ESQUÍ DE MUNTANYA

Clàudia Galícia: “No puc ser només esportista, no soc feliç”

És arquitecta tècnica i esportista d’elit

Clàudia Galícia: “No puc ser només esportista, 
 No soc feliç”
Pere Millan
24/03/2018
3 min

BarcelonaClàudia Galícia no para mai. Amb 31 anys, la torellonenca és arquitecta tècnica i combina la seva vida professional amb l’esport d’elit. Per si no n’hi hagués prou, Galícia competeix al primer nivell en dues disciplines ben diferents: durant la temporada de neu practica l’esquí de muntanya i la resta de l’any es decanta per la bicicleta. Després de passar-se un dia atrapada a l’aeroport de Milà, encara té forces per atendre l’ARA en un cafè de Barcelona.

Com compagina la vida professional amb l’esport d’elit?

Soc autònoma i això fa que pugui organitzar-me la feina. Tinc flexibilitat però alhora responsabilitats. Ho compagino bé, m’entreno unes 15 hores setmanals. Em queda poc temps per descansar, però estic contenta perquè he trobat un bon equilibri.

Va començar a competir al primer nivell fa només 4 anys... Per què va fer el pas cap a l’esport d’elit?

Vaig practicar esquí alpí durant la infància però, tot i ser competitiva, era massa mandrosa. Quan vaig començar la facultat ho vaig deixar. Un cop acabada la vida universitària, la meva parella feia esport i m’hi vaig enganxar. El gen competitiu sempre l’he tingut i quan vaig veure que podia tornar-me a posar el dorsal me’n van venir les ganes de seguida.

La seva primera intenció era competir en esquí de muntanya, però un esquinç al peu l’hi va impedir...

Sí, va ser frustrant, tenia ganes de competir en esquí de muntanya i en la primera cursa em vaig lesionar.

Però la lesió va acabar canviant-li la vida...

Molta gent diu que tots tenim un destí, i en el meu cas va ser així. Tot just quan m’havia lesionat em va tocar una inscripció a la Titan Desert, una prestigiosa cursa de bicicleta de muntanya que es fa al Marroc. En aquell moment, l’únic que podia fer era pedalar, caminava amb crosses, però pujava a la bici i no em feia mal. Era curiós.

Participa en la Titan Desert lesionada i gairebé sense experiència en la disciplina i guanya... Què va significar aquesta victòria?

Vaig anar a la Titan sense pressió, ni molt menys pensava que tenia opcions de victòria. La sensació va ser brutal però alhora vaig patir moltíssim, tant físicament com psicològicament. Ara, vist amb perspectiva, entenc que no estava preparada per fer aquella bogeria.

Tot i aquella inesperada victòria, va decidir tornar a l’esquí de muntanya. Per què?

Tenia l’espina clavada i ganes de provar-ho. Vaig pensar: “Faré una mica d’esquí de muntanya a l’hivern i ja faré bici després”. Llavors la Federació Espanyola em va seleccionar per anar a les Copes del Món. En aquell moment vaig dir: “Ja que hi som, ho provarem de fer tot”. I això he fet des del 2014 fins ara.

Com s’organitza per combinar els dos esports?

Parteixo la temporada en dos. Durant els mesos de neu em centro en l’esquí i la resta de l’any passo a la bicicleta. Crec que serà l’últim any que faig els dos esports perquè m’està comportant molt cansament físic i mental. Estic molt de temps fora de casa, tinc molts compromisos, moltes pressions i ja fa 3 anys que funciono així. L’any vinent em centraré en un sol esport.

Ja ha decidit quin?

El ciclisme de muntanya. Quan ets en una cursa, el patiment és dur però a mi m’agrada. Ara, una cosa és patir 10 cops a l’any i l’altra 50. Tinc clar que l’any vinent reduiré molt el calendari.

¿S’ha plantejat sacrificar la feina d’arquitecta en comptes d’escollir entre els esports que practica?

Sí, m’ho vaig arribar a plantejar. A l’estiu portava 6 obres alhora i, tot i que els resultats esportius m’acompanyaven, va ser horrorós. Al mes de novembre vaig deixar la feina. He estat el desembre sense treballar però no he aguantat més.

Què l’ha fet canviar d’idea?

M’he adonat que no puc ser només esportista. No soc feliç. El cap donava voltes tot el dia a l’esport i no anava enlloc. Arribava a casa d’entrenar-me i em sentia buida. Ha sigut una època complicada.

Tot i els moments difícils, els resultats esportius l’han continuat acompanyant...

Sí. Ser l’única a quedar entre les 5 primeres en totes les categories dels campionats d’Europa d’esquí de muntanya ha sigut una gran fita. És el tercer any que competeixo en la general de Copa del Món i he tornat a lluitar entre les 5 primeres posicions. Ara ja estic centrada en la temporada de bicicleta.

stats