El Sabadell assaboreix la glòria i torna a Segona A

BarcelonaMarbella és arlequinada. El Centre d’Esports Sabadell va guanyar una de les finals del play-off d’ascens contra el Barça B (1-2) i torna a ser de Segona Divisió A. L’equip català que més temporades ha estat a la categoria de plata (43 fins ara) tornarà la campanya que ve a una divisió on no competia des del curs 2014-15. Tot i rebre un gol dels blaugranes abans del descans, els vallesans van confiar en el seu bon joc i en la seva experiència per capgirar el marcador i acabar abraçant la glòria que portava cinc anys esperant.

Des de l’inici del partit el Sabadell va ser el clar dominador de cara a barraca. La primera ocasió la va tenir Edgar Hernández, principal font de perill dels d'Antonio Hidalgo a la primera part, en un doble intent que va aturar el porter blaugrana, Iñaki Peña. A partir d’aquí es van anar succeint les oportunitats a favor dels arlequinats davant un Barça incòmode perquè no tenia el control de la pilota. Un domini clar i un bon ritme de joc, adobat amb les millors ocasions, feien pensar que el Sabadell s’avançaria en el marcador.

Però va passar just el contrari. Al minut 36 el Barça B va colpejar primer. Monchu, a pilota aturada, va centrar una falta enganxada a la línia de la banda esquerra de l’atac culer. La pilota, tensa, va anar directa al primer pal, on cap defensa del Sabadell va aconseguir refusar-la. Mackay, heroi als penals contra l'Atlètic B i la Cultural, tampoc va poder evitar el gol. La centrada es va anar enverinant a mesura que s’acostava a la porteria i la bola es va colar per sota de les cames del porter gallec. La diana blaugrana, d’un Monchu fins al moment poc inspirat, va tenir vigència fins al descans.

A la segona part, quan els jugadors encara s’estaven col·locant al camp, el Sabadell va tenir la sort de reaccionar ràpid i va anotar un gol psicològic. Al minut 47, els d’Hidalgo van treure petroli d’un córner a la dreta d'Iñaki Peña. Néstor el va picar ajustat al segon pal i Aleix Coch va rematar de cap amb un bot que va fer impossible l'estirada del porter blaugrana i va situar al marcador una igualada del tot merescuda.

La cara de pòquer de Bartomeu

L'empat a un, el pas dels minuts i la importància de l'objectiu que hi havia en joc van fer créixer, com és normal, la tensió entre els dos equips. Es va poder detectar quan Pajarero, que va entrar al matx pel golejador Coch, va picar al peu d’Araujo a l’àrea vallesana en una acció en què el Barça B va reclamar penal i l’àrbitre va decidir no assenyalar res. Poc després el central uruguaià va haver d’abandonar el partit per lesió. Entre llàgrimes, perquè sabia que aquest problema potser li costarà una absència a la Champions League –està en dinàmica de primer equip–, però també perquè va aparèixer a la foto del gol de la victòria del Sabadell, obra de Néstor Querol després d’una paret amb Edgar. L’extrem dret català va aprofitar que el seu marcador no girava rodó i va introduir la pilota a la porteria. La bogeria a les graderies quasi buides de Marbella es va desfermar. Bogeria arlequinada, esclar, perquè Josep Maria Bartomeu es mirava l’escena ben seriós des de la llotja. No té sort el president blaugrana quan es desplaça per veure les finals. Ja li va passar fa unes setmanes a València amb el bàsquet i ahir va repetir decepció a Marbella.

Amb un quart d'hora mal comptat per al final, el Sabadell va tirar d'ofici i va saber patir davant els últims intents del Barça B, que va veure com li anulaven un gol, obra d'Akieme, per fora de joc posicional de Gerard. Els blaugranes no pujaran enguany, però recullen fruits d'un play-off en què han competit de valent, amb un equip ple de juvenils, sense perdre l'essència del que Francesc Xavier Garcia Pimienta els hi ha transmès a cada entrenament. "Són nois guanyadors i ho han demostrat des del primer fins a l'últim minut. Estic molt orgullós dels meus jugadors", va premiar el tècnic del filial culer, reforçat per la seva tasca tot i no haver aconseguit l'ascens.

I si Pimi referma la seva forma de fer, Antonio Hidalgo, el seu homòleg arlequinat, passa a la història del Sabadell per salvar l'equip del descens a Tercera i mesos després retornar-lo a Segona amb un futbol vistós i desenfadat. "Veníem d'un any molt difícil, salvant la categoria a l'última jornada. Hi ha hagut moments tot. Vull dedicar l'ascens a la meva família. A la vida s'ha de pagar un preu molt alt pels somnis i avui n'he aconseguit un", va explicar, emocionat, el tècnic vallesà, que ja va ser una institució com a jugador a la Nova Creu Alta i ara, des de la banqueta, va pel mateix camí. De moment, ja ha fet que el club torni a la categoria que millor li escau a la seva trajectòria.

El Cornellà paga car un mal inici

Mentrestant, a la segona final per l'ascens a Segona, la Unió Esportiva Cornellà no va poder acompanyar el Sabadell. A l’estadi de La Rosaleda, a Màlaga, l’equip verd no va poder superar el Castelló. El conjunt de la Plana, un dels més rics de la categoria, va jugar millor les seves cartes durant els 90 minuts i va aconseguir l’objectiu que tenia a principis de temporada gràcies a un solitari gol d’Ortuño, fruit d’un gran inici de partit. La gesta del Cornellà, que havia superat l’Eivissa i l’Atlètic Balears a les rondes prèvies del play-off, s’ha quedat a un pas de confirmar-se. Però la feina ben feta continua present a l’equip que entrena Guillermo Fernández Romo, que si manté l’esperit solidari entre els seus jugadors segur que podrà tornar a aspirar a l’ascens.

El matx va començar amb una direcció única: la porteria de Ramon Juan. Tot i que venia de disputar una pròrroga contra la Peña Deportiva de Santa Eulària a les semifinals, el Castelló va entrar al partit amb molta més energia que el Cornellà, tímid i amb una mica de mal d’altura, segurament perquè mai s’havia vist en una cita tan important en la seva història. El domini orellut va deparar moltes ocasions. El porter verd, el millor del seu equip en el còmput global del play-off, en va poder aturar dues, però no va poder fer res per evitar el gol d’Ortuño, que va arribar després d’una gran centrada de Jorge.

A la segona part, amb el marcador en contra, el Cornellà es va treure la pressió de sobre i va començar a jugar a futbol. Agus Medina, Gila, Becerra i Nana van buscar l’empat en diverses ocasions, però no van tenir el mateix encert que a les rondes prèvies. Al final, amb l’equip bolcat en busca de l'empat, els espais van proliferar a l’esquena dels centrals i Ramon Juan va haver de tornar a intervenir amb mèrit per impedir una derrota més àmplia. La lògica, per tant, es va imposar a La Rosaleda. El Cornellà haurà d’esperar per pujar a Segona, però ja sap que el mètode a seguir per aconseguir-ho és aquest. "Ara estem molt fotuts, però ens aixecarem i ho tornarem a intentar", va prometre el seu entrenador, Guillermo Fernández Romo.