Casos de dopatge amagats, trampes i corrupció: l'esport espanyol, sota sospita

BarcelonaL'esport espanyol comença de la pitjor manera el compte enrere dels Jocs Olímpics de París, després d'un dur comunicat de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) en què posa en dubte la feina feta per l'Agència Estatal Comissió Espanyola per a la Lluita Antidopatge en l'Esport (CELAD). En espera de veure si arriben sancions internacionals, el govern espanyol ha sol·licitat la dimissió de José Luis Terreros, director de CELAD. Si Terreros no dimiteix, a finals d'aquest gener seria destituït. Segons el president del Consell Superior d'Esports (CSD), José Manuel Rodríguez Uribes: "No podem consentir la més petita sospita en relació amb la lluita contra el dopatge, la integritat de les competicions i preservar la salut dels esportistes".

Els darrers mesos, el ministeri d'Educació i Esport ha fet una investigació amb un dossier de més de 80 pàgines on es destaquen presumptes irregularitats en controls, el mal ús dels fons públics i casos de dopatge que no van ser sancionats. Aquest informe s'ha fet arribar a la Fiscalia, que podria jutjar els responsables de l'antidopatge espanyol en un futur pròxim. "Ha de ser la Fiscalia la que apreciï si hi ha indicis racionals de la comissió d'algun delicte", explica Rodríguez Uribes.

La pressió internacional no ha parat de créixer els darrers mesos, i ha provocat finalment el comunicat de l'AMA, que es queixa de la manca de col·laboració dels responsables de perseguir el dopatge a Espanya. "És alarmant la inoperància del govern d'Espanya en el compliment del Codi Mundial Antidopatge. Si no s'aborden ràpidament i eficaçment aquests problemes, és clar que hi haurà conseqüències importants per a l'esport espanyol", deixava clar aquest comunicat que sembla anunciar sancions.

El govern actual ha endurit el seu discurs per evitar possibles sancions per part de l'AMA, organisme que en paraules del seu president, Witold Bańka, ha estat investigant l'assumpte "des de fa algun temps". "Coneixem molt bé els problemes profundament arrelats a l'antidopatge espanyol. Estic decebut amb el nivell de cooperació que hem rebut del CELAD mentre busquem millorar el sistema per als atletes espanyols. El fet que hi hagi casos positius que no hagin estat tractats a temps, malgrat el seguiment regular per part de l'AMA, és inacceptable", assegura Bańka.

Ja l'any 2012, l'AMA va sancionar el laboratori de Madrid després de rebre denúncies, cosa que va provocar una intervenció al Parlament de la responsable de la lluita contra el dopatge, Ana Muñoz, que va parlar de més de 800 formularis de control de dopatge incorrectes. Llavors, el subdirector general d'esport i salut del Consell Superior d'Esports era el metge aragonès José Luis Terreros, que va ser apartat d'aquesta feina, però no acomiadat. Però durant el govern de Mariano Rajoy, la pressió sobre els laboratoris va relaxar-se i Terreros va ser nomenat responsable d'Antidopatge espanyol. Avui dia encara continua en aquest càrrec tot i casos greus com el de l'atleta Patrick Chinedu Ike, que va donar positiu per nandrolona i va continuar competint sense cap expedient obert.

Controls amb un sol treballador

Els responsables de la lluita contra el dopatge s'haurien defensat afirmant que van deixar l'expedient de Chinedu Ike amagat en un calaix, ja que el control en què hauria donat positiu va ser incorrecte perquè el va fer un sol treballador, un fet il·legal, perquè calen com a mínim dos responsables presents. Alguns esportistes han arribat a denunciar que els controls els feia una sola persona que després falsificava els documents, firmant en nom de dues persones. L'antidopatge espanyol té privatitzats els controls a l'empresa alemanya Professional Worldwide Controls, que, segons va informar el portal Relevo, facturava controls amb un sol agent com si haguessin estat fets per dos. Un cop ja se sabia d'aquestes pràctiques, l'empresa encara va signar un nou contracte amb l'agència espanyola contra el dopatge.

Un dels casos més mediàtics va ser el del futbolista Sergio Ramos, que durant un Màlaga-Madrid va incomplir el protocol contra el dopatge, al dutxar-se abans de fer les proves. En aquest cas, també hi havia un sol responsable i no dos com marca la llei. Ramos hauria demanat dutxar-se per guanyar temps, i com que no va rebre el permís, hauria decidit fer-ho davant del treballador de l'empresa Professional Worldwide Controls.

Els darrers mesos s'han conegut casos d'atletes preseleccionats per ser en Mundials, ciclistes perdonats o enrenous com el de la maratoniana Majida Maayouf, que va donar positiu a Alemanya just abans de nacionalitzar-se espanyola. Llavors, els responsables de l'antidopatge espanyol li van donar el permís per prendre una substància prohibida de forma retroactiva. És a dir, van justificar la substància que havia aparegut en aquell control a posteriori. L'Agència per a la Lluita Antidopatge en l'Esport hauria obert expedients a esportistes per positius, però el mateix dia els deixava en suspens. Casos com el de Chinedu Ike no van ser investigats oficialment fins quatre anys després del positiu.

Dues dècades després de l'escàndol del metge Eufemiano Fuentes, l'esport espanyol torna a estar sota sospita. Llavors, la coneguda com a operació Puerto va desarticular una xarxa de dopatge liderada per Fuentes, que venia hormones, medicaments i feia transfusions de sang a ciclistes, futbolistes, tenistes i atletes, entre d'altres. Però com que llavors el dopatge no era delicte a Espanya, només es van jutjar els responsables de la xarxa, no els esportistes, per crim contra la salut pública. Ara, l'AMA segueix de prop els esdeveniments per veure si aplica sancions o no. El govern espanyol intentarà oferir el cap de Terreros per evitar-ho. Caldrà veure si és suficient.