La Catalunya i el món de Messi: tot ha canviat... menys ell

BarcelonaQuan Jorge Valdano, una de les veus més respectades entre les que comenten futbol, diu que "Messi és Maradona cada dia" posa de relleu una de les grans virtuts de l'astre argentí: la regularitat. L'excapità del Barça regna a l'esport rei des que Pep Guardiola va saber potenciar el seu talent la temporada 2008/2009, la del primer triplet de la història blaugrana. Messi ja havia demostrat de quina pasta especial estava fet amb Frank Rijkaard, que el va fer debutar en partit oficial amb 17 anys al camp de l'Espanyol. Però no va ser fins als 21 que va agafar la velocitat de creuer per marcar una època que ara, amb 34, vol allargar des de París perquè encara té corda per seguir menjant-se el món. No hi ha talent més perdurable en un planeta que ha canviat en tots els sentits que el de Messi, que ha evolucionat el seu joc amb el pas dels lustres sense cedir el tron mundial a cap jove ben preparat. El seu mèrit és superlatiu.

Una icona de la ciutat. Barcelona s'ha transformat mentre el davanter de Rosario alimentava la seva llegenda. Quan Messi la va trepitjar per primer cop el 2000, a la ciutat postolímpica es venia en pessetes i encara no havia inventat els títols integrats de transport públic: les T-10, que ara es diuen T-casual. Quan l'argentí va debutar el 2004 a la Lliga, els euros ja funcionaven i el primer Fòrum de les Cultures s'acabava de tancar amb poc més de tres milions de visitants i una factura exagerada tenint en compte que la seva activitat més exitosa, la rua de Carlinhos Brown, no es va celebrar a l'immens recinte ubicat a la frontera amb Sant Adrià de Besòs. Un espai que va costar més de 3.200 milions d'euros i que avui dia s'utilitza, entre altres coses, per fer el Primavera Sound, un festival de música que va reunir 8.000 persones en la seva primera edició (2001, ja amb Messi a Catalunya) al Poble Espanyol i que s'ha convertit en un motor de la Barcelona turística (220.000 assistents en l'última edició abans de l'aturada obligatòria per la pandèmia). Messi, per cert, ha conegut tres alcaldes i una alcaldessa: Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. També ha sigut testimoni d'un atac jihadista a la ciutat del Mobile World Congress.

Dels socis als turistes. Tot i estar associat a la marca Barcelona, el 10 (30 al PSG) ha viscut la majoria d'aquests anys a Castelldefels. Ha recorregut milers de vegades les autopistes C-31 i C-32 per anar a entrenar primer als camps de La Masia, sota la mirada dels periodistes i dels aficionats, i després, a partir del 2009, a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, convertida amb el pas dels anys (i l'augment de la resolució a les càmeres dels mòbils) en un búnquer contra els ulls indiscrets. Al Barça, Messi ha sobreviscut a quatre presidents (Gaspart, Laporta en dos mandats, Rosell i Bartomeu) i a vuit entrenadors al primer equip (Rijkaard, Guardiola, Vilanova, Martino, Luis Enrique, Valverde, Setién i Koeman) en 17 temporades. Però ha hagut de marxar, víctima d'una pandèmia que ha destapat les vergonyes d'una pèssima gestió dels recursos i d'un model de negoci molt dèbil, basat en l'explotació presencial del Camp Nou per als turistes. Messi va celebrar el seu primer gol a l'estadi (1 de maig del 2005 contra l'Albacete) sobretot amb socis blaugranes, mentre que l'últim amb públic a les graderies (de penal contra la Reial Societat el 7 de març del 2020) el va cantar mentre milers de visitants estrangers el gravaven per al seu Instagram. Aficionats esporàdics que, tot sigui dit, han ajudat a pagar-li un sou milionari durant més d'una dècada.

Del pujolisme al Procés. L'excapità del Barça va lamentar diumenge passat no haver-se pogut acomiadar de la gent al Camp Nou després d'un any i mig amb partits a porta tancada com el que va haver de jugar l'1 d'octubre del 2017. Aquell dia, però, la mesura no va ser per la pandèmia, sinó com a protesta per les agressions policials que es van perpetrar contra els votants d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Messi no s'ha pronunciat mai sobre el Procés, un camí sobiranista que va començar el 2012 quan l'argentí ja tenia tres Champions i quatre Pilotes d'Or al sarró. Tampoc s'ha atrevit mai a parlar català en públic tot i entendre'l perfectament. Tanmateix, reconeix els seus tres fills (Thiago, Mateo i Ciro) com a catalanoargentins. En les seves més de dues dècades de vida a Catalunya, la Generalitat ha tingut set presidents de quatre partits diferents: Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. I el país, segons Òmnium Cultural, ha sumat més de 3.000 represaliats per l'Estat espanyol, del qual l'exjugador del Barça ha sigut el principal contribuent des del 2017.

D'un tovalló al firmament. El fenomen Messi sobreviu, sòlid, en una societat dominada per la modernitat líquida que s'ofega en els compromisos i prioritza la novetat. L'argentí i les marques que el patrocinen monetitzen la tradició en un món connectat i global. Quan va arribar a Europa, va signar un tovalló per jugar al Barça i ara viatja en un avió privat i es comunica per WhatsApp i Instagram, les seves dues aplicacions preferides. En el seu camí cap al firmament, la societat en què viu ha deixat enrere els Tamagochis, la serp dels mòbils Nokia, les Blackberry, el Fotolog o els reproductors de MP3 per entretenir-se amb el gegant Netflix, comprar regals a Amazon, fer el ximple a Tik-Tok o indignar-se a les xarxes socials, un univers vàlid tant per al postureig com per captar terroristes suïcides o simpatitzants de la ultradreta de VOX, Trump o Bolsonaro. El planeta fins i tot s'ha posat malalt (més encara) amb un virus que diuen que procedeix dels ratpenats, però Messi, tot i canviar a contracor Barcelona per París, es resistirà a passar de moda.