Catalunya-Euskadi: “T’agafen ganes de vestir-te de curt”
Conversa a tres bandes entre els seleccionadors catalans Gerard López, Sergio González i Natalia Arroyo
BarcelonaEl dia de Sant Esteve es disputen els partits entre Catalunya i Euskadi de futbol, de les seleccions masculina i femenina. Les noies obriran foc al Miniestadi (18.30 h, Esport 3) i els nois tancaran la festa al Camp Nou (21.30 h, TV3). L’ARA ha reunit els tres seleccionadors -Gerard López i Sergio González (selecció masculina) i Natalia Arroyo (femenina)- per intercanviar les seves impressions de cara als amistosos.
Natalia Arroyo: Molta gent es pensa que els seleccionadors no fan gaire feina i només agafen diferents futbolistes per fer-los jugar. Com és la vostra prèvia del partit?
Gerard López: En el nostre cas és una cosa totalment desinteressada. No cobrem res. Al contrari, invertim temps per tenir un gran equip. La nostra prèvia és saber qui seran els 22 que estaran amb nosaltres el dia del partit. I després, la xerrada és molt bàsica.
N.A.: El “sortiu i disfruteu”, famós.
Sergio González: En el fons és això. En aquest partit no et posaràs a donar lliçons tàctiques. Tothom ja es coneix i ja sap si Aduriz va bé de cap o si has d’estar al cas de les segones jugades. Com a molt, algun apunt en defensa, que és el que costa més que facin en un amistós.
G.L. : I gestionar els minuts, sobretot. Amb 22 jugadors n’hi ha per fer dos equips. Recordo que l’any passat me’n van venir tres o quatre al descans i em van demanar tenir més minuts. I llavors ho has de gestionar. Dir, “va, te’n dono quinze més”, perquè potser és un debutant i ja en té prou amb mitja hora. És més un tema de molta feina prèvia i de molt de tacte amb els jugadors, que demanin permís als clubs…
N.A. : De guanyar-te’ls, sobretot.
S.G. : Tenir tracte amb ells, coneixe’ls, que els faci il·lusió venir… Això et facilita molt la feina.
N.A. : Tots tres tenim excompanys de vestidor a l’equip. És una qüestió de feeling.
G.L. : Tu, amb els clubs, tens algun problema per dur jugadores?
N.A. : No. L’any passat teníem alguna limitació de minuts però aquest any, en principi, és un “fes el que vulguis”.
S.G. : Nosaltres estem més limitats…
G.L. : Els clubs, sobretot de l’Estat, potser no ho veuen amb tan bons ulls i ens posen algun problema. Sobretot al principi i l’any passat. Però aquest any hi ha hagut més facilitats.
S.G. : També és cert que quan els dius que només serà mitja part, l’entrenador sembla que està més receptiu. Ho veu com una sessió més tranquil·la, en el sentit que 45 minuts encaixa una mica més en la seva planificació.
N.A. : Jo l’any passat ho vaig passar fatal, perquè a banda de controlar el tema de minuts, el camp estava impracticable. I estava patint perquè no es lesionés cap jugadora o me la carregava!
G.L. : És veritat, al principi es va poder jugar una mica, però després va ser impossible, s’haurien pogut lesionar. I llavors els perjudicats, a banda de les noies, som nosaltres. Et diuen: feu un partit que no és oficial i a sobre es lesionen.
S.G. : Va ser graciós, a la presentació, quan vas dir que l’any passat hi havia l’excusa de la pluja però aquest cop no...
N.A. : Depèn de com, demanaré a algú que canti… [Riu.]
G.L. : Jo puc trucar al Mini i que reguin el doble! [Riu.]
N.A. : Aquest partit et dóna tranquil·litat. Tots volem guanyar però no té res a veure amb el dia a dia competitiu.
G.L. : El nostre dia a dia és diferent. La gestió d’un equip requereix moltes hores. I en canvi ara és més la gestió puntual de saber quina llista és, que els nanos vinguin amb el permís… I un cop els tens, la gestió és fàcil.
S.G. : Perquè aquí ningú se sent suplent.
