El Celta apaga l’estat de gràcia del Girona (0-1)

GIRONAL’estat de gràcia no dura sempre. Prou està fent el Girona, que en el seu retorn a Primera està oferint moments de qualitat i deixa entreveure que, en un futur, podria fer coses boniques. Perdre contra el Celta (0-1) no és cap daltabaix, ni tampoc acumular dues derrotes en tres partits. L’equip gironí s’està construint, amb paciència. Manaran els resultats perquè a la Lliga ningú no espera, però no hi ha motius per estirar-se els cabells.

Cal agrair l’actitud de Míchel, un cop més, fidel a la seva paraula. El tècnic va tornar a demostrar que és veritat que no comprova el carnet d’identitat quan fa una alineació. Sense Riquelme va apostar per Ureña, un extrem nascut el 2003 que amb prou feines ha paït el salt al futbol professional, que es va complir fa un any, també de la mà del madrileny. “Jugarà qui s’ho guanyi”. Dit i fet, perquè el nano s’ho ha guanyat. Com Joel Roca, del 2005 i que va debutar en els últims minuts. Amb el que no comptava Míchel era amb la lesió de Yangel Herrera només començar el partit. En un tres i no res, el Girona s’havia quedat sense dos dels futbolistes que més van destacar en la victòria de dilluns. I així és més complicat.

A diferència del que es va trobar amb el Getafe, el Celta sí que va voler la pilota. Per això, els blanc-i-vermells van poblar el mig del camp, apostant per la línia de quatre al darrere i avançant David López. No era un rival per confiar-se, el gallec, i el Girona, que ha aterrat a la categoria disposat a mirar als ulls qualsevol equip, sense desentonar, no ho va fer. Un ensurt inicial provocat per una mala cessió de Juanpe, convertit en el futbolista que més vegades ha defensat la samarreta gironina a Primera (71, empatat amb Portu), a Juan Carlos que el porter va desviar damunt la línia, va despertar Montilivi.

Només hi va haver un problema: el tap al mig va buidar d’idees la mitjapunta, òrfena d’algú que marques la diferència. Tampoc hi van ajudar les interrupcions, provocades per mil faltetes. El Girona va deixar entreveure massa clar que el pla exigia enviar-li pilotes a Taty Castellanos en llarg, i resaria perquè l’argentí se’n sortís. Però el Castellanos no ho pot fer tot, per més que sembli una bèstia sense aturador: se’l va veure baixant a rebre, xutant a la mínima, pressionant la sortida visitant i fins i tot fent faltes a la frontal de l’àrea pròpia, intentant recuperar. Tenir un davanter així és un luxe.

Ho va intentar Stuani, en una rematada de cap en la qual l’uruguaià va saltar abans de temps. Sense un joc fluid, l’estratègia també va tenir el seu paper, però una rematada de Bueno no va ser acompanyada al segon pal. Van ser bons arguments perquè el Girona s’avancés en el marcador, però qui ho va fer va ser el Celta. Juan Carlos ja havia aturat tres xuts perillosos de Cervi, Carles Pérez i Óscar, però no va poder fer el mateix amb Aspas.

El de Moaña és tan bo que si dubtes no perdona. Juanpe no va tenir clar si marcar-lo amb contundència. I esclar, Aspas va somriure, dient aquesta és la meva, per enviar la pilota creuada al fons de la xarxa. El Girona competia bé, però perdia. Benvingut a Primera.

La plantilla necessita reforços

Míchel va córrer cap als suplents i va ordenar un doble canvi per mantenir les esperances. Ureña, que havia fregat l’empat amb una ocasió desviada amb els peus per Marchesín, i Terrats, que havia entrat per Yangel, a la banqueta; Reinier i Samu Saiz, al camp. Que faltaven mitjapuntes? Doncs dos de cop. Encara quedaven trenta minuts per puntuar. Suficients perquè Saiz inventés alguna de les seves: a la mínima va assistir Reinier, que va provar una vaselina que va quedar curta.

Montilivi tenia pressa, però Míchel no penja la pilota per penjar-la, Míchel vol que tot tingui un sentit. S’esforçaven, els gironins, que no dissimulaven el seu malestar veient com els costava. Després de tancar la jornada dos dilluns, obrien la tres divendres. I es vulgui o no, això també hi té el seu paper. I a Girona no van sobrats d’energies, amb una plantilla curta que demana a crits ser ampliada.