Clara Cambray: "Havia de fer gol sí o sí, tot Mataró estava amb nosaltres"

BarcelonaClara Cambray (Mataró, 1996) es va vestir d’heroïna per seguir amb el conte de fades de les sirenes. En la final de la Copa LEN, el La Sirena CN Mataró anava empatant quan quedaven quatre minuts per acabar. Cambray va marcar els dos gols de la remuntada contra el Vouliagmeni grec que certificaven el segon títol del club en menys d’una setmana, després de guanyar la Copa de la Reina contra l'Astrapool Sabadell. Filla d’un dels exjugadors més emblemàtics del CN Mataró, i amb tots els germans lligats al club (un d'ells bessó), no amaga l'emoció per la fita històrica.

Com s'ha viscut l'èxit a casa?

Tots estem molt contents. El fet que tots juguem, menys la meva germana, fa que ho visquem més i que sapiguem la dificultat d'aconseguir una fita així.

Quan vas començar al club?

Vaig començar a fer natació al més aviat possible, amb tres o quatre anys. Però vaig deixar la natació perquè volia un esport amb pilota i vaig passar a fer waterpolo al 100%. També vaig començar a jugar a futbol sala. Compartia esports fins que em van fer triar. El món del waterpolo és molt sacrificat i notava molt les hores d’entrenament. Ja de ben petites entrenàvem cada dia dues hores al dia i això és el que marca la diferència amb la resta d’esports.

Perquè vas triar el waterpolo?

Crec que per l’ambient. Jo anava a la piscina des de ben petita, hi tenia les meves amigues de sempre. No vaig pensar gens en el futur. Se'm donaven igual de bé o de malament tots dos esports.

Com et vas adaptar al primer equip?

No em va costar perquè amb les noies portem molts anys juntes. Abans érem molt poques i érem sempre les mateixes. Al principi sí que notava la pressió: no tenia minuts, pensava a no cagar-la, però l’ambient era el que sempre havia viscut i em va ajudar.

Si fossis l’entrenadora com jugaries?

M’agradaria estar a tot arreu de la piscina. Per això potser no paro de moure’m. Si pogués jugaria a totes les posicions, jugaria gairebé sola. No vol dir que jugui totes les pilotes, no sóc de marcar gaire. Sé què és el que he de fer amb el cos que tinc, un cos petit, perquè si no m’agafen i ja no em puc moure.

No éreu les favorites per aconseguir els dos títols. Quina va ser la clau?

Aquí som realment un equip en tots els aspectes. Hem fet molt equip aquest any, molta cohesió de grup. Totes, totes, totes anem a l'una. Hem solidificat molt la defensa, i el contraatac, la nostra millor arma, l’hem anat millorant. També una clau és mantenir el cap fred. Abans no teníem experiència i ara aguantem bé la pressió, ho hem millorat en els últims anys.

Què és el que més destaques d’haver marcat les dues dianes de la remuntada?

En el moment no n'era conscient. Ara veig que aquests dos gols van ser molt importants. Però és que em van deixar sola! Em devien veure allà una mica prima. Vaig veure que havia de fer gol sí o sí, que tot Mataró estava amb nosaltres. La gent que era a la piscina va cantar l'himne de les Santes, tothom ens va ajudar.

Amb què et quedes de la segona final?

Em quedo amb el moment del final, que quasi s’enfonsa la piscina. Nosaltres no sabíem ni què fer. Vam acabar cantant amb l’afició molt emocionades. També quan quedaven tres segons, hi havia una mica de merder, l’àrbitre va aturar el partit i no sabíem ni per a qui era la bola, fins i tot podia xiular penal en contra! Va ser molt estressant.

Com vau rebre l’afecte de la gent?

Bé, molt bolcada amb nosaltres. Tampoc havíem jugat mai una cosa així per poder-ho comparar. Però era la primera vegada i estem supercontentes, sobretot amb els nens i nenes petits del club allà animant. No podia haver estat millor.

Què vau sentir amb el vídeo de motivació de Mataró TV abans de la final?

Crec que ens va ajudar al 100%. Perquè va ser perfectament curt i directe com per accelerar-nos i que veiéssim la importància del títol. Va ser un estímul. Vam veure que no ens donaven suport únicament les nostres famílies sinó que ens en donava tot Mataró. Sortien tots els clubs de Mataró i les autoritats. Vam veure que tota la ciutat estava bolcada amb nosaltres.

Quins són els pròxims objectius?

Ens falten quatre partits de lliga i després ve el 'play-off' per al títol de lliga. Esperem arribar a la final contra el Sabadell, segurament, i allà hem de guanyar. Si volem emportar-nos la lliga hem de guanyar dos partits al Sabadell i no és fàcil però ara no volem parar.

Heu parlat sobre si podeu donar un cop sobre la taula?

No és una cosa amb la qual comptéssim a principi de temporada. Ens ha vingut tot molt de nou. Ara amb aquests dos títols és com si ens veiéssim capaces de tot, i més després de guanyar el Sabadell, som capaces de guanyar a qui se’ns posi al davant. Però no és fàcil. El Sabadell s’haurà refet i vés a saber com se’t planten.

Encara hi ha molta diferència amb el Sabadell?

En teoria semblava que n'hi havia però la setmana passada vam demostrar que no. Vam anar al davant durant tot el partit. No és que elles estiguessin molt malament i que fos un cop de sort. Elles van jugar bé però nosaltres vam ser superiors. Per tant, crec que la diferència hi és però cada cop és més petita i nosaltres estem en un molt bon moment que hem d’aprofitar.

Et veus amb la selecció absoluta?

Com a tothom m’hi agradaria anar. Però estic molt tranquil·la. M’agrada jugar aquí, i guanyar coses amb aquest equip encara més. Per tant, no és una preocupació que estigui al meu cap perquè ja he tingut opcions amb les inferiors i si no agrado, no agrado. No és una cosa que em preocupi.

El teu pare va ser un dels jugadors amb més partits al Mataró. Et veus molt de temps com ell?

La veritat, després de tot això et diria que sí. Però jo estic estudiant i no sé el que la vida em té preparat. M’agrada jugar a waterpolo. Estudiar també, però no tant. Ara et diria que sí, estic molt bé on estic.