Català silenciat i escorcolls excessius a l'aventura del Girona a Milà

MILÀ (Enviat Especial)No tot va ser bonic, en el desplaçament del Girona a Milà. La gran majoria dels 2.000 aficionats blanc-i-vermells presents a San Siro en la derrota que confirmava l’eliminació europea dels de Míchel, denuncien que els escorcolls dels cossos de seguretat van ser excessius, amb “magrejades” incloses. També va haver-hi polèmica amb la llengua, ja que no tots els periodistes van poder preguntar en català, i per la megafonia de l’estadi milanès van fer servir el castellà en tot moment. La decisió va provocar una xiulada general cada cop que aquesta intervenia.

Ja va haver-hi sidral pel que fa a les trobades d’aficionats a la tarda: es va anul·lar la prevista a Lampugnano, on arribaven al temple italià escortats per la policia, perquè els que havien començat la festa a Navigli van ser traslladats directament a San Siro, sense avisar. Un cop a l’estadi, les mesures van ser “massa estrictes”, amb escorcolls “excessius” en les parts íntimes, segons ha pogut saber l’ARA a través de diversos testimonis.

A l’accés a les graderies, desviaven els homes i les dones en dues fileres diferents. Allà es trobaven cossos de seguretat del seu sexe, i aquests feien un llarg control per comprovar que no duien al damunt cap objecte digne de ser considerat perillós. Fins aquí, el protocol que hauria de ser normal per a qualsevol esdeveniment de la UEFA per a l’aficionat visitant. El que ningú no s’esperava era que la investigació fos tan intensa.

Tant homes com dones han posat el crit al cel perquè els van tocar els genitals i els pits, amb independència de l’edat, cosa que significa que també ho van fer a menors. El sentiment generalitzat va ser d’incredulitat, amb escenes incòmodes i queixes de disconformitat que no van servir per suavitzar el tracte. Aquests escorcolls per part de la seguretat del Milà van ser aleatoris en els casos extrems, perquè no van mirar a tothom al detall. Però sí a la gran majoria.

El català, silenciat

L’idioma utilitzat també va generar polèmica. Ja dimarts, en la roda de premsa prèvia del Girona, en què van sortir a parlar l’entrenador Míchel Sánchez i el jugador David López, amb els periodistes desplaçats. El primer que se’ls va comunicar és que no podien preguntar en català, perquè no hi havia cap traductor contractat. De fet, en el PDF enviat pel club blanc-i-vermell dies abans, ja s’especificava que la traducció simultània era en italià i en castellà i no en català. Però no feia referència a cap mena de prohibició.

Finalment, després d’un intercanvi d’opinions entre alguns periodistes de ràdios catalanes, que es negaven a intervenir en un altre idioma, i els responsables de comunicació blanc-i-vermells, aquests van permetre que els tres mitjans per als quals era imprescindible preguntar en català ho fessin. La resta de redactors, tot i voler-ho, no ho van poder fer.

El català va continuar sent silenciat dimecres a la nit, quan per la megafonia de San Siro van utilitzar el castellà cada vegada que volien dirigir-se al Girona i als seus seguidors desplaçats: des de donar-los la benvinguda fins a cantar l’alineació o els canvis. L’afició gironina va xiular cada cop, expressant el seu malestar en l’última nit europea a domicili.

El dia que el Girona va fer creure que el Papa el rebria al Vaticà