Es Castellot, la millor talaia per gaudir de la vall de Sóller

PalmaEs Castellot és el típic penyal isolat que d’enfora sembla una fortalesa natural i potser que en un passat remot tingués un ús defensiu o de control del territori, tot i que fins ara no s’hi han trobat evidències d’ocupació humana. Tanmateix, en aquesta ruta ens hi enfilarem i podrem gaudir de les belles panoràmiques que ens ofereix des del seu cim. Ho farem seguint el camí dels Alous, també conegut com el camí de la Serra, públic des de l’octubre de 2014. Tot i que no és dels més transitats –habitualment només s’hi passegen els propietaris dels porxos i els excursionistes més agosarats–, val a dir que no és difícil. Això sí, rosta i molt exigent per a les nostres cames, tant a la pujada com a la baixada. El fort desnivell és un factor a tenir en compte, a més del camí que en alguns trams és un poc confús, tot i les fites i les marques de pintura vermella.

Tot plegat, es tracta d’un recorregut molt interessant. Un exemple més de la immensa xarxa de camins públics que podem recórrer per la vall de Sóller i que constitueixen uns dels principals valors patrimonials de la contrada. El camí de la Serra o dels Alous ens remet al règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l’edat medieval el propietari (l’aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, és a dir, tant el domini directe (la propietat), com el domini útil (el dret d’ús). El punt d’inici de la ruta el situarem a la plaça d’Espanya, als peus de l’estació de tren i molt a prop de la parada del bus de línia, a tan sols 700 m de la parada (TIB L-204 Palma-Port de Sóller).

La ruta

[00 min] Des de la mateixa plaça d’Espanya ens posam a caminar en direcció a l’antic cine Fantasio pels carrers de Santa Bàrbara i de Sant Jaume. A l’altura del carrer de Sant Nicolau, voltam primer a la dreta i després a l’esquerra pel carrer de Pastor. Seguidament, tombam a la dreta i pel carrer de Pau Noguera enfilarem costa amunt fins al cementeri de Sóller (Son Sang), de 1828 [15 min]. Paga la pena de fer una aturada, perquè constitueix un autèntic museu d’escultura funerària d’estil modernista amb un important repertori simbòlic.

Passam per davant el fossar, a la nostra dreta, i continuam a peu carrer amunt uns minuts més. Allà on la pista asfaltada es desvia cap a l’esquerra, nosaltres continuam tot recte (camí de na Petra) i prenem tot d’una un camí empedrat que trobam just davant nostre i que neix ran d’un torrent –creuat per un bell aqüeducte– que baixa dels comellars colossals, un dels quals el de sa Coma, als peus de la serra d’Alfàbia. Poc després, [20 min] creuam el camí asfaltat que duu fins a les Tres Creus –monument religiós dels anys 40 del segle XX ubicat en el lloc on la tradició diu que s’hi amagaren les ‘Sagrades Formes’ quan hi hagué la invasió pirata de l’11 de maig de 1561–, i continuam dret, muntanya amunt, pel mateix camí empedrat que hem pres al principi i que se’ns despatxa aquí amb un tram prou costerut pel mig d’unes marjades dominades per l’olivar.

Aviat començam a apreciar les belles vistes de les muntanyes que envolten la vall. Cap al nord-est, el puig Major i la Serra de Son Torrella dominen el paisatge solleric. Però més a prop del port, ben al nord, el puig de Bàlitx, a la dreta, i la muntanya de Muleta, a l’esquerra, emmarquen la visió marítima. El massís del Teix, a la nostra esquerra (nord-oest), tanca la visió panoràmica. [35 min] El camí ens mena fins a una mena de collet, on trobam una caseta en ruïnes, que deixam a l’esquerra, i un portell, que primer ens ve de front i després ens queda a la dreta, perquè contiuam paral·lels a una paret mitgera i perpendiculars a la serra d’Alfàbia. Alhora, la visió es torna més i més gran a mesura que guanyam altura.

El paisatge cultural de la serra de Tramuntana queda palesat aquí per l’esforç enorme, constant i durador en forma de marjades, camins de pedra en sec, porxos i paret seca que han acabat per transformar l’entorn, atorgant-li personalitat pròpia. Una fita clara per saber si seguim el camí que toca és que a mitjan pujada [1 h 00 min] passam per devora un porxo, Cas Metge, a l’entrada del qual trobam l’escut de Sóller esculpit sobre una roca i policromat. Sembla que l’autor és el mateix propietari de l’olivar, en Toni Ensenyat Ferrer, conegut a Sóller com en Toni des Nautilus, i que el va fer devers els anys 70 del segle XX.

Es Negret de sa Coma

A partir d’aquest punt el camí torna a trams més brut de vegetació i més desfet en la seva estructura. No obstant això, les nombroses fites i, més amunt, les marques de pintura vermella sobre la roca ens ajuden en la orientació i seguiment de l’itinerari. [1 h 15 min] Després d’uns revolts estrets baix un alzinar ben atapeït travessam un portell obert sobre una paret seca. Ens situam en una bifurcació important, a l’esquerra observam unes marques que ens indiquen la baixada cap al camí de pujada a Alfàbia per la coma Carnissera i el pas Llis, i també la baixada cap a Sóller per sa Coma, amb connexió amb el camí de pujada a s’Arrom. Un entorn màgic on trobam un personatge molt especial: “Es Negret de sa Coma és un negret que guarda un munt d’or i només surt es dissabte de Pasqua quan toquen a Glòria. Per agafar es tresor hi han d’anar amb un ciri beneït encès amb es foc nou. Per prendre-li es tresor li han de prendre amb sa boca i amb una besada un anell d’or que té a sa boca. Si li prenen s’anell ell cau mort i es que li ha pres se’n du es tresor” (Miquel Àngel Escanelles, toponimiamallorca.net). La mateixa història la trobam recollida a l’Aplec de rondalles mallorquines de mossèn Antoni Maria Alcover (Tom XXIV).

Passam una segona paret, rere la qual ens ve un replanet atapeït de carritxeres per on ens obrim pas a força de cames. Tot seguit, ens ve un tram de camí que sembla perdre’s entre la malesa, no obstant això, si ens hi fixam és més clar del que sembla, sobretot a la baixada. Vius i ulls ben oberts perquè som a prop del nostre objectiu. Quan ja veiem clarament les antenes d’Alfàbia [2 h 00 min], assolim un coll ben ample, a la dreta del qual tenim es Castellot (733 m), l’objectiu final de la ruta. El camí que hem seguit fins ara continua pujant fins a les cases de la Serra. Per pujar dalt del nostre penyal, a poc més de cinc minuts des de l’esmentat coll, l’hem de voltar per la dreta i anar a cercar un passet que ens situarà damunt del capcurucull, talaia perfecta per gaudir d’una bona panoràmica de tota la vall de Sóller [2 h 10 min]. La tornada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita