Cata Coll, el tresor mallorquí del Barça que declara el seu "antimadridisme" sense pèls a la llengua

Barcelona"Crec que soc una persona a qui li agrada molt la pressió", així es definia Cata Coll al programa Al Cotxe. "És com millor em veig i com millor jugo", continua la futbolista en la conversa, deixant anar que segurament per això juga de portera: "És una posició en la qual tens molta pressió constantment. Moltes vegades depèn de tu que et marquin un gol o no". Nascuda a Pòrtol (Mallorca) el 23 d'abril de 2001, Coll és la portera titular del Barça i de la selecció espanyola amb tan sols 23 anys. Tot i la seva joventut, la seva fusta de líder i "la confiança que genera en les seves companyes", segons explica un exentrenador seu, ajuden a entendre per què ja té a les seves mans els trofeus més preuats, la Champions i el Mundial.

De fet, va ser a la cita mundialista del 2023 quan va fer el salt a l'elit. L'exseleccionador Jorge Vilda, que havia retirat la confiança a Sandra Paños, atès que havia sigut una de Les 15 que un any abans havien renunciat a ser convocades, va començar el Mundial amb Misa sota pals. Als vuitens, però, el tècnic va fer un canvi radical i li va donar la titularitat a una Coll que gairebé havia arribat a l'equip de rebot després d'un any complicat per una greu lesió al genoll esquerre. Vilda coneixia la blaugrana de les categories inferiors del combinat espanyol. Cata es faria seva la porteria fins a la final, en què Espanya celebraria el títol.

Amb Montse Tomé en el càrrec, ha mantingut la titularitat amb Espanya. Als últims Jocs Olímpics, Coll va viure la cara més amarga de la professió. Li va pesar molt una errada en la sortida de pilota que va costar un gol tot just començar les semifinals contra el Brasil. Ho va tractar amb el seu psicòleg. "Mai m'havia vist en una situació de sentir-me tan assenyalada, havia fallat i era una errada meva. El mínim que podia fer era demanar perdó a les meves companyes", va explicar. Però Coll, a qui en més d'una ocasió se l'ha vist regatejar davanteres rivals, es refaria i seguiria insistint. Tot i que admet que potser a vegades no hauria "d'assumir tants riscos", defensa que "és la seva forma de jugar" i seguirà fent-ho.

Ser valenta amb la pilota és el que la fa ser, precisament, "una portera idònia per al joc del Barça", afirmen des del vestidor a l'ARA. Abans dels Jocs, ja s'havia guanyat també la confiança de Jonatan Giráldez. Es repartien els minuts amb Sandra Paños, com aquest curs ho fa amb Gemma Font i Ellie Roebuck, però els partits grans eren i són per a Cata Coll. "S'acostuma a dir que hi ha dos tipus de porters, els més esbojarrats i els més seriosos, la Cata pertany al primer grup. És tal com raja, de les més divertides del vestidor –només cal veure les seves celebracions dels títols–, però alhora també sap quan toca estar seriosa i concentrar-se. Tot i ser molt jove, ha patit lesions greus i això l'ha fet madurar", exposen des de Sant Joan Despí.

Coll no és de les que s'amaguen. Abans de vistar l'Eibar diumenge (12 h), va jugar dimecres amb Espanya un duel de la Nations League. Ella va ser de les que van sortir a donar la cara després de la derrota (1-0) davant d'Anglaterra. "Saps que si surt a parlar serà clara i sincera, però parlarà amb seny", resolen des de la Ciutat Esportiva.

Els inicis de Cata Coll

Coll va començar a jugar quan tenia sis anys al Sant Marçal. No va fer-ho com a portera, sinó com a defensora. Va ser als onze quan va decantar-se per la porteria. Va jugar en equips mixtos fins als catorze anys, quan se'n va anar a l'equip femení de l'Atlètic Marratxí. Llavors ja s'emmirallava amb Dudú Aouate, del Mallorca. "Dormia cada nit amb la samarreta d'Aouate", va explicar a La Resistencia. "Casillas, Neuer o Cech són molt bons, però el meu ídol és Aoaute", va reafimar.

L'exporter israelià, que va arribar a Mallorca el 2008, va ser l'heroi d'un tram final molt delicat del curs 2013-14, quan amb tres grans actuacions va ser decisiu per evitar el descens a Segona B. Coll s'estima molt Mallorca. "Quan té un dia lliure, de pressa que se n'hi va", resumeixen des del vestidor. Recentment, al programa Pim Pam Llum d'IB3 va fer unes declaracions que van tardar poc a córrer per les xarxes: "El Madrid em fa molta ràbia. Soc més antimadrisita que culer", va confessar, divertida.

Abans d'aterrar a Barcelona, va passar de l'Atlètic Marratxí al Collerense –on també hi han jugat companyes com Patri Guijarro o l'exblaugrana Mariona Caldentey– quan tenia quinze anys. Va estar-hi tres temporades i el Barça la va fitxar com a aposta de futur. Va anar cedida al Sevilla. Va disputar setze partits a Primera amb les andaluses, però la pandèmia del coronavirus va interrompre la temporada.

El juliol del 2020 tornaria al Barça, on sempre s'havia confiat en la seva projecció i Coll ha respost a aquesta confiança sent la portera de l'última final de la Champions en què les blaugranes van tornar a ser les reines d'Europa. Unes celebracions que Coll gaudeix envoltada del nucli de les joves del vestidor: Clàudia Pina, Vicky López, Jana Fernádez, Alba Caño... Present i futur del Barça.