N.A. : En un club, quant de temps us comporta la gestió del dia a dia?
S.G. : Moltíssim. La clau de l’èxit d’un equip és la gestió del vestidor. Com més a prop ets dels jugadors i més veuen que la gestió és bona, més èxit pots tenir. Fins i tot per sobre del que passa al camp. A la selecció tots saben que tindran 45 minuts, que seran protagonistes, i això fa que vinguin amb la màxima il·lusió. Aquest punt el tenim cobert.
G.L. : I el resultat. No ens estem jugant punts ni classificació. És una festa. Evidentment, tots tres som guanyadors i els jugadors també, però saps que no tens aquesta pressió del resultat que a ell [al Sergio] l’ha perjudicat últimament i que a mi em condiciona, perquè estem en descens. Això per a nosaltres és un premi, és desconnectar del dia a dia. Fer una xerrada i tenir Piqué, Alba… Jugadors que han sigut campions del món. És un plaer.
N.A. : Recordo l’entrenament de l’any passat. Quan vam acabar ens vam mirar amb el cos tècnic i vam dir: quin nivell!
G.L. : Per a tu també serà una festa, diferent de la pressió que tens a la sub-16.
N.A. : Creieu que hi haurà gent o què?
G.L.: És el que estem intentant. Jo he demanat moltes entrades. L’horari està bé. Encara que sigui el 26, és un dia que després de dinar fas alguna cosa. Hi ha gent que va al cinema o a prendre alguna cosa… Penso que anar primer al Mini i després a la festa del masculí és un bon pla. Jo he donat moltes entrades a famílies. Crec que ho poden viure molt.
S.G. : Per a mi, és ideal per anar-hi en família. Tens una oportunitat de fer una cosa que no pots fer habitualment.
G.L. : No tothom pot anar cada setmana al Camp Nou o al Mini. Aquí tens un gran partit amb aquests jugadors i jugadores… Per part nostra no serà.
S.G. : És que els jugadors són jugadors números u. I les jugadores, també.
G.L. : Jo, això, ho noto. El futbol femení està creixent molt, sobretot amb el Barça i la Champions.
N.A. : I a més, hi ha molts entrenadors joves que estan començant a iniciar-se amb el femení. No us ho plantegeu?
S.G. : Mira, Mauricio Pocchetino va fer-hi les pràctiques!
G.L. : Nosaltres entrenem al costat i a vegades m’ho quedo mirant. I penso que el nivell és molt, molt bo.
N.A. : No ens podríem vestir de curt, oi? No teniu una mica de cuquet? Entrar i que te la passi el Busquets, o el Piqué…
G.L. : Recordo que l’altre dia vaig veure una foto del partit contra l’Argentina. Jo sortia fent un tackle i ell [el Sergio] darrere, amb el braçalet. I l’argentí era Banega, que encara juga! I vam dir: “Ell encara juga i nosaltres ja no”.
S.G. : Tu, al Barça, participes als rondos?
G.L. : Amb els nois? Esclar, i així faig pujar el nivell [riu]. Però sense entrar dins, eh!
S.G. : Jo, quan era segon entrenador, sí. Però quan estava de primer, al filial, només anava als rondos puntualment. I a Primera, gairebé ni als rondos.
N.A. : Jo m’ho miro, també, perquè van molt de pressa! En fi, dissabte tindrem el cuquet. No cada dia puc ser al Mineistadi, ni vosaltres al Camp Nou.
G.L. : Tindràs la meva banqueta, la de local. Veuràs caps de conill, alls… de tot.
N.A. : Ah, sí? Ets supersticiós?
G.L. : Sí, però no m’està servint de res.
N.A : D’acord, farem una prova. Jo busco el camí del gol per a tu, i tu et treus l’espina clavada de l’1-1!
G.L. : Hem de guanyar, que vam empatar al País Basc i volem guanyar com sigui. És amistós, el que dèiem. Que ningú es faci mal, però l’hem de guanyar.
N.A. : Esperem que el pròxim cop que ens veiem celebrem la victòria.
G.L. : I que ens donin més partits. Que això no sigui només un dia a l’any.
N.A. : I que no sigui amistós.