Castellanos ofega les penes i acosta la permanència al Girona

GIRONADilluns, al vestidor de l'Spotify Camp Nou, el Taty Castellanos plorava. El davanter del Girona havia desaprofitat una gran ocasió que hauria permès que l'equip de Míchel s'avancés en el marcador a l'inici de la segona part. El Girona va sumar un punt, però l'argentí va quedar moralment destrossat. Se sentia culpable. Fins i tot es va esborrar les xarxes socials. Contra l'Elx, però, s'ha pres la revenja marcant el primer gol, que acosta la permanència (2-0). No ha estat el més bonic de la seva trajectòria i tampoc el més important, però potser sí el més sentit. Montilivi l'havia ovacionat al minut del seu dorsal, el nou, cridant el seu nom perquè s'animés. També ho ha fet quan ha marxat substituït, amb la feina feta. Castellanos hi ha correspost deixant la pell al camp, com ho fa sempre. I amb el gol, ha ofegat les penes. A Girona cuiden la gent que s'implica.

I sort de l'olfacte de Castellanos, perquè l'estadi ja s'estava començant a preocupar. Els blanc-i-vermells no han ofert els mateixos símptomes atrevits que han lluït en un any que està sent bestial i en el qual tenen la permanència cada cop és més a prop. Un èxit pel qual, sense dubte, han fet mèrits. Abans del gol de Castellanos, qui ha portat les regnes del partit, sorprenentment, ha estat l'Elx, un rival que té els dos peus a Segona encara que les matemàtiques no ho hagin confirmat. Després ho ha continuat fent. És ben bé que no et pots refiar de ningú.

Perquè quan dones alguna cosa per feta, malament rai. Míchel ho ha advertit per activa i per passiva, aquesta setmana: res d'aixecar el peu de l'accelerador. Però el Girona no li ha fet cas i ha passat de mostrar la seva personalitat contra el líder a ser un equip vulgar contra el cuer. Ha sigut un partit ple d'emotivitat, més enllà de la situació personal de Castellanos. Ha tornat Gumbau a la ciutat, després d'acomiadar-se del club amb dos intents frustrats d'ascens a Primera a les espatlles. Ha tingut tres ocasions, el de Campllong, ben neutralitzades per Gazzaniga. L'Elx, de fet, no trepitjava Montilivi des d'aquella maleïda nit del 2020, quan Pere Milla va repartir tanta felicitat com cors va trencar. També ha estat un dia especial per a Borja García, que ha atrapat Àlex Granell com el futbolista que més vegades ha vestit la samarreta del club en categories professionals. Set temporades, 233 partits i dos ascensos a l'elit; es diu aviat. El madrileny, però, que fa setmanes que juga amb una petita fractura, ha hagut de demanar el canvi al quart d'hora de partit. La festa mai no és completa del tot, encara que l'estadi hagi acabat fent l'onada.

Gazzaniga, segona porteria a zero consecutiva

La victòria, que situa l'equip dins del top-10 de la classificació, no amaga el mal joc dels gironins, que s'han vist superats fins i tot en intensitat. Gazzaniga, en la seva segona porteria a zero consecutiva, ha continuat fent de les seves a la porteria, prohibint l'empat de Collado en un inici de la segona part en què ni l'avantatge ha canviat l'ànim dels catalans, que avui no han estat fins. L'Elx no és que no hagi oposat resistència, sinó que s'ha convertit en protagonista.

Lluny d'engrescar, el Girona ha estat molts minuts especulant. Però tocat per una vareta màgica, ha guanyat com ho fan els grans, colpejant en els moments més importants. Oriol Romeu, amb un cacau des de la frontal, ha sentenciat el triomf i qui sap si gairebé la salvació. Només li faltava això al d'Ulldecona per completar una temporada sensacional. En pot treure pit.