Cava i raïm, president!

BarcelonaEl cas de Dani Olmo és paradigmàtic del modus operandi de Joan Laporta: primer, inflem el globus (el que sigui) amb optimisme… i després, ja intentarem que no ens esclati a la cara. Mentre venia fum amb Nico Williams, va pagar el traspàs del de Terrassa sense tenir la capacitat econòmica per garantir-ne mai la inscripció: ni a l’agost, ni tampoc quan sonaven les dotze campanades i expirava el seu vincle provisional com si fos la Ventafocs. El 2025 ha començat amb l’únic fitxatge de l’estiu lliure per negociar amb qualsevol club que li ofereixi la seguretat que el Barça li ha negat sempre. Sort que la professionalitat d’Olmo és molt més gran que la demostrada per Laporta: “Aquest estiu no hem tornat a la regla de l’1-1 del fair play perquè no hem volgut, i a l’octubre estarà tot solucionat”. Esclar que sí. Enceti el cava, president! 

L’estratègia del Barça per aconseguir inscriure Olmo i el pobre Pau Víctor, encara que se n’oblidi també el mateix club, ha estat un despropòsit des del primer minut. Mentre s’esgotava l’estiu sense haver tancat l’operació amb Nike i l’amic Darren Dein, i amb el fantasma de Barça Vision ben present, va caldre la baixa de llarga durada de Christensen per salvar els mobles. Olmo ja s’havia perdut les dues primeres jornades de Lliga i va haver d’adaptar el seu contracte en un escenari inèdit. Des d’aleshores, el Barça sempre va pregonar que tenia la situació controlada amb inversors que estaven al caure, però el cert és que intentava aconseguir-ho als tribunals amb uns arguments de pa sucat amb oli que dos jutges van tombar sense despentinar-se. Encara sort que Ter Stegen també va lesionar-se, perquè si no… què s’hauria inventat, president?

El temut 31 de desembre va esvair-se sense els diners necessaris a la caixa, que arribaran –diuen des del club– en les pròximes hores. La Lliga, aquest cop, no va voler empassar-se un altre gripau com el de Libero perquè ja hauria estat escandalós. Arribats a aquest punt de tragicomèdia dolenta, ara Laporta demana un nou acte de fe als feligresos en una pròrroga imaginària. Creu que la Federació els ha de donar unes noves llicències per a Olmo i Pau Víctor malgrat que el reglament digui que no es pot fer. Guanya temps perquè vagin entrant milions de Qatar –sí, Qatar!– a canvi de la venda de seients vip del Camp Nou. Que el present s’estigui cruspint el futur no li importa a ningú. La pel·lícula encara no s’ha acabat, però el ridícul ja és espantós. No se li va entravessar cap gra de raïm, president?