"El ciclisme és com una tragèdia grega"

BarcelonaLa bicicleta sempre ha format part de la vida del periodista Rafael Vallbona (Barcelona, 1960). Mentre feia carrera a mitjans com l'Observador o El Punt, també es trencava les cames recorrent com aficionat les carreteres més mítiques d'Europa, de Flandes a la Toscana, on va rodar al costat del fill d'en Gino Bartali gairebé per casualitat. "Com cantava Paolo Conte, tenia el nas del pare, aquell nas que semblava una pujada a un cim" explica. Si Vallbona pedaleja igual que xerra, deu ser indomable. doncs quan parla de ciclisme, salta d'un record a l'altre, tot ple d'energia.

Vallbona acaba de publicar el llibre "Herois de la Volta" a l'editorial Cossetània, obra que gaudeix del suport de la Fundació La Caixa on recupera les històries de tots els guanyadors de la gran cursa catalana, que ha arribat a les seves primeres 100 edicions. "El llibre és la continuació d'una altre publicat del 2011, quan la Volta va complir el primer segle de vida. Llavors havia posat l'accent el focus sobre la cursa i els elements culturals, socials o polítics...ara volia parlar dels veritables protagonistes, els corredors. Ja pots tenir una bona cursa, que sense 200 paios que ho facin millor nosaltres, poca cosa. I volia posar l'accent en les seves històries personals. No parlem de superhomes, no. Parlem de persones que pateixen com tots" explica.

Vallbona sol explicar als joves estudiants que volen ser periodistes que tot plegat, es limita a "trobar una bona història i saber-la explicar". I el ciclisme és un dels esports d'on sorgeixen millors històries. "El ciclisme té grans històries perquè com a narració s'assembla molt a la tragèdia grega. La tragèdia grega es basa en la lluita de l'home contra un altre home, com passa a un esport com el ciclisme, on ets tot sol davant la bicicleta. La lluita de l'home contra la natura, com els ports de muntanya. I la tragèdia grega també és l'home contra la divinitat, que en aquest cas seria les inclemències del temps, el clima. Per això les històries del ciclisme són autèntiques epopeies. I per això vaig escollir la paraula herois per titular el llibre" raona. Herois que poden guanyar un dia semblant divinitats, i perdre en poques hores, semblant més humans que mai. "Encara recordo en Mark Cavendish, després de guanyar una etapa, que l'endemà ja patia al quilòmetre sis de l'etapa Reina, als túnels de Capsacosta. Anava amb la cara desencaixada i li quedava tant, per davant" recorda sobre el britànic, l'home que aquest any ha igualat Eddy Merckx com a ciclista amb més triomfs d'etapa al Tour.

Per navegar per la biografia de campions d'altres temps, Vallbona ha gaudit d'accés al magnífic arxiu de la Volta ciclista. I el mateix president de la Volta, Rubén Peris, l'ha ajudat a l'arxiu de la Unió Ciclista Internacional quan hi ha anat de viatge. "A més de l'hemeroteca de Mundo Deportivo o l'ajuda del Tour. De fet, encara queden moltes coses per saber, com els debats sobre qui van ser els primers espanyols i catalans al Tour, doncs llavors tot anava diferent. I en ocasions algú feia una etapa, marxava, tornava..." explica. El conjunt és un munt d'històries humanes, però també un retrat coral de l'evolució d'una prova i un esport, en general. "A les històries veus que els ciclistes solien sortir d'entorns pobres. Hi ha una primera època elitista, doncs no era fàcil tenir una bicicleta quan les feien per encàrrec, una per una, i valien un dineral. Llavors eren com tenir un Ferrari. Però després passa a ser un esport molt popular. Els anys 30 no estava tant de moda com pot semblar. Per exemple, Mussolini mai va rebre el guanyador del Giro, doncs no encaixava amb la idea del superhome que ell volia crear". Una època, aquesta, on arriba el primer gran heroi, el Marià Cañardo. "Era l'època dels Samitier, d'en Cañardo i el Gironés. Futbol, ciclista i boxa. Llavors podies tenir 250.000 persones esperant el guanyador de la Volta. És l'època on neix la llegenda de Cañardo, qui escolta com circula el rumor que un rival s'ha deixat perdre. Quan li toca fer el servei d'honor al camp del Barça, a Les Corts, algú el xiula i ell emprenyat, xuta la pilota molt fort. I neix l'expressió cañardo per referir-se a un xut fort".

De la Volta a un camp nazi

La segona època d'or de la Volta va ser aquella dels grans mites, els 60 i 70. "Tens la presència de Merckx. O d'un Jacques Anquetil ja en el seu ocàs, que guanya després d'unes negociacions complicades per portar-lo, doncs ja preferia estar fent vins a casa seva. Els anys amb gent com Ocaña i l'italià Felice Gimondi, qui guanya la Volta un any abans de ser campió Mundial a Barcelona el 1973. Va imposar-se per ben poc davant Merckx i Ocaña, davant de l'estadi Olímpic. Ho recordo doncs jo hi era, amb el pare" diu en Vallbona, qui això del ciclisme ho porta gairebé a la sang, doncs l'avi va arribar a fer les factures de l'empresa Rabasa a Mollet del Vallès. "La meva primera bicicleta com no, va ser una Rabasa" apunta.

De totes les històries de grans campions, Vallbona en selecciona dues. Una, aquella de l'escocès Robert Millar, qui va canviar-se de sexe "quan no era tant fàcil fer-ho". I una segona, aquella d'en Muç Miquel, campió els anys 20. "Era regidor del PSUC i li va tocar marxar a l'Exili a la Catalunya Nord. Després va acabar a un camp de concentració i quan els nord-americans els van alliberar, era tant malalt que va quedar-se a un Hospital. Els soldats li van dir que els metges arribaven l'endemà, que era millor esperar-los, enlloc de començar de fugir del camp tant feble. Però quan era a l'Hospital de Lübhteen, uns oficials de les SS van entrar i van enverinar-lo, acabant amb ell" explica. "És una història de pel·lícula, oi?" afegeix. Però poca gent la coneix, ja que "tenim un greu problema amb la memòria històrica, al nostre país". A altres paratges, noms com aquell d'en Muç Miquel serien més coneguts. A Perpinyà, hi té un carrer. A Catalunya, obres com la d'en Vallbona intenten recuperar la seva memòria.