc sets, després d'un llarg duel en què per moments ha semblat que el jugador d'Hamburg podria guanyar per primer cop un torneig del Grand Slam. Si durant els primers anys va ser un damnificat del domini de Federer, Nadal i Djokovic, ara podria ser víctima del murcià. Quants grans jugadors no han pogut guanyar títols per haver conviscut amb rivals eterns, com li ha passat a l'alemany.

Alcaraz, que aquests dies compartia a les xarxes fotografies de quan havia anat a Roland Garros de menut amb el seu pare per veure partits, ha començat molt fort la final, a diferència del que havia passat a les semifinals, quan li va costar endollar-se. Fent córrer Zverev i ajustant els cops a les línies, s'ha endut el primer set per la via ràpida, per 6 a 3, mostrant un joc molt sòlid. Però una cosa és guanyar punts i una de ben diferent, ser constant. I en el segon l'alemany ha entrat en el partit i ha demostrat com ha millorat les darreres temporades l'aspecte mental, ja que darrerament és un dels jugadors que més partits a cinc sets guanya. Tot i que el tenista d'Hamburg encara té atacs de ràbia, en el segon ha guanyat fàcilment per 6-2 fent-se fort en el seu servei.

La final semblava una partida d'escacs, amb girs de guió i tots dos intentant trobar la manera de sorprendre el rival. Al tercer, Alcaraz ha aconseguit situar-se 5-2 a favor amb un trencament de servei, però quan era a dos punts d'endur-se el set, Zverev ha aconseguit descentrar-lo unint cops guanyadors amb canvis de ritme. Ara demanava un canvi de pilotes, ara parlava sol, ara s'aprofitava del caràcter impetuós del murcià. Poca gent s'esperava que Zverev seria capaç de guanyar el tercer set, però així ha sigut. De sobte, es trobava a un sol set de ser el primer alemany capaç de guanyar a Roland Garros, fita que no havien aconseguit ni Boris Becker ni Michael Stich. Alcaraz l'ha fet despertar ràpid, enduent-se el quart set per la via ràpida, per 6 a 1, tot i que pel mig l'espanyol ha demanat la presència del massatgista per uns problemes a la cuixa.

Alcaraz sembla gaudir quan el posen contra les cordes, com li passa a Nadal. En escenaris complexos, decideix tancar boques i ha signat un gran cinquè set, trencant el servei de Zverev ja en el tercer joc, quan l'alemany ha fallat dos cops a la xarxa que semblaven senzills. Després ha salvat quatre boles de break per defensar el seu servei i s'ha posat a favor la pista central de Roland Garros, on ja s'han acostumat a veure un campió espanyol. En els últims 23 anys ha passat 17 cops. Després de l'era de Nadal, arriba el murcià, que ha entès que era el seu moment amb cops increïbles en l'últim set. La pressió de no haver guanyat mai un torneig gran ha anat menjant-se per dins el rival d'un Alcaraz que ha fet realitat el seu somni. I també el del seu pare, emocionat a la graderia. Carlos Alcaraz pare havia arribat a jugar alguns torneigs de tenis quan era jove, però no va triomfar. S’estima tant el tenis que tots els seus fills van rebre una raqueta com a regal de Nadal quan no aixecaven ni un pam del terra. Després els va regalar un viatge a Roland Garros, on avui ha vist com aquell nen que va començar a jugar al Reial Societat Club de Campo del Palmar, la pedania al sud de Múrcia on viu la seva família, regna a la Ciutat de la Llum gràcies a la feina amb Juan Carlos Ferrero, el seu entrenador, qui va guanyar el torneig el 2003. Ara veu com el seu deixeble, amb 21 anys, ja ha aixecat tres títols grans. I ningú sap on té el sostre